Escriure o morir

"El que es fa amb temps serà respectat pel temps". La cita és d’Auguste Rodin i apareix, no per atzar, en un llibret que acaba d’arribar a les llibreries i que podria salvar l’obra, per no dir la vida, a molts editors, moltíssims escriptors i una infinitat de lectors. Es titula 'L’art de la ficció', com el de David Lodge, i és una publicació amb la qual l’editorial L’Altra celebra el seu naixement fa tres anys de la mà de 'L’última nit', de James Salter. Però el llibre conté un 'ou de Pasqua', un extra sorpresa, gràcies al qual no és, no només, no exactament, un llibre més.

És un crit, un manifest, una revelació.

És la veu del nen que denuncia la nuesa de l’emperador.

El llibre reuneix tres conferències que el mestre novaiorquès va llegir amb 89 anys, poc abans de morir el 2015, a la Universitat de Virgínia. Una sobre el poder de la ficció, una altra sobre com escriure novel·les i la tercera sobre la perdurabilitat de l’art. 75 pàgines que condensen una forma d’entendre la vida i la literatura, amb tocs d’atenció sobre per què escriure, per què la tècnica, per què l’estil, per què la por, per què el treball, per què els clàssics, per què l’excel·lència, per què l’esperança.

Notícies relacionades

La jutge rebaixa la pretensió de Sixena d’"interrogar" els tècnics del MNAC i només permet "obtenir informació" per elaborar un tercer cronograma

Anna Guitart: "No hi podíem portar només el relat idíl·lic de la ciutat"

L’'ou de Pasqua' és un pròleg d’Eduard Márquez per a aquesta edició que ha ideat Eugènia Broggi. Un pròleg de mig centenar de pàgines en què l’autor d’'El silenci dels arbres' dialoga amb el seu admirat Salter, però a més sistematitza les seves troballes, alça el vol i es converteix en una cosa impensable per a un prefaci: una poètica del mateix Márquez que és alhora una poètica de Salter i una poètica dels autors citats en les seves pàgines, i que a més és una declaració de principis que posa en evidència les misèries del nostre degradat sistema literari.

Aquest pròleg és un dels textos més lúcids de la recent literatura catalana. Un cop de puny a la taula que hauria de fer pensar. Es resumeix en el seu lema final, que titula aquesta columna, i en vuit conceptes. Esforç. Paciència. Passió. Rigor. Humilitat. Constància. Amor. Ambició. Temps i respecte, com demanava Rodin.