ALTRES ESCENARIS POSSIBLES

Desmesura panjabi a la grada

Uns 500 indis i pakistanesos es van citar a l'Auditori de Cornellà per assistir a l'únic concert espanyol del popular cantant Kulwinder Billa

kulwinder-lateral-1

kulwinder-lateral-1

3
Es llegeix en minuts
Nando Cruz
Nando Cruz

Periodista

ver +

A l’entrada de l’Auditori de Cornellà hi ha cartells de concerts ja passats o futurs de Manel, Sopa de Cabra i Miguel Poveda, però cap informa del que hi haurà avui. La gira europea del cantant de l’estat de Panjab Kulwinder Billa fa la seva única escala espanyola en aquesta ciutat del Baix Llobregat després de recalar en mitja dotzena de ciutats britàniques i alguna d’escandinava.

    

Aquest equipament cultural està situat en un polígon als afores de la ciutat i a 20 minuts a peu de la parada de metro més pròxima. Un diumenge a la tarda hauria d’estar desert, però hi arriben ciutadans pakistanesos i indis de totes les edats. Un grup de joves s’acaben les llaunes a la cantonada. Tota una família desembarca d’un monovolum negre: pare, mare, avis i tres fills. Centenars d’homes i molt poques dones esperen l’hora d’entrar.

    

Una petita multitud s’arremolina davant d’un immens Audi. Assegut al volant, Prakash Singh Ashta ven les entrades. «No hi ha taquilla: això és la taquilla», explica, somrient i enfeinat. Un ajudant comprova en una llibreta les reserves anotades en bolígraf. Cada entrada costa 25 euros. A Prakash li falten mans per subjectar els bitllets de 50. No és promotor professional, sinó un petit empresari que regenta una botiga d’electrònica i que, des de l’Associació Panjabi Virsa Spain, intenta dinamitzar la cultura panjabi i índia.

Te, samoses i gol gappe

El concert s’ha anunciat a través de les xarxes i amb cartells col·locats en botigues d’alimentació i temples de Barcelona i voltants. Al bar del vestíbul es ven te amb llet, samosa, jale bi (una massa de pa fregit banyada en xarop de sucre), gol gappe (nius de pasta fullada farcits de patata i formatge) i crispetes. El hall és un festival de colors: dones amb saris taronges, fúcsies i verds; homes amb turbants sikhs grocs i negres; xavals d’estètica swag; nois en la trentena amb anoracs blau elèctric…

 

 Quan s’obren les portes de l’auditori, més de 500 persones ocupen les butaques. Sí, el públic ha d’estar assegut. És un concert per a tots els públics i l’organització no vol sidral. Dues lones publicitàries flanquegen l’escenari: una és d’arròs basmati Heer, i l’altra, del tint per a cabells Bigen. Una colla vinguda d’Anglaterra aprofita el comiat de solter per assistir al concert. Apareix la banda: tres teclistes, bateria, dos percussionistes i un corista. I amb ella, Rupali, primera telonera. «¡Hola todos!», saluda. Seran les úniques paraules en castellà de la tarda. Avui l’idioma oficial és el panjabi.

Ballar assegut no és ballar

El grup de joves que s’acabaven les llaunes ocupen la fila 15, just davant d’un ampli passadís per ballar. I no pensen desaprofitar-lo. Un vigilant els crida l’atenció. Li fan cas i seuen, però no per gaire temps. Quan surt el segon teloner, Sandeep Brar, alguns espectadors s’emocionen amb els seus recitats i aplaudeixen amb ulls plorosos. Altres truquen per Skype i retransmeten el concert per videoconferència. A l’encesa fila 15, un jove agafa un vigilant de la mà i l’anima a ballar. El vigilant s’hi nega, però no s’enfada.

    

Per fi surt Kulwinder Billa, vestit de blanc impecable. Sense els telenovel·lescos videoclips ni les coloristes coreografies, el seu directe perd una mica de vistositat. Però la música, trepidant i especiada, té potència per si mateixa. A més, l’espectacle ja està a la grada. Un tipus d’uns 60 anys balla amb el front tot suat com si estigués cavalcant un poltre salvatge mentre es filma amb el telèfon mòbil. El passadís de la fila 15 ja és una pista de ball.

Notícies relacionades

    

L’equip de vigilants se sap desbordat. Un xaval acaba de pujar a l’escenari a abraçar Kulwinder. La brillantor de les sabates del cantant es reflecteix fins a l’última fila de l’auditori. Allà a dalt, lluny del bullici, dos homes ballen desenfrenadament en soledat. El concert no durarà gaire més, però tots volen aprofitar fins a l’últim minut perquè mai se sap quan tornarà a passar per Catalunya una gira d’estrelles del pop panjabi. Una vegada més, als membres de l’associació els tocarà posar-hi diners de la seva butxaca.  

Temes:

Música Concerts