Visita a Vil·la Joana: Verdaguer i l'amor

En una de les sales de la Vil·la Joana, on Jacint Verdaguer va expirar el 10 de juny del 1902, un núvol de paraules omple la paret. No és simple adorn, sinó el fruit d’una feina d’investigació sobre els termes que apareixen amb més freqüència a les seves obres. En destaquen dos, amor i sant. Els segueixen en quantitat Maria, flor, cel, terra, cor, creu, Jesús i dia. Aquest és només un exemple de com s’ha plantejat la museografia de la Casa Verdaguer de la Literatura, la secció del Muhba que ocupa la Vil·la Joana: res és decoració i tot té sentit.

L’espai va obrir les portes el juny del 2016, però la campanya electoral de les generals va impedir inaugurar-lo pròpiament. Així que dimecres, el tinent d’alcalde Jaume Collboni va dirigir una «inauguració sui generis que va donar l’oportunitat d’explicar el projecte al director del Muhba, Joan Roca; al responsable del discurs museogràfic, Oriol Izquierdo, i als arquitectes Tomàs Morató i Jaume Arderiude, encarregats de la dificultosa rehabilitació de l’edifici, una inestable superposició d’una masia del segle XV, una altra del XVII i una torre del XIX. L’espera ha permès també rodar l’equipament (visitable els matins dels dijous i els caps de setmana fins a les 16.30 hores), que a partir del setembre vinent s’ha de convertir en seu d’activitats acadèmiques i en una opció obligada per a escoles i instituts a l’hora de programar les seves sortides acadèmiques.

Notícies relacionades

Esty Quesada (‘Soy una pringada’), d’icona ‘underground’ digital al col·leguisme amb Rosalía al confessionari del seu concert de ‘Lux’ a Madrid

Revisitant els Cartier

La Vil·la Joana, dins la constel·lació de centres especialitzats del Muhba escampats per la ciutat, «ofereix una aproximació a la història de la literatura i a la literatura a la nostra ciutat», resumeix Collboni. L’itinerari comença per la història de la casa (incloent-hi les pioneres escoles especials que s’hi van instal·lar des del 1922), prossegueix per una imaginativa introducció a la literatura universal, per un tercer i ampli espai dedicat a Verdaguer (els seus mons, la seva repercussió social, la seva apropiació per diversos discursos, des de la reivindicació de Federica Montseny fins a l’embalsamament en els bitllets franquistes de 500 pessetes, la seva condició de poeta nacional) i per un quart àmbit que relata com la literatura ha retratat les diferents Barcelones (la nova Barcelona urbana, la conflictiva Rosa de Foc, la de la Cultura de Masses del primer terç del segle XX, la ciutat col·lapsada del 1937 al 1951 i les perifèries urbanes del desarrollismo).

¿I LA CASA DE LES LLETRES? / Mentre que la Casa Verdaguer de la Literatura ja té gairebé un any de rodatge, el 25 d’abril que ve, l’Institut de Cultura de Barcelona preveu anunciar la creació d’una nova institució, la Casa de les Lletres, a l’entorn de les Glòries. Collboni descarta que hi acabi havent solapament entre totes dues. La de nova creació hauria d’acollir editors, traductors, escriptors en residència i associacions relacionades amb el món literari en una zona que es vol promoure com a eix d’activitats creatives, al voltant de les Glòries. «Encara que la Vil·la Joana està més a prop del que la gent es pensa: 20 minuts des de la plaça de Catalunya fins al baixador de Vallvidrera i 10 minuts de passejada, recorda Oriol Izquierdo.