El 'soroll' de Harry Potter

¿Harry Potter és un clàssic? El 26 de juny es compleixen 20 anys del llançament a Bloomsbury del primer volum de la saga, 'Harry Potter i la pedra filosofal', i la pregunta sobre la perdurabilitat de l’obra de J. K. Rowling ressuscitarà com per art de màgia. Sota el soroll, sota les festes, sota el negoci i les edicions especials que s’ultimen amb les Cases de Hogwarts (perquè cadascú compri la seva favorita: Gryffindor, Slytherin, Hufflepuff o Ravenclaw), la qüestió de la futura valoració de l’heptalogia ressorgirà, ja ho veuran, amb la força d’una Orde del Fènix. Perquè les aventures del nen mag són el fenomen muggle del segle, en això no hi ha tema. Literàriament, no obstant... ¿estem en disposició de jutjar ja el seu pas a la posteritat? ¿Sabem avui si Potter vencerà el Voldemort del temps?

    

La resposta, per descomptat, és que no: que encara no. Però convé valorar-ho.

    

A l’explotar la pottermania, de fet, hi va haver, si ho recorden, debats similars. D’un costat, van aparèixer els alineats amb el crític Harold Bloom, que en la seva columna del 7 de novembre del 2000 va respondre amb un dur «sí» a la pregunta «¿poden 35 milions de lectors estar equivocats?». De l’altre, van sorgir els seus grans defensors, més a prop de Stephen King: «El meu pronòstic és que [Potter] resistirà la prova del temps i acabarà als estants [...] juntament amb Alícia, Puck, Frodo i Dorothy, i que aquesta sèrie no és un assumpte d’una dècada, sinó de tota una època».

Notícies relacionades

Juan del Val, guanyador del premi Planeta 2025: «Hi ha massa escriptors educats, l’art ha de tenir cert afany de provocació»

Aquesta és l’obra de Picasso que ha desaparegut en un viatge de Madrid a Granada per ser exposada: valorada en 600.000 euros

    

Vint anys després, es parla de 'generació Potter', l’univers creat per Rowling es manté ferm i el debat segueix tan viu com el primer dia. És cert que de l’última entrega de la saga no fa ni 10 anys, però... ¿quant li falta a Potter per a la definició d’Italo Calvino segons la qual «és clàssic allò que persisteix com a soroll de fons fins i tot allà on l’actualitat més incompatible s’imposa»? En un món cada vegada amb menys màgia, un món que persegueix la sang bruta, un món en lluita contra el que és innominable... ¿quin soroll fa i farà encara el bon Harry? ¿S’atreveix algú a predir-ho sense unes bones classes de la professora Trelawney?