Cinc claus musicals de l'òpera de Verdi

El mestre Riccardo Frizza destaca els aspectes més interessants de la partitura de 'Rigoletto'

lpedragosa37683180 rigoletto   frizza170316210637

lpedragosa37683180 rigoletto frizza170316210637 / JORDI COTRINA

2
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Riccardo Frizza, un dels directors més brillants de la seva generació, és un gran coneixedor de les òperes de Verdi. Sent especial predilecció per 'Rigoletto', perquè amb ella va debutar amb èxit en el festival de Parma del 2001 i al Metropolitan de Nova York. El mestre destaca els principals elements a tenir en compte en aquesta famosa partitura. 


1. Una història "a velocitat increïble"

Més enllà de l’ària 'La donna e móbile' que el duc de Màntua canta en el tercer acte, Riccardo Frizza destaca altres passatges. «A l’obra no hi sobra ni hi falta una paraula». En una carta de Verdi al llibretista li va demanar que concentrés les idees d’'El rei es diverteix', de Víctor Hugo. «Això fa que la història es desenvolupi a una velocitat increïble, a diferència de les seves obres anteriors. Òperes com 'Lucia di Lammermoor', de Gaetano Donizetti, no hi tenen res a veure».


2. L'acció determina el temps

«Aquesta òpera de Verdi resulta molt moderna», assenyala Frizza. El director musical subratlla que n’hi ha prou de fixar-se sobretot en l’últim acte. «Tot es desenvolupa a una velocitat gairebé real. Gairebé no hi ha tempos musicals. És l’acció la que determina el temps de la música», explica. I afegeix: «És una cosa increïble i molt innovadora, perquè fins llavors sempre havia sigut al revés: era la música la que determinava el temps de l’acció. Això que fa Verdi a Rigoletto és molt complicat».


3. El quartet 'Bella figlia dell'amore'

El director musical aconsella fixar-se en el quartet del tercer acte, 'Bella figlia dell’amore'. «És una de les pàgines més elaborades de totes les òperes verdianes», assenyala Frizza. A l’orella dels espectadors pot semblar una composició senzilla, però són quatre línies vocals cada una de les quals expressa un concepte, un aspecte psicològic totalment diferent. «Per un costat, s’acoblen les veus de Gilda i el seu pare i, per un altre, les de Magdalena i el duc de Màntua. I el resultat és espectacular».


4. Un retrat de la realitat de la seva època

De la trilogia popular de Verdi –'Rigoletto', 'Il trovatore' i 'La traviata'–, aquest és, per Frizza, el títol més interessant argumentalment. «Verdi aconsegueix traslladar a escena la realitat de la seva època, cosa que és molt valenta». El mestre subratlla que en aquesta òpera el compositor «va més enllà de mostrar la problemàtica de la societat i sempre destaca el tracte que hi rebien les dones». No s’ha d’oblidar, afegeix, que a 'La traviata' la protagonista és una prostituta.


5. Una versió fidel i amb menys aguts

Notícies relacionades

Segons Frizza, la versió que sonarà al Liceu és la més fidel que ha interpretat de 'Rigoletto'. «Normalment es llegeix el llibret de manera superficial. No s’analitza mai el que hi ha sota el text, que sempre és més interessant. L’italià té molts matisos i la música de Verdi t’indica sempre quin és el to». Per això, «i d’acord amb Carlos Álvarez», ha suprimit alguns aguts. «Hi ha coses que es venen fent per tradició però que Verdi no va escriure. Em fio més d’ell que de les gravacions dels anys 50».