CRÒNICA

Adriana Varela, la gata ferida

La cantant argentina va desplegar el seu temperament tanguer en un exaltat recital a Barts

jgarcia38391401 barcelona  11 05 2017 concierto de adriana varela en la sala170512141309

jgarcia38391401 barcelona 11 05 2017 concierto de adriana varela en la sala170512141309 / FERRAN SENDRA

1
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

És una veritat universalment reconeguda que hi ha persones que prefereixen escriure llibres abans que llegir-ne. De fet, hi ha persones que només escriuen i no llegeixen. Això passa perquè la nostra societat ha convertit el llibre en un element de prestigi buit, on sovint només compta la coberta i el nom de l’autor amb lletres ben grosses. El pensament tradicional —tenir un fill, plantar un arbre, escriure un llibre— i una mirada vagament fetitxista sobre la lectura, de fe cega, han reforçat la seva imatge d’objecte sagrat, però de mica en mica l’han buidat de contingut. En aquest context, els beneficis dels llibres formen part d’aquelles veritats morals que tothom respecta, i que els polítics airegen de tant en tant més per ofici que per convicció.

Notícies relacionades

Tot aquest malentès és perfectament visible en el nyap de la campanya per al Foment de la Lectura, que aquests dies volia presentar l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), però que ha cabat retirant davant la reacció airada de llibreters, escriptors i altra gent del gremi. Les intencions de la campanya, de l’empresa de publicitat de Risto Mejide —escriptor i famós que ja va dirigir la campanya electoral de Jaume Collboni per a l’ajuntament—, transparentaven aquesta mirada superficial, simplista i cursi sobre el llibre. Buscant un missatge benèfic, tractava els lectors d’imbècils, que, potser com el mateix publicista, veuen la vida a través de frases que caben en un tuit. El text, ple de faltes d’ortografia, era de vergonya aliena: jocs de paraules fàcils, sense gràcia, i un abús del concepte per parlar de llibres: «Per fer que la gent es pugui apropiar del concepte, el portarem al carrer». Aquest era el nivell. 

Des de l’ICUB, Collboni haurà d’explicar si es pagaran els 110 mil euros que costava la campanya fracassada. Un dels elements més ridículs era la pretensió de recomanar llibres a Donald Trump, perquè «ningú més que ell necessita obrir la seva ment». Abans caldria començar per uns quants polítics d’aquí. I l’enviament sortiria més barat.