ÒPERA A LA RAMBLA

Rigoletto torna al Liceu convertit en un pare maltractador

La versió escènica de Monique Wagemakers desterra la visió tradicional de la relació entre el protagonista i la seva filla Gilda

Carlos Álvarez, Desirée Rancatore i Javier Camarena, que debuta com a Duc de Màntua, protagonitzen aquest muntatge d'aire minimalista

lpedragosa37684159 rigoletto170316210555 / JORDI COTRINA

lpedragosa37684159 rigoletto170316210555
lpedragosa37683753 rigoletto  camarena170316210429
lpedragosa37683490 rigoletto170316210623
lpedragosa37683971 rigoletto170316210611
lpedragosa37683733 rigoletto170316210704

/

4
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

'Rigoletto', de Giuseppe Verdi, torna al Liceu amb una minimalista posada en escena de Monique Wagemakers en què el drama del bufó de la cort del duc de Màntua pren una altra dimensió. Sota la mirada de la directora holandesa, 'Rigoletto' es converteix en un pare maltractador. Dimarts tindrà lloc la primera de les 13 funcions previstes.

Per Wagemakers, tota l’òpera gira al voltant de dos temes principals: l’abús de poder i la por. L’acció es desenvolupa en un únic espai escènic muntat sobre una plataforma hidràulica que va canviant d’inclinació; un espai asèptic i intemporal on predominen el vermell i el negre, igual que en l’elegant vestuari, dissenyat per Sabdy Powell, guanyadora de tres Oscars. Tot el pes del muntatge recau en els cantants, que no només s’han d’enfrontar a les dificultats vocals de la música, sinó al repte de transmetre el drama en un espai gairebé buit.

«Encara que han passat 166 anys des que es va estrenar, la vigència de Rigoletto és total. El maltractament és un dels punts clau d’aquesta peça. Rigoletto és maltractat pel duc de Màntua i ell al seu torn maltracta la seva filla Gilda», destaca Wagemakers. Per la directora, l’òpera de Verdi, una crítica a la monarquia de l’època inspirada en 'El rei es diverteix' (1833) de Víctor Hugo, és un al·legat contra l’abús de poder. Tant el del duc de Màntua a la seva cort com el del bufó Rigoletto a casa seva. «Gilda és una noia que ha viscut tota la vida en el convent i que està desesperada per saber més coses de la seva història, de la seva identitat». L’actitud de Rigoletto, però, no contribueix a facilitar la relació.

"Encara que han  "Encara que han passat 166 anys des que es va estrenar, la seva vigència és total", afirma la directora holandesa

AMANT CONCUPISCENT

A diferència de la majoria dels muntatges, que ofereixen una dolça visió del vincle paternofilial, la directora posa el focus en l’interès libidinós de Rigoletto per una filla a qui culpa de la mort de la seva dona, el seu únic i verdader amor, que va morir durant el part. «Rigoletto la tanca a casa perquè la vol només per a ell», subratlla Wagemakers.

El baríton Carlos Álvarez aplaudeix la tremenda actualitat que pren l’obra amb l’enfocament de la directora holandesa. «Gilda i Rigoletto van una mica més enllà de l’amor entre un pare i una filla. Ell la converteix en un objecte de desig i d’odi que porta a situacions una mica equívoques. El seu amor és el d’un amant concupiscent i maltractador». A Álvarez li agrada quan els directors d’escena subratllen els paral·lelismes existents entre les obres i els temes d’actualitat. «Amb lectures d’aquesta classe, l’òpera demostra que no és un simple divertiment per a una classe determinada, sinó que també serveix per fer crítica social a través d’un gran desplegament artístic».

DEFORMITAT INTERIOR

I avança que, contràriament a la visió tradicional del personatge com un ésser grotesc, en aquesta producció no hi ha cap deformitat física aparent. «La deformitat és interior i s’expressa en la seva forma de moure’s i comportar-se amb els altres», assenyala Álvarez. «Rigoletto és fruit d’una societat i avui, per desgràcia, ens podem trobar molts Rigolettos perquè el maltractament familiar està a l’ordre del dia». Plasmar-lo en escena comporta un gran treball d’introspecció per empatitzar amb el personatge. «Rigoletto sempre és un repte», admet, respecte al 'tour de force' que suposa el paper, tant per la força vocal com pel recorregut emocional del personatge. «Aquest tipus d’òperes em permet fer una catarsi», declara satisfet el cantant malagueny.

També la soprano Desirée Rancatore, que interpreta Gilda des del 1999, i el director musical Riccardo Frizza, especialista en Verdi, aplaudeixen la versió que representaran al Liceu. «La visió de Monique està molt d’acord amb l’evolució de Gilda. Ella no és ni tonta ni feble. Seria un error presentar-la així perquè és una noia forta i decidida, disposada a sacrificar-se pels seus ideals i per amor», indica la cantant italiana.

FIDEL A LA PARTITURA

Notícies relacionades

Frizza concorda al cent per cent amb l’òptica de Wagemakers. «Comparteixo la seva visió perquè és fidel a la partitura. És el Rigoletto que sempre he somiat», afirma el director italià, que capitanejarà l’orquestra i els cors del Liceu. El decorat, un espai tancat, empresona els personatges, ja sigui a la casa de Rigoletto o a la cort de Màntua. Tots són víctimes del duc, l’únic dels protagonistes que no acaba ni mort ni boig. «Solament pensa a divertir-se. Tota la resta no li importa», apunta la directora.

Àngel Òdena, que debuta com a Rigoletto, encapçala el segon repartiment (el veterà Leo Nucci només cantarà el dia 25). També els tenors Javier Camarena i Antonio Siragusa afronten els seus primers ducs de Màntua en el primer i el segon repartiment, respectivament. «Resulta interessant sortir de la meva zona de confort i assumir aquest repte», destaca el mexicà Camarena.