Els secrets rere el descompte de Sant Jordi
Darrere el 10% i les piles de llibres, o els títols esgotats, s'oculta un complex i ineficient mecanisme comercial

zentauroepp38142848 barcelona barcelon s 22 04 2017 sociedad previa del d170422194208 /
Les llibreries han decidit aplicar aquest Sant Jordi el 10% de descompte dissabte i diumenge: alguns ho voldrien estendre a tota la setmana i altres preferirien que no existís. Alguns llibreters protesten per la pressió per atapeir els seus locals amb aquests títols. Altres es queixen que els grans grups no els subministren en prou quantitat aquesta mercaderia de venda fàcil. ¿Què hi ha darrere de tot això?
DESCOMPTES I DESCOMPTES
Comencem pel descompte. Durant tot l’any, els llibreters poden aplicar facultativament una rebaixa del 5%, ampliable al 10% el dia del llibre. «Preferiria poder fer descompte al client que es gasta 150 euros cada 15 dies, però només ho podem fer al que compra un llibre a l’any», es lamenta Xavier Vidal, de la llibreria No Llegiu. Però hi ha un altre concepte molt diferent del que, en argot comercial, també es denomina descompte: el percentatge que es queda cada llibreter de cada venda, pactat amb cada editor. El més habitual és del 30%. Per a un bon client un 35%; per a una gran cadena un 44%; una gran editorial pot fixar un 25% dissuasori per a una llibreria petita i que no li ofereix garanties… Una cosa que es podria anomenar mercat.
¿I A SANT JORDI?
Això canvia per Sant Jordi. I té a veure amb quants llibres trobarem sobre les taules. Si el llibre es rebaixa el 10%, ¿qui deixa de guanyar aquests diners? La pràctica habitual és que el percentatge mitjà per al llibreter, que ha d’assumir costos de personal extres, puja al 35%, de manera que una meitat del descompte va a càrrec seu, i l’altra, de l’editor. Alguns llibreters protesten perquè grans grups els empenyen a encarregar els èxits garantits de Sant Jordi a principis d’any (amb un benefici de només el 30%, per exemple), o limiten el seu percentatge per Sant Jordi al 32,5%, o els amenacen de no subministrar-los si no els demanen fins poc abans de Sant Jordi. O senzillament ho fan, i provoquen així desproveïment a les llibreries afectades.
CLIENTS I CLIENTS
Notícies relacionades«Efectivament, el sistema no funciona bé, però afecta tothom, llibreters i editors», reconeix el secretari tècnic del gremi Marià Ma-rín. «Hi ha llibreters que volen decorar la ciutat amb llibres; les seves peticions ens fan augmentar tirada i després en tornen el 60% a l’editorial, que els ha d’abonar i se’ls menja», assenyala un editor, que justifica així que no s’atenguin totes les peticions de gènere «per si de cas».
«Tot depèn de si hi ha una relació fluida amb l’editorial la resta de l’any», explica Xon Pagès, d’Etcètera, que en principi té el seu local ben assortit. Les queixes solen venir de llibreters que amb prou feines adquireixen llibres de gran consum tot l’any i fan comandes enormes només per Sant Jordi. «És normal donar preferència a clients habituals», reconeix Marín. El seu gremi, tot i així, va enviar un escrit als editors demanant una revisió de pràctiques discutibles. És una festa, però també un mercat.
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Presumpta administració deslleial Els Mossos confisquen documents i joies als marmessors de Pere Mir
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Al tancament del mercat La CNMC es disposa a aprovar l'opa sobre el Sabadell amb compromisos assumibles per al BBVA
- OBRES A L'ESTADI La gespa del nou Camp Nou, a punt
- Comissió d'investigació El Govern central enviarà el CNI a les elèctriques a partir d'aquesta nit per recaptar dades per l'apagada
- Segons l'Idescat Sant Just Desvern torna a ser el municipi amb més renda per càpita, per davant de Matadepera i Tiana
- Perspectives El Govern manté en el 2,6% el creixement del 2025 malgrat la incertesa pels aranzels