ESTRENA TEATRAL

Guerra de sexes al Condal

Carol López s'alia amb Sergi Belbel i Marc Parrot per convertir en musical el clàssic 'Homes!' de T de Teatre

Anna Barrachina, Agnès Busquets, Mireia Portas, Alba Florejachs i Glòria Sirvent protagonitzen aquesta comèdia sobre homes i dones

Guerra de sexes al Condal
4
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Les T de Teatre van triomfar el 1994 amb Homes!, una comèdia que disseccionava el món masculí. Des d’avui, al Teatre Condal de Barcelona, la directora Carol López, aliada en la dramatúrgia amb Sergi Belbel (que ja va col·laborar en el primer muntatge), recupera l’essència d’aquell espectacle a Homes. La comèdia musical i el converteix en un musical juntament amb l’imaginatiu cantant Marc Parrot com a compositor.  

Aquest cop són Anna Barrachina, Agnès Busquets, Mireia Portas, Alba Florejachs Glòria Sirvent, cinc actrius molt diferents i amb una enorme química entre elles, que s’encarreguen de prendre el pols a la masculinitat al segle XXI. ¿Què significa ser home avui? ¿Què ha canviat en les seves relacions amb les dones? «Per desgràcia, més aviat poc», diu Belbel. Tant ell com López estan encantats del treball fet amb Parrot.

HOMES DESORIENTATS

 «Quan Focus em va proposar aquest projecte, m’hi vaig llançar al saber que treballaria amb Parrot», admet la directora que, com Belbel, alaba el talent del músic i la seva capacitat per adaptar-se a les exigències del teatre. López volia fer una cosa un punt cabareter, és per això que hi ha tanta varietat d’estils musicals, des d’un tango fins a música disco o rap, així com gestos còmplices amb el cine i la televisió. «Encara que hi hagi cançons, no és un musical convencional», reconeix. L’obra s’estructura a partir d’una successió d’escenes breus i números cantats i ballats per actrius vestides de blanc i negre, amb una indumentària molt masculina i sabates de taló.  

Encara que López treu molt de suc a l’actual desorientació del mascle ibèric, també ofereix el punt de vista d’ells respecte a les dones a través d’un ventall de situacions quotidianes. «Som diferents i no passa res. Millor riure’ns d’això», afirma la directora. «Però nosaltres som molt més complicades que ells, donem més voltes a tot», admet.

Malgrat els més de quatre lustres transcorreguts des de l’estrena del muntatge original, les coses han evolucionat poc, destaca Belbel. «És un tema que no s’esgota però em deixa perplex que s’hagi avançat tan poc en 22 anys». I afegeix: «M’ho he passat molt bé col·laborant amb la Carol. Igual que T de Teatre, ella tenia molt clar què buscava i jo només he sigut un machaca una altra vegada, com llavors».

CINC ESTILS DE DONES

L’autor i director considera que aquest tipus d’espectacles són més necessaris que mai després de veure com els ultracatòlics surten al carrer disposats a donar lliçons de sexe a dalt d’un autobús taronja i del polèmic discurs misogin d’un parlamentari polonès a l’Eurocambra. López, sempre alerta, ja ha inclòs diversos canvis a l’obra per reflectir l’actualitat.

«Buscava crear un grup de dones en què totes fossin diferents i tinguessin personalitat pròpia», explica la directora, encantada amb Barrachina (amb moltes hores de vol a La Cubana), Busquets, Portas i Florejachs (actrius tot terreny fetes en programes d’humor com Polònia) i l’alacantina Sirvent. Amb aquestes intèrprets, mai han faltat les idees a l’hora d’improvisar. Mes aviat al contrari.

Encara que l’origen de la proposta se centra en la crisi del model masculí en una societat moderna en què les dones intenten apoderar-se, la directora també posa la lupa en «èpoques no tan llunyanes», com l’Espanya d’Elena Francis.

Gairebé tot el material és nou. L’únic número conservat de l’original de les T de Teatre és Ramon, en què un home que llegeix el diari (Florejachs assumeix ara el rol que Míriam Iscla va fer al seu dia) discuteix amb la seva dona, interpretada a quatre veus per la resta del repartiment.  

REIVINDICACIÓ, LA JUSTA

López utilitza l’humor per demostrar que les dones són guerreres. «No pots mantenir un to reivindicatiu tota l’estona. És més interessant convidar la gent a riure i a somiar», sosté la directora. La posada en escena compta amb una escenografia neta i elegant. «Hi ha una dramatúrgia de l’espai. Comença més clàssic com en un teatre de tota la vida, amb cortines de vellut vermell, i acaba convertit en una discoteca».

Notícies relacionades

Més enllà de les cançons i la crítica a l’actualitat, el toc cabareter el posa també la interacció del públic amb les actrius, que baixen de tant en tant a la platea. «¡Som al Paral.lel!», exclama Belbel.

El dramaturg està encantat amb la força i la frescor de la nova versió. Aquests últims mesos se sent molt feminista gràcies a aquest musical i a la direcció al TNC de La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda i amb Mercè Sampietro com a protagonista. «És curiós que en les dues obres hi hagi un tema comú sobre els homes: un des del punt de vista literari i un altre des d’una proposta més teatral». La reflexió de Rodoreda a La senyora Florentina, fa poc més d’un segle, era premonitòria: «Ja llavors destrossava el mite romàntic del príncep blau i convidava les dones a agafar les regnes de la seva vida».