Oriol Paulo: "M'agrada acostar-me a les misèries humanes"

Oriol Paulo (Barcelona, 1975) s’ha convertit en un dels noms més representatius del nou 'thriller' espanyol. Després d’escriure durant anys els guions de la sèrie de televisió 'El cor de la ciutat' (TV-3), va entrar per la porta gran del cine al firmar el llibret de l’èxit de taquilla 'Els ulls de la Julia' (2010), de Guillem Morales. Va debutar darrere de la càmera amb 'El cos' (2012), per la qual va ser nominat al Goya a la millor direcció novella, i demà torna amb 'Contratiempo', un estilitzat thriller de misteri protagonitzat per Mario Casas, Bárbara Lennie, José Coronado i Ana Wagener en què res és el que sembla i que és procliu a desvelar espòilers. Per això deixem que ell mateix ens expliqui els seus secrets. 

–Gairebé tots els seus treballs s’insereixen dins del gènere del 'thriller'. ¿Què és el que més li interessa d’aquest gènere?

–Crec que és un bon embolcall per parlar d’altres coses. 

–En aquesta ocasió es parla de la manipulació, la mentida, el poder… ¿Volia introduir algun tipus de crítica política en la pel·lícula?

–Hi havia una voluntat de col·locar el personatge en un lloc que fos reconeixible per als espectadors espanyols. Estem acostumats a veure a la televisió gent poderosa que sempre se surt amb la seva. En aquest cas no parlem de corrupció, però sí de com les males decisions i les mentides poden arribar a tapar-se si es té influència i certs privilegis.  

–Potser no hi ha corrupció política però sí corrupció moral en els personatges.

–En les pel·lícules no m’agrada que tothom sigui bo o dolent. Prefereixo que hi hagi llums i ombres. Jo crec que aquesta corrupció moral que vostè comenta està present en tots els personatges més enllà de com els jutgin els espectadors després. Tots tenen alguna cosa a amagar i tots, en algun moment de la seva vida, deixen de tenir escrúpols i actuen només en benefici propi. M’interessa acostar-me a les misèries humanes i en aquest cas, a més a més, volia contraposar tot això al concepte de justícia, que està present a la cinta com a teló de fons. 

–¿Va tenir algun referent a l’hora d’articular la pel·lícula? 

–Volia recuperar el cine de misteri. Els meus referents eren les històries clàssiques d’Agatha Christie i Arthur Connan Doyle, així com un artefacte literari que no ha sigut prou explotat en cine: el de l’habitació tancada. El lloc on s’ha produït un assassinat i del qual no ha entrat ni sortit ningú. A partir d’això, em venia de gust explicar la història de quatre personatges que col·lisionen. Quan estava escrivint el guió, també vaig tenir dues influències cinematogràfiques clares, també dos clàssics: 'Muerte de un ciclista' (1955), la pel·lícula de Juan Antonio Bardem, que també parla de com un personatge socialment ben col·locat pot perdre-ho tot en un instant, i 'Laura' (1944), el film d’Otto Preminger. 

–Parli’m de l’elecció dels actors. Suposo que Casas va ser l’aposta més arriscada tant per qüestió d’edat com per registre interpretatiu. 

–Vaig escollir Mario per dos motius. El primer, perquè vaig trobar un cert paral·lelisme entre la mateixa figura de Mario i Adrián Doria, el personatge que havia d’interpretar a Contratiempo: tots dos són dos homes joves que han arribat a dalt de tot als 30 anys i que s’han fet a si mateixos. Això establia una espècie de metallenguatge amb la mateixa pel·lícula. A més a més, hi havia la voluntat de col·locar Mario per primera vegada en un personatge adult i madur, amb moltes arestes. I portar-lo al terreny de la contenció, perquè és un actor molt expressiu i transparent emocionalment i jo li demanava precisament el contrari. 

—En els últims temps s’ha tornat a revitalitzar el 'thriller'. Però les seves pel·lícules s’allunyen de la tendència més bruta i hiperrealista, són més sofisticades i luxoses. 

–A mi m’encanta que es torni a fer 'thriller' a Espanya, siguin pel·lícules més estilitzats o no. En aquest cas concret, volia crear un món que naixés i morís en una habitació, però això no vol dir que no m’interessi el 'thriller' realista. De fet, a la sèrie de televisió 'Nit i dia' (TV-3) exploro aquesta vessant.

–¿Què ens espera en la segona temporada de 'Nit i dia'?

–Començarem a rodar d’aquí pocs dies, el 16 de gener. Renovem el parc argumental amb una nova trama i també amb nous actors: Josep Maria Pou, Miki Esparbé i Ramón Fontseré. És una sèrie que em dona molta vida, perquè és un luxe poder fer una cosa sense cap mena de censura argumental. És tan fosca que crec que estableix un precedent dins de la ficció nacional. 

Notícies relacionades

Un cadàver al llit de Mario Casas

Viatge cinematogràfic a Brooklyn

–'Contratiempo' és la primera estrena espanyola de l’any, ¿això li aporta alguna mena de pressió addicional?

–Sempre et poses nerviós, és inevitable. Vols que la pel·lícula que has fet arribi al públic. A més a més, en el cas de Contratiempo, la trama involucra de forma molt activa l’espectador, que és una cosa que trobo a faltar bastant en el cine actual. Esperem també que no es revelin els girs narratius perquè es pugui disfrutar millor. Vaja, que no hi hagi espòilers.