Nouvelle Vague, contorsions a Barts

Apoc a poc la proposta de Nouvelle Vague s’ha anat enfosquint i les seves entremaliadures cool han adoptat un aspecte més pretensiós, estirant la broma i ampliant el seu repertori de versions i contorsions. El divertimento postmodern sembla aspirar a més transcendència i en el camí ha perdut part de la seva frescor, que era on residia la gràcia, com vam poder veure divendres passat a Barts (Festival del Mi·lenni).

    

Nouvelle Vague va irrompre el 2004 amb un disc de versions del postpunk i la new wave escorades cap a la bossa nova, una ocurrència comercialment afortunada que va inspirar quatre treballs més de temàtica semblant, l’últim d’ells, I could be happy (2016), amb quatre composicions pròpies. Aquest repertori va cobrar una altra vida a través d’aquests tractaments més o menys perversos amb la guitarra acústica d’Olivier Libaux, l’electrònica de Marc Collin, dos sets de percussions amb vista a la llatinitat i tres veus d’intencions teatrals.

    

El grup que un dia va comptar amb col·laboradores com Camille i Helena Noguerra, germana de Lio, segueix servint-se de la veterana Melanie Pain, que va establir un tàndem pretesament insinuant amb Elodie Frégé servint aquella idea central de suplantar el significat de les cançons vestint-les d’una altra manera: Love comes in spurts, de Richard Hell, i Metall, de Gary Numan, sense ràbia i angoixa, amb teixits de chanson lleugera i teclats psicodèlics. La cubana Lissette González-Alea, percussionista, es va convertir en la tercera veu en una peça pròpia en castellà, la vagament sinistra Algo familiar.

FONS BRASILER 

El futur de Nouvelle Vague podria passar per aquí: una altra cançó de la seva autoria, Le pluie et le beau temps, va fer pensar en aquelles bossa novas que Benjamin Biolay i Keren Ann componien per a Henri Salvador. El fons brasiler anava i venia, amb moments vistosos com la batucada aplicada a Just can’t get enough, de Depeche Mode, en convivència amb el swing noir de Dancing with myself, de Generation X.

Notícies relacionades

‘Caminos de la música’ torna a La 2 amb una visita a BCN en el primer capítol

‘Woman’ premia els millors productes i marques de bellesa

    

Ambientacions lounge amb tensió desigual, gestos de complicitat vodú a Human fly, de The Cramps, i un Love will tear us apart, de Joy Division, que faria deprimir-se de nou Ian Curtis. L’esteticista i lleuger món de Nouvelle Vague.