Mor Chuck Berry, un dels grans mites del rock, als 90 anys

Elvis Presley va convertir el rock’n’roll en un fenomen de masses, però va ser Chuck Berry qui li va injectar la seva rebel·lia distintiva, qui va definir-ne els paràmetres amb cançons sobre noies, cotxes i tot el que tingués un aire de diversió, i qui va deixar una infinitat de riffs memorables que van servir de pedra baptismal per als grans músics de la segona meitat del segle XX. Berry escrivia, cantava i tocava les seves pròpies cançons, clàssics com Johnny B. Goo­de, Roll over Beethoven o You never can tell, i ho feia amb un joc de cames endimoniat i una actitud entre burleta i xulesca que es convertiria en el cànon del que ha sigut per a molts un estil de vida. Ahir va morir a Missouri, la seva pàtria, segons va confirmar el departament de policia del comtat de St. Charles. Tenia 90 anys. 

     Els agents van arribar a casa seva poc després del migdia, després de rebre una trucada d’emergència. «Dins de la llar, els parametges van trobar un home inconscient i van tractar de reanimar-lo», però va ser massa tard. Tot i que encara es desconeix el motiu oficial de la seva mort, el fill del músic li va dir fa poc a Rolling Stone que havia patit una pneumònia. «Com molts homes de 90 anys, té els seus dies bons i els seus dies dolents. No fa gaire va tenir un episodi de pneumònia i està trigant molt a recuperar-se», va afirmar Charles Jr. Encara que va gravar el seu primer hit el 1955, Maybellene, quan tenia 30 anys, no va deixar de tocar per tot el món fins ben entrats els anys 80, ja convertit en un mite vivent. 

     John Lennon va ser qui va dir «si volguessis donar-li un altre nom al rock‘n’roll, podries dir-ne Chuck Berry». Abans que ningú va descobrir l’infinit poder de seducció que aquells tres acords tenien amb els adolescents, en aquella Amèrica de la postguerra a la qual encara li quedaven uns anys per perdre la virginitat. «Va escriure totes les grans cançons i es va inventar tots els ritmes del rock’n’roll», va dir d’ell Brian Wilson. Sense la seva música, probablement no haurien existit els Rolling Stones, The Beatles, Beach Boys, Bob Dylan o els Kinks. Com a mínim haurien sigut diferents. 

 

Notícies relacionades

Go, Johnny, go!

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

POESIA I BLUES / Nascut el 1926 en una família nombrosa de Saint Louis (Missouri), va aprendre a tocar el blues en la guitarra sent un adolescent i va pujar per primera vegada a l’escenari a l’institut, on va destacar com a estudiant, i es va interessar per la poesia. Es va formar per ser perruquer, però el 1952 va crear la seva primera banda i, després de conèixer Muddy Waters poc temps després, li va presentar el propietari de la discogràfica Chess Records, amb qui gravaria els seus primers discos. Berry va produir una llarga llista de hits i, amb la invasió britànica de mitjans dels seixanta, va ser reivindicat fins a la sacietat, però el fet de ser negre en aquella Amèrica segregada no el va ajudar a mantenir-se a dalt de tot i va acabar sent relegat al circuit d’oldies. 

    Sense publicar material nou des del 1978, el 18 d’octubre passat, just el dia que complia 90 anys, Berry va donar una alegria als amants del rock: va anunciar que al llarg del 2017 apareixeria un nou disc que es diria simplement Chuck, i que va dedicar a la seva dona, amb qui feia 68 anys que estava casat, Themetta Berry.