El malson d'una Amèrica nazi

La victòria de Trump ha revifat l'interès per les distopies en què els EUA cauen sota un règim autoritari, i un llibre de referència com 'El hombre en el castillo' segueix inspirant sèries i llibres

Amazon estrena la segona temporada de 'The man in the high castle', i llibres com 'Estats Units de Japó' i 'El pla Madagaskar' segueixen inspirant-se en l'obra de Philip K. Dick

ewrwer

ewrwer
sdsadasd
sasadas
dfdf
wada
sdfsdfd
ererte
qweqwe

/

6
Es llegeix en minuts
Ernest Alós
Ernest Alós

Coordinador d'Opinió y Participació

Especialista en Escric, quan puc, sobre literatura fantàstica i de ciència ficció, ornitologia, llengua, fotografia o Barcelona

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Recrear un món controlat per un victoriós règim nazi, incloent-hi els Estats Units, és un escenari de malson amb molts antecedents: potser la peça central d’aquesta tradició és 'El hombre en el castillo' (1962); la novel·la de Philip K. Dick en la qual el Japó controla la costa Oest dels Estats Units i els nazis, la resta del país, amb una terra de ningú a les Rocalloses, encara que els oracles de l’I-Ching i un misteriós llibre dictat per ells diuen que la realitat no és aquesta, sinó la que el lector coneix. Alguns nord-americans que temen que la presidència de Donald Trump acabi sent un malson encara molt pitjor del que ja és, estan girant la vista a aquest tipus de literatura. Tot i que això d’assimilar Trump amb el nazisme sigui un paral·lelisme al qual encara es resisteixin: entre els llibres que han experimentat un repunt de vendes hi ha sobretot aquelles ficcions en les quals l’aïllacionisme, l’autoritarisme, el racisme i la demagògia que promet solucions fàcils i mà ferma (¿els sona?) acaba portant a un règim autoritari. Des de la llunyana i preventiva 'Eso no puede pasar aquí', de Sinclair Lewis (1935), a la més recent 'Conjura contra América', de Philip Roth (2004).

 No obstant, alguna cosa passa (posats a imaginar malsons, fem-ho a l’engròs) perquè la llavor de Philip K. Dick continuï sent fèrtil i inspirant obres de ficció, siguin literàries o audiovisuals: les últimes setmanes s’ha estrenat (Amazon Video) la segona temporada de 'The man in the high castle', la lliure adaptació de la novel·la de l’escriptor de ciència-ficció que es va traduir a Espanya com 'El hombre en el castillo' i s’han publicat dos llibres que es desenvolupen en situacions inspirades directament en l’obra de Dick: 'Estats Units del Japó', de Peter Tieryas, i 'El plan Madagaskar', de Guy Saville (Ediciones B).

ADAPTACIÓ LLIURE

Frank Spotnitz

, el creador de la primera i segona temporades de 'The man in the high castle', ha introduït divergències substancials respecte de la novel·la original. Si a la primera el focus està centrat molt clarament als Estats del Pacífic ocupats pel Japó, i la tensió, amb una guerra freda a punt d’arribar a la temperatura de fusió termonuclear, amb el Gran Reich, a la televisió l’atenció es reparteix a parts iguals entre japonesos i nazis. Les al·lusions a l’Holocaust contra la població jueva i negra de l’Amèrica i l’Àfrica són més explícites, el llibre 'La langosta se ha posado' que ha escrit el misteriós home del castell i que descriu com si fos una realitat alternativa la nostra realitat històrica passa a ser pel·lícules de noticiaris amb imatges dels Aliats victoriosos que animen la Resistència…  Les intrigues entre els jerarques nazis per succeir un vell Hitler el 1962 a la nova capital del Reich, Germània, connecten la sèrie amb la 'Fatherland' de Robert Harris (1992), mentre que les imatges d’una Times Square plena de lluminosos amb l’esvàstica o de la cendra que cau enmig dels camps de l’Oest Mitjà des de les xemeneies d’un suposat hospital, davant la indiferència del xèrif local, són cops destinats a inquietar en cada escena.

FILLS DE PHILIP K. DICK

En el cas d’'Estats Units del Japó', situat en una Costa Oest sotmesa a un emperador encara divinitzat, ens trobem al mateix continent partit en dos que es va imaginar Dick, però amb robots gegantins massacrant nord-americans i la Kempeitai, la genocida policia militar imperial, dominant-ho tot. El nord-americà d’origen sud-coreà Peter Tieryas admet que l’obra de Dick ha sigut per a ell «més que una influència personal». «En el meu llibre he hagut de crear personatges que, la majoria, han d’amagar què són realment a causa de l’Estat totalitari sota el qual viuen», ens explica per correu electrònic.

El llibre de Tieryas va aparèixer fa un any als Estats Units, quan una victòria de Trump era encara una hipòtesi tan desenraonada com la pròpia ficció. «Sé que la majoria de les notícies polítiques són desoladores», diu, però explica que no es deixa endur pel derrotisme. «La part bona és que hi ha un profund anhel per part de la gent d’aprendre més des d’una perspectiva literària, intel·lectual i filosòfica, que el sistema americà de controls i equilibris està desenvolupant un paper fonamental, i que s’està despertant una profunda conscienciació. La policia del pensament intenta restringir i controlar, i afortunadament està passant el contrari», afegeix.

En el cas de Guy Saville,

Notícies relacionades

 amb una línia d’'El hombre en el castillo', la que parlava de «l’experiment nazi a l’Àfrica», n’hi va haver prou per disparar, encreuada amb els elements de thriller de Fatherland, la guspira de la qual va sortir la trilogia que va començar amb El Reich africano i continua ara amb 'El plan Madagaskar', en el qual s’exposen les conseqüències de la primera opció amb què teòricament van treballar els nazis per a l’erradicació dels jueus d’Europa. Deportar-los en massa perquè es consumissin a la gran illa de l’Índic, mentre que a les poblacions negres de tot el continent els espera l’esclavitud, o alguna cosa pitjor. Sí, el llibre de Saville passa molt lluny dels Estats Units. Però una altra vegada, en una història alternativa en la qual Amèrica forma part d’un sistema totalitari.

    «Crec que 'les històries alternatives són contes d’advertència': ens obliguen a no sentir-nos satisfets, ni amb el passat ni amb el futur. És massa fàcil creure en els finals feliços; considerar una alternativa més fosca ens anima a mantenir-nos alerta», assenyala Saville. En aquest sentit, apunta, no el sorprèn que la victòria de Trump hagi desencadenat «un interès en la ficció distòpica». «El meu llibre –afegeix– és un recordatori oportú dels perills de l’aïllacionisme nord-americà. Molts esdeveniments que descric –la conquista de l’Àfrica, l’exili massiu dels jueus- depenen que els Estats Units no s'involucrin a l'exterior”.

'Best-sellers' post-traumatisme Trump: no només '1984'

El mes de gener passat, les llistes de llibres més venuts als Estats Units donaven la mesura dels temors que ha suscitat l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca (almenys entre els nord-americans que compren i llegeixen llibres). '1984', de George Orwell, l’al·legoria d’un futur sotmès a un règim totalitari que ha creat una nova llengua i una veritat alternativa, s’estava esgotant a les llibreries (per cert, aquesta setmana el llibre entra a la llista dels més venuts d’aquest diari). Va ser un fenomen associat al debat sobre l’ús creatiu d’eufemismes per justificar les mentides de l’Administració Trump, aquests fets alternatius, però no un cas aïllat. La premsa nord-americana ha anat detectant altres casos en què distopies totalitàries han experimentat un increment de les seves vendes: sobretot 'Eso no puede pasar aquí', l’obra de Sinclair Lewis del 1935 (va arribar al número 4 d’Amazon) que pretenia alertar del perill d’un règim autoritari inspirat en els feixismes europeus, després que a les eleccions un demagog hagi derrotat per sorpresa Roosevelt, amb un programa patrioter; el mateix 'El hombre en el castillo', de Philip K. Dick; 'Un món feliç' d’Aldous Huxley (després que diversos columnistes advertissin, com ja va fer fa molts anys Neil Postman a Divertir-nos fins a morir i han recordat els guionistes de Black Mirror, que en el nostre món és més probable un control absolut a través de l’entreteniment que de la violència), 'Fahrenheit 451' de Ray Bradbury, 'La rebel·lió dels animals' de George Orwell, i 'El cuento de la criada' de Margaret Atwood.