ENTREVISTA

Joe Crepúsculo: "Els músics grans no hem d'entregar les armes i dissoldre'ns"

El músic torna a Barcelona per presentar 'Disco duro' en una festa a la seva mida a la sala Apolo

zentauroepp38103179 icult joe crepusculo foto barbara mingo170419122557

zentauroepp38103179 icult joe crepusculo foto barbara mingo170419122557

4
Es llegeix en minuts
Nando Cruz
Nando Cruz

Periodista

ver +

Joe Crepúsculo vol treure’s una espina: actuar a Barcelona per si mateix i no dins d’un festival. O més ben dit, muntant-se la seva pròpia festa. Avui, en la presentació a Apolo del seu vuitè treball, 'Disco duro', actuarà precedit pel duo de rap Diploide, acompanayt a l’escenari pel seu teclista Aaron Rux, amb aparicions de Tomasito («el més semblant a un Iggy Pop del flamenc», diu Crepúsculo) i Sergio Pérez (el seu antic escuder en escena, del duo Svper) i amb seleccions musicals del duo Hidrogenesse i del periodista Luis Troquel. L’entrevista es fa a Sant Joan Despí, la ciutat on va créixer, on encara viuen els seus pares i on s’ha instal·lat aquesta setmana.

¿Quina part de la teva carrera has compost a Sant Joan Despí?  Vaig fer moltes maquetes de discos que no van sortir. Me’n vaig anar a Barcelona quan va sortir el primer epé de Tarántula, el 2003, però vam assajar aquí uns quants anys. El meu pla era anar a la biblioteca i després al local d’assaig, que estava a sota. Llegia 'La crisis de las ciencias europeas y la fenomenología trascendental', d’Edmund Husserl. I després baixava a tocar i a beure cerveses. 

"Abandonar el poble és com canviar les regles del joc i que et reparteixin cartes noves amb tota la sort que pot implicar això"

¿Per què volia marxar d’aquí? Volia l’explosió de cultura de Barcelona: anar a concerts, a bars… El poble representava tot el que no molava. Sempre he tingut la sensació que la gent forta era la que se n’anava del poble, però últimament penso que els que s’han quedat potser són els més forts.

Abandonar el teu poble sempre és una aposta forta. És com canviar les regles del joc i que et reparteixin cartes noves, amb tota la sort que això implica. Però com més canvies, més ports tens. Ara tinc molts amics a Barcelona, Mallorca i Madrid. A Madrid fins i tot vaig pensar que seria guai passar tres anys a cada ciutat i després anar-me’n a Gijón, la Corunya...

¿Veu diferència en les seves etapes de Barcelona, Mallorca i Madrid? Això queda molt bé per vendre-ho als periodistes. Hi ha una relació total entre el lloc de creació i la música, però és amb el lloc on graves. Influeix més que tinguis llum a l’estudi que no pas si vius a Barakaldo o a Cadis.

Doncs repassem on ha gravat cada disc. ¿'Escuela de cebras'? En un pis antic i assolellat del carrer de Casanova. L’estudi estava al costat de l’entrada, però no hi havia llum.

¿'Supercrepus'? En un àtic molt petit però amb molta llum del carrer de l’Hospital. Allà també vaig gravar Chill-out.

¿'Nuevo ritmo'? Entre aquest pis, un altre a Sant An-toni i un estudi professional.

"Al fer un disc influeix més que tinguis llum a l'estudi on graves que no pas que visquis a Barakaldo o a Cadis"

¿'El caldero'? En un principal. A l’estudi no tenia llum i van sortir cançons fosques. El vaig sentir fa uns mesos i és el millor, però és el que menys ha calat.

¿Com era l’estudi mallorquí on va acabar 'Baile de magos'? Una planta baixa, un espai ampli, amb molta llum i sofà per llegir.

'Nuevos misterios' és el primer que va compondre a Madrid.Tenia una habitació a Malasaña: una finestra, una taula i el meu llit.

¿Va gravar el disc al costat del llit? Sí. Era una mica estressant. Vivia en un pis compartit d’estudiants.

¿I 'Disco duro' ja s’ha gravat en un altre pis? Sí. En un dels menjadors, amb xemeneia. S’hi veu el cel de Madrid.

Temps enrere estava obsessionat per connectar amb el públic jove. Ara, a la cançó 'Música para adultos', fa just el contrari. És una rebequeria. He vist que no es podia. Hi ha barreres infranquejables. A 'Baile de magos' vaig voler fer bakalao i em va sortir un himne perquè els grans se sentissin joves. No està gens malament. Ara, en aquesta cançó, explico que si les coses han de ser així i de jove jo no podia comprendre la música dels adults, ara són ells els que no la poden comprendre.

Notícies relacionades

Passen generacions i seguim discriminant la música segons l’edat dels seus autors o la nostra. És bo ser una esponja, però entenc que les generacions més joves, a part de trobar-se amb un món de merda, sense feina i amb festivals plens de grups que no entenen ni els agraden, quan algun d’aquests grups es vol apoderar de les seves coses, tinguin una rebequeria.

¡En un article fins i tot l’han acusat de saquejar l’estètica juvenil pel videoclip de 'Música para adultos'! ¡Deia que robava coses als mil·lennistes! ¿Què ha de fer un tio de 40 anys? ¿Llançar-se per un pont? Qui ha escrit això un dia tindrà una edat i voldrà continuar creant. Diplo és més gran que jo i està revolucionant el panorama. Els músics grans no hem d’entregar les armes i dissoldre’ns.