Gay Talese, a l'hotel dels embolics

Un dia del 1980, el mestre del nou periodisme Gay Talese es va colar amb el propietari d’un motel de Colorado a les golfes de l’establiment des d’on podien espiar, per uns falsos respiradors, què succeïa a diverses de les habitacions dels hostes. «Tot i que una insistent veu dins meu em deia que apartés la mirada, vaig seguir observant com aquella dona esvelta li practicava una fel·lació a la seva parella, i m’hi vaig acostar per veure-ho més de prop». Aquell dia Talese va cometre una patinada que no va tenir conseqüències –la seva obstinació per anar immaculadament vestit va fer que la corbata de ratlles vermelles li llisqués per la reixeta de ventilació i només la concentració dels clients en la seva tasca va impedir que veiessin la cridanera tira de tela que penjava del sostre– i una altra que el va perseguir 36 anys després, quan va publicar als EUA El motel del voyeur i es va veure obligat a prodigar justificacions i excuses.

La temptació de la tafaneria que havia portat a infringir tota norma ètica i legal durant més de dues dècades al propietari de l’establiment també va poder amb Talese. El seu informant li va proporcionar relats datats en  períodes en què va resultar que ja no era propietari de l’hotel, o encara no ho era, el va fer còmplice de nombrosos delictes i de la fantasia (¿els sona?) que tot es tractava d’un experiment sociològic, no li va deixar més remei (o no) que transcriure una vegada i una altra un diari impossible de contrastar i en ocasions inversemblant, advertint de tant en tant de la poca fiabilitat de la seva font informadora («era un narrador inexacte i poc fiable, però sens dubte va ser un voyeur èpic») o de la seva hipocresia quan resulta que acaba obsessionat per la videovigilància governamental de la qual som objecte avui... però Talese no va escoltar la veu que li deia que n’apartés la mirada. I molt probablement, el lector del llibre, publicat ara a Espanya per Alfaguara amb algunes correccions menors després de l’escàndol desencadenat, tampoc ho podrà fer.

CONTACTE INTERMITENT

El 7 de gener del 1980, Gay Talese, llavors en boca de tothom per la imminent publicació del seu reportatge sobre la sexualitat dels americans La mujer de tu prójimo, va rebre la carta d’un tal Gerald Foos, un antic marí que havia comprat un motel als afores de Denver. A la carta li explicava que feia 15 anys que espiava les activitats dels seus clients més atractius, als quals reservava les habitacions amb vistes. «M’inquietava profundament que aquell home hagués violat la confiança dels seus clients i els hagués envaït la intimitat», escriu. Però va trigar pocs dies a viatjar a Colorado per conèixer-lo, a ell i a la seva dona, Donna, una infermera que col·laborava en les seves observacions. Durant dècades hi va mantenir un contacte intermitent i va anar  rebent per entregues el diari de les observacions de Foos. Però no va voler convertir l’experiència en llibre fins que el seu informant acceptés que el seu nom sortís a la llum (cosa que va succeir una vegada prescrits els possibles delictes, de Foos i de Talese, i després d’un acord econòmic del qual no es donen detalls).

   

«Durant molt de temps he volgut explicar aquesta història, però no tinc prou talent», li confessava Foos a Talese a la seva carta de presentació. Això no va ser cap obstacle perquè Talese dediqués un bon terç del llibre a la transcripció del diari del voyeur que descrivia pràctiques sexuals amb una prosa plena de tòpics. Però, una vegada més, la temptació del voyeur literari de reproduir les escenes amb pèls i senyals va ser massa fort.

MÉS QUE UN TAFANER MORBÓS

Foos i Talese passen gran part del llibre prodigant explicacions per a la tasca de tafaneria de la qual faran còmplice el lector. Una obsessió que l’hoteler intenta revestir d’interès científic per l’evolució de les pràctiques sexuals dels nord-americans. Encara que convertia la seva tasca en un estímul per a les seves pràctiques masturbatòries qualifica el seu amagatall de «laboratori d’observació», intenta establir estadístiques de pràctiques, documenta l’evolució del nombre de parelles interracials, escenes de sexe en grup o intercanvis homosexuals... «Tal com ell ho veia –diu Talese– no era un simple tafaner morbós, sinó més aviat un investigador pioner de qui els esforços es podien equiparar als dels famosos sexòlegs de l’Institut Kinsey o de l’Institut Masters & Johnson». I els subjectes d’estudi dels quals, remarca un Talese sovint sarcàstic, sovint condescendent, amb les pretensions de Foos, desconeixien ser-ho, cosa que els feia potser més reals.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

De fet, a l’observador li interessen les pràctiques sexuals més excitants o aberrants (molt de sexe oral, capellans o monges utilitzant consoladors o revistes posats com a atracció, sexe amb un company disfressat de cabra, bestialisme amb ossos de peluix) i l’obsessionen els hàbits higiènics (sorprèn on arriba a orinar la gent), però també registra la infelicitat, les relacions frustrants i els actes deshonestos dels seus clients, que deixen (a Foos, a Talese i al lector) un pòsit de desoladora tristesa.