'Black power' a Hollywood: aquest any sí

L’any passat la comunitat afroamericana de Hollywood es va alçar en peu de guerra per l’absència de nominacions durant dues edicions consecutives de directors, actors i actrius de color. El 'hashtag' #OscarSoWhite es va popularitzar a la xarxa per denunciar el menyspreu de l’Acadèmia per les diferents minories racials. 

Un panorama molt diferent del que trobem en una temporada de premis que sembla erigir-se amb tota la força del 'black power' a través d’una sèrie de propostes de l'índole més diversa que precisament semblen voler reivindicar a través dels relats que expliquen, els drets dels afroamericans al llarg de la història dels Estats Units.

La majoria d’aquestes pel·lícules es troben en la línia que va instaurar Steven Spielberg a 'El color púrpura'. És a dir, adaptacions de 'best-sellers' autobiogràfics o basades en fets reals que intenten posar de manifest les injustícies a les quals van ser sotmesos els seus protagonistes alhora que s’estableix un mecanisme de crítica social al voltant de l’exclusió i el racisme. No apel·len a figures icòniques com Malcolm X o Martin Luther King, sinó que rescaten de l’oblit individus anònims que a través de la seva lluita quotidiana van aconseguir establir algun tipus de referent a l’hora de saltar-se les normes d’opressió a les quals estaven condemnats dins de la societat. 

És el cas, per exemple, de 'Figuras ocultas'. Basada en un llibre de Margot Lee Shetterly, la pel·lícula se centra en una sèrie de dones afroamericanes amb una ment privilegiada per a les matemàtiques que van ser contractades per la NASA, però a les quals no es permetia ascendir a càrrecs de responsabilitat malgrat estar més capacitades que la resta dels seus companys. Se les tenia relegades en una àrea a diversos quilòmetres de la seu i havien d’utilitzar banys i menjadors diferents. Un aïllament gairebé absolut fins que tres van desafiar les lleis per posar de manifest la incongruència del sistema: Katherine Coleman (interpretada per Taraji P. Henson), acabaria sent la responsable de calcular la trajectòria del 'Projecte Mercury' i de l’'Apollo 11' a l’arribar a la Lluna el 1969; Dorothy Vaughan (Octavia Spencer), lideraria l’embrionari camp de la computació aprenent de manera autodidacta el Fortran, llenguatge de programació d’alt nivell. I Mary Jackson (la cantant Janelle Mónae) es convertiria en la primera dona de color a ocupar un lloc d’enginyera titulada a la NASA.

El director Theodor Melfi estableix una curiosa comparativa entre els esforços portats a terme pels Estats Units per avançar la Unió Soviètica en la carrera espacial i el sacrifici d’aquestes dones per desafiar els clixés de gènere i de raça en la turbulenta dècada dels 60. Mentre els americans intentaven treure pit al cosmos, no s’adonaven que la verdadera gesta que tenien per resoldre es trobava arran de terra, a casa seva mateix. 

Mentre que 'Figuras ocultas' se situa en una època de canvis estructurals dins de la societat nord-americana, a 'Loving', la parella interracial protagonista encara s’ha d’enfrontar a moltes barreres d’intolerància per tirar endavant la seva relació als anys 50 a l’estat de Virgínia. Jeff Nichols documenta d’una manera subtil i pudorosa el cas real de Mildred i Richard Loving, que després de casar-se i tenir un fill en secret van ser condemnats a la presó i obligats a abandonar la seva terra per violar l’estatut antimestissatge del comtat segregacionista. Després de deu anys d’intensa lluita i gràcies a la mediació de Robert Kennedy, van aconseguir que la Cort Suprema eliminés la llei discriminatòria i establís un precedent històric a partir d’aquesta sentència elevant la figura de Mildred com un dels estendards de l’activisme femení afroamericà. 

'MOONLIGHT', LA RIVAL DE 'LA LA LAND'

Aquest any, també la figura de l’'star system' negre més important que hi ha hagut les últimes dècades, Denzel Washington, té pel·lícula. Es tracta de 'Fences' i, a més a més de protagonitzar-la, s’encarrega de dirigir-la a partir de l’obra teatral guanyadora del Pulitzer d’August Wilson. Washington hi interpreta una antiga figura del beisbol que, després de passar per la presó, es dedica a recollir escombraries per mantenir la família. La pel·lícula posiciona Viola Davis com a clara favorita per emportar-se l’estatueta a millor actriu de repartiment, després de dues nominacions i després d’haver aconseguit el Globus d’Or en l’última edició. 

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

Més endarrerida sembla haver quedat en la carrera de premis 'El nacimiento de una nación', sobretot després de la polèmica suscitada davant les acusacions de violació abocades contra el seu director, Nate Parker. I tampoc sembla tenir gaires possibilitats 'Queen of Katwe', amb Lupita Nyong’o, el 'biopic' d’una jove ugandesa prodigi dels escacs que acabaria participant en l’Olimpíada Mundial de la disciplina. 

Entre tot aquest nombrós grup de propostes, 'Moonlight' és la pel·lícula favorita per prendre-li l’estatueta a 'La la land'. El director Barry Jenkins ha sabut entroncar perfectament amb l’esperit de carrer dels precursors del cine afroamericà contemporani, Spike Lee i John Singleton de la dècada dels 80 i 90, amb la nova sensibilitat actual, més lírica i poètica, a través d’un relat estilitzat al voltant de la trajectòria vital d’un jove que intenta trobar la seva identitat dins d’una família desestructurada, llastat per les drogues, la violència i el 'bullying' al qual és sotmès al col·legi per la seva presumpta homosexualitat. Una aposta guanyadora que té la virtut de retratar els personatges d’una manera tan íntima com sincera, sense caure en els estereotips, acostant-nos a les seves angoixes vitals amb una força que neix de la incomprensió i la intolerància, dues de les denúncies que segueixen representant sens dubte el cine afroamericà d’ahir i d’avui.