The New Raemon & McEnroe, còmodes en la incomoditat

Si l’edat adulta del llenguatge del rock es manifesta en la seva capacitat d’expressar estats d’ànim imprecisos, matisats, més enllà del clixé de l’interiorisme turmentat o de l’exhibició d’energia, el treball de The New Raemon i McEnroe és un èxit que justifica l’operació. La seva estrena, divendres a Razzmatazz 2, va demostrar que hi ha un fèrtil espai compartit per dos compositors que saben moure’s en aquest territori de clarobscurs.

  

 Van recórrer el seu disc conjunt recent, 'Lluvia y truenos', respectant l’ordre de les cançons, donant per bona la seqüència que s’obre amb el recolliment de la peça que li dóna títol, sobre un mig temps i càlids arpegis de guitarra elèctrica. A vegades els sentiments no són tan clars, ni els estats d’ànim, estables, i moltes de les cançons de Ramón Rodríguez i Ricardo Lezón semblen situar-se just aquí, en aquest punt d’incomoditat emocional. Es mouen en un clima enrarit en què, quan menys t’ho esperes, irromp un raig de llum que arriba fins a la cuina: 'Fantasía heroica', que combina el malestar amb una irònica tornada pop.

UN SOL DE TARDOR

El barceloní Ramon Rodríguez i el bilbaí Ricardo Lezón van cantar per separat i junts, contrastant registres en aquest repertori que transita espais sufocants ('Espantapájaros') i reflexions arrossegades ('Pódznychev'), deixant espais per a l’harmonia vocal sota un sol més de tardor que estiuenc a 'Cristo de los faroles'. «Aquesta és més alegre», va fer broma Rodríguez. Alegre, a la destemperada manera d’una parella que es va envoltar de bons materials per a la seva posada en escena, la banda de The New Raemon al complet, amb Marc Clos, «que ho toca tot», Marc Prats, Pablo Garrido, Salvador d’Horta i un fitxatge més recent, Miquel Sospedra.

Notícies relacionades

El pop britànic es llança en suport de Palestina des dels escenaris

‘Homo Argentum’, la pel·lícula que Milei aplaudeix

  

 En el bis, cites creuades al passat, al de Lezón, amb 'Rugen las flores' i el 'crescendo' ballable i fred a l’estil New Order de 'Campos magnéticos' (del seu projecte paral·lel Viento Smith), i el de Rodríguez, amb 'Lo bello y lo bestia' i 'Palma', intercanviant papers vocals i venint-nos a dir que ells són tot això i una mica més.