IDEES

Torna el 'príncep'

Jaume Subirana celebra la publicació l'edició de l'obra completa de Josep Carner

Torna el 'príncep'
1
Es llegeix en minuts
Jaume Subirana
Jaume Subirana

Escriptor

ver +

«L’avió ha arribat puntualment, i la gent s’ha precipitat cap a les portes de vidre. No he vist el poeta fins que ja ha travessat gairebé tot el vestíbul. Plorava. La gent el voltava, emocionada, aplaudint. Ha entrat al cotxe, i llavors un grup de gent jove ha desplegat una bandera i una pancarta: «Benvingut a Catalunya». Així descriu Marià Manent al seu dietari (coneixeu els dietaris de Manent?) l’arribada de Josep Carner a l’aeroport del Prat la primavera del 1970. Carner se n’havia anat a fer de diplomàtic el 1921, i després del 1939 ja no va poder tornar a posar els peus a Espanya. Aquella mateixa tarda un periodista li feia una entrevista i, davant dels problemes del poeta (que patia arterioesclerosi) per respondre, la seva dona, Émilie Noulet, comentà a Manent«C’est un homme qui a perdu son passé».

Quaranta-sis anys després de la mort de Carner, aquella mateixa primavera del 1970, Edicions 62 acaba de presentar a Barcelona el primer volum de l’edició completa de l’obra de l’autor, Llibres de poesia 1904-1924, més de mil pàgines que apleguen 726 poemes i 11 llibres tal com van ser publicats, els de la «primera edat» d’un dels grans escriptors catalans del segle XX.

Notícies relacionades

Som davant d’un fet històric, pel temps que ha trigat a produir-se i perquè el conjunt del projecte (vuit volums, alguns en diversos toms) presentarà per primera vegada tota l’obra en poesia i en prosa (i una part de les traduccions) de Carner, en edició crítica supervisada pel professor Jaume Coll.

De la mateixa manera que els catalans de l’Exposició del 1929 o del franquisme van viure cinquanta anys sense Carner, els lectors actuals no hem trobat mai a les llibreries una bona part del que ell publicà, o ho hem llegit sempre en les versions retocades en la seva vellesa. Aquest projecte editorial promet posar-hi remei. I la bona notícia no és només per als carnerians: ho és per al país. Com va deixar escrit Carl Sandburg, quan una nació declina hi ha una condició que sempre es compleix: ha oblidat d’on venia. Allò que va ser. I com ho deia.

Temes:

Llibres