La mirada neta de Cesc

«No pretenc que els meus dibuixos facin riure, ni m’agradaria; prefereixo fer pensar a qui els miri, i fins i tot que s’arronsi d’espatlles». Amb aquesta frase de Cesc (Francesc Vila i Rufas, Barcelona 1927-2006), referent de l’humor gràfic, obre el llibre homenatge que acaben de coeditar Amaníaco Ediciones i Gaboche Editorial, amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya, i que reuneix 75 dibuixos originals del pintor, gravador i dibuixant català. Dijous que ve, 22 de desembre, es complirà una dècada de la seva mort.

Amb el títol de Cesc, aquesta edició única de 500 exemplars ofereix un recorregut per l’obra de l’artista des dels seus inicis, quan el 1943 va fer la seva primera exposició –al Saló d’Art Rovira de Barcelona– amb dibuixos aquarel·lats sobre la vida quotidiana, fins a la seva última i molt pictòrica fase. Es tracta d’originals, alguns inèdits, en què s’aprecien les diferents textures dels papers que feia servir, les anotacions a llapis, els afegits, els segells i fins i tot les marques de zel. Són dibuixos pertanyents a col·leccionistes particulars i també a institucions, sobretot la Biblioteca de Catalunya, on la seva viuda, Concepció Martínez, va cedir el seu fons. 

L’ÚLTIM TREBALL

Entre ells figura el seu últim treball, el cartell per a la 55a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, i, tancant el volum, l’acudit de comiat del Diari de Barcelona, publicat el 30 de juny de 1989, data que ell mateix va anotar a mà i on s’autoretrata sobre un arc de Sant Martí escrivint al cel «adeú-siau». 

Alguns dels originals reproduïts al llibre es poden veure exposats fins al pròxim 28 de gener a la llibreria Jaimes de Barcelona, on es va presentar dimarts passat. Després podran visitar-se virtualment al portal Humoristan.org. En l’acte hi van participar els humoristes gràfics Manel Fontdevila i Jaume Capdevila, Kap. Aquest últim va atribuir el «secret» d’aquest «cronista de la quotidianeïtat»  a la seva mirada neta i pura, innocent, naïf, gairebé com la d’un nen petit, sense prejudicis, que se sorprèn davant el que veu, i amb la qual transmetia l’essència de les coses». I no obstant, apunten els editors, Jordi Coll i Jesús Sánchez, «els seus dibuixos no eren innocents, tot i que tampoc malintencionats». 

DIBUIXANT «DE GENT» 

A la presentació, a la qual a més de la viuda del dibuixant i el seu fill, Agustí Vila, van assistir col·legues com Kim i José Luis Martín, Fontdevila va remarcar que Cesc, aquell «gran dibuixant de parets i blocs de pisos», «dibuixava la gent, no els polítics, perquè les coses passen a la gent».    

Notícies relacionades

Viatge a Humoristán

De noia Disney a estrella mundial: l’evolució imparable de Sabrina Carpenter

Cesc va publicar en capçaleres de premsa com Diari de Barcelona, El Correo Catalán, Avui i Tele/Exprés, en revistes com Cavall Fort, Serra d’Or i la satírica britànica Punch, i va fer treballs per a agències estrangeres i de publicitat. Segons Kap, «disfrutava amb el dibuix», però la professió d’humorista gràfic et fa «esclau de l’actualitat i del missatge». Per això, en l’última part de la seva vida va triar la pintura: «li oferia la llibertat que buscava».   

El llibre, amb pròleg de l’artista Perico Pastor, reprodueix el discurs que va llegir Cesc com a acadèmic electe de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, el 1999, i inclou una biografia introductòria.