El que ens ha passat

Un dels rituals de Nadal consisteix a fer llistes amb el millor i el pitjor de l'any que acaba. És una pràctica que serveix per, més o menys, encertar a l'hora d'escollir els regals. Però, com tot en la vida, és subjectiu i té més a veure amb els gustos personals de cadascú.

L'any que ara acaba no ha sigut bo. David Bowie, que sempre va ser un visionari, se'ns en va anar només començar, potser augurant el desastre que suposaria que el presentador d'un reality show es convertís en l'home més important del món pocs mesos després.

Leonard Cohen va fer el mateix, probablement gens interessat a viure per veure-ho. Pel mig, els britànics ens van dir que no volien ser com nosaltres; les guerres llunyanes van continuar ocupant més pàgines als mitjans de comunicació que als nostres cors, i el món es va amagar en les seves pors en comptes d'obrir-se a les seves esperances.

Pel que fa a l'audiovisual, res de nou capaç de fer història. Stranger things ha sigut l'operació de màrqueting més important de l'any però, com els bunyols, a dins porta ben poca cosa, tret de la constatació que davant del desastre que és el present, al públic li agrada cada vegada més mirar cap al passat i fer-ho el reconforta. Més substància té el drama judicial El pueblo contra O.J. Simpson. La sèrie American crime story, del canal FX, explica cada temporada un crim real, i en la primera es va centrar en el judici al famós exesportista i actor. La segona d'aquesta sèrie creada per Scott Alexander i Larry Karaszewski se centrarà en les conseqüències de l'huracà Katrina.

Westworld va néixer per heretar la posició de Joc de trons, que, encara que brillantment, ja camina cap al final, però les seves trames complicades i els seus plantejaments enrevessats la converteixen en un producte més de culte que massiu. This is us és el millor que les cadenes en obert han ofert aquesta temporada, un telefilm setmanal, brillantment embolicat en una estètica de cine indie, tot i que el seu mapa de trames, tan restringit, fa complicat vaticinar si serà el nou Anatomia de Grey o es quedarà en un nou Parenthood.

Notícies relacionades

Del narrador com a ventríloc

Guerra civil versemblant

The night of, adaptació d'una sèrie britànica, no està entre les més comentades, però la història protagonitzada per John Turturro està entre el millor de l'any malgrat (o a causa de) el seu to dur i realista. Una menció especial mereix The young Pope, una altra obra mestra de Paolo Sorrentino en què Jude Law comparteix protagonisme amb un excepcional Javier Cámara. Una sèrie, a més, produïda per una companyia del nostre àmbit, la catalana Mediapro.

The Crown millora Downtown Abbey, i ho fa amb històries reals i una producció immillorable, dedicada a exalçar l'antiquada monarquia dels Windsor. The night manager és la minisèrie de l'any: els relats de John Le Carré no fallen mai. Com tampoc ho fa la indústria britànica amb Happy valley, The fall, The missing, Peaky blinders i Line of duty. Cap de les esmentades ocupa els primers llocs entre les més vistes, però totes estaran entre les més recomanades, cosa que mostra, una vegada més, la bretxa existent entre els comentaristes i el públic. Una altra característica del que ens va passar.