El Consorci, la memòria de la saga

El Consorcio porta al damunt l’equipatge de cinc dècades de música, des que, a finals dels 60, el grup folk Voces y Guitarras es va transformar en Mocedades establint un estil sobri i emotiu entre la cançó d’autor i la melòdica, a través d’unes harmonies vocals úniques. «En el seu moment ja no hi havia grups com nosaltres, i la polifonia segueix aquí: el color de les veus segueix sent el nostre perquè al grup hi ha tres germans i és una cosa de genètica, ni bo ni dolent, és així», explica Amaya Uranga en vigílies del concert que el grup farà avui a Barts (19.00 hores).

    

Encara que ells distingeixen la seva etapa d’El Consorcio, que va començar el 1993, de Mocedades, l’herència és assumida i resulta òbvia: avui a El Consorcio hi ha quatre exmembres de Mocedades, mentre que a Mocedades només n’hi ha un. Amb Amaya, hi ha els seus germans Estíbaliz i Iñaki, així com Carlos Zubiaga. Per la seva part, Mocedades opera al voltant d’Izaskun Uranga i existeix fins i tot una altra versió del grup, enfrontada als tribunals, a càrrec d’un altre excomponent, Javier Garay. Un embolic del qual ells es distancien. «La gent ha de decidir qui vol que les canti aquestes cançons: Amaya i nosaltres, o Izaskun amb els altres membres que s’han incorporat», raona  Estíbaliz, que destaca les diferències «del color de les veus» entre les dues formacions.

BILBAÏNS «ASCETES»

El Consorcio va néixer d’una manera inesperada, «tontament», fa broma Amaya, quan Rosa León li va proposar gravar un homenatge a les cançons que sonaven a la ràdio als anys 40 i 50. El disc, Lo que no muere nunca, va ser un èxit i El Consorcio va seguir el seu camí amb, fins ara, nou treballs més en què han cantat Joan Manuel Serrat, Pedro Guerra i Antonio Vega, i abordat repertoris llatins: el disc Cuba (1998), un dels seus favorits. «Uns bilbaïns ascetes, arrítmics, com nosaltres, ¡cantant allò! Però hi vam donar el nostre aire», defensa Amaya.

    

Un altre dels seus treballs, Querido Juan (2008), està dedicat al ja desaparegut compositor Juan Carlos Calderón. Mocedades era un grup amb influències folk (Peter, Paul & Mary, Joan Báez, Atahualpa Yupanqui) i Calderón els va portar a un altre lloc. «Ell era un músic de jazz nat», recorda Amaya. Els va entregar cançons com Pange lingue. «Aquí molta gent pensava que érem de l’Opus Dei, quan es tractava només d’adaptar l’espiritual negre a la nostra cultura»,diu. I Tómame o déjame, Secretaria i l’eurovisiva Eres tú.

    

Del seu pas pel festival, el 1973, recorda Amaya que devia agradar la seva manera de cantar, «que no era típica, ni de jota ni de fandango», i que la cançó va ser recolzada intensament per Ràdio Luxemburg. Estíbaliz va anar a Eurovisió dos anys després amb Sergio Blanco i una altra peça de Calderón, Tú volverás. «Veient-la ara entenc que era molt naïf, però crec que és una gran cançó», afirma. L’Eurovisió actual és, a parer seu, «un espectacle audiovisual atordidor».

UNA ÈPOCA PASSADA 

Ells segueixen representant l’antítesi de la sobreactuació vocal. «No hem anat mai a classes de cant, vam sortir  així de fàbrica. No devem ser les millors veus del món però aconseguim transmetre i que a la gent se li posi la pell de gallina», raona Estíbaliz. Dubten que sigui possible una reunió amb Mocedades per satisfer els seus fans. «Com a Mocedades, no. És una època passada. Jo ja no soc una noia ni res semblant», fa broma Amaya.

Notícies relacionades

Tornada al “cole” dels teatres de Barcelona: les obres que cal veure en aquest inici de temporada

Els Premis Goya 2026 se celebraran a Barcelona el 28 de febrer

    

La mort del seu company de grup Sergio Blanco, el 2015, els va fer dubtar sobre la seva continuïtat, però ara admeten que tenen «ganes de seguir». El maig vinent publicaran una capsa amb quatre discos (una recopilació amb dues cançons inèdites), un llibre i un DVD. Abans, a Barts, oferiran aquesta nit una antologia amb «les cançons que en teoria la gent vol escoltar», anuncia Amaya. I no són poques. «Podríem fer dues hores més…».