Anar al contingut

ELS CÒMICS MÉS POPULARS

El tebeo que va néixer fa cent anys

Un estudi homenatja el pròxim centenari del 'TBO', llegendària revista infantil nascuda el març del 1917

Anna Abella

El tebeo que va néixer fa cent anys

Va ser «el tebeo que va donar nom als altres», recorda ja des del títol el llibre que «homenatja i celebra els 100 anys» del naixement, l’11 de març del 2017, del TBO, la llegendària revista infantil per les vinyetes de la qual van desfilar sèries i personatges com La familia Ulises, 'Los grandes inventos de TBO', Eustaquio Morcillón i Babali o Altamiro de la Cueva, i dibuixants com Opisso, Benejam, Muntañola, Josep Maria Blanco i Josep Coll.

El 'TBO' entrava el 1917 (a cinc cèntims de pesseta) en un mercat amb capçaleres com 'En Patufet', i 'Dominguín'. «Les claus inicials de l’èxit –opina el periodista Jordi Manzanares, autor de l’estudi, publicat per Diminuta en català– estan en el fet que trenca amb la idea de l’època que una revista infantil havia de ser educativa. Van apostar per un producte comercial i lúdic que buscava distreure els nens». Va néixer quan Joaquín Arques, administrador i guionista de l’impressor Artur Suárez, que publicava revistes d’humor basat en el sexe (anomenades psicalíptiques), li va suggerir a aquest llançar una publicació per a nens per amortitzar la maquinària. Autor també de sarsueles, fins i tot li va suggerir el nom, que, segons revelava l’antiga secretària de redacció Rosa Segura a les seves memòries, es va inspirar en el d’una peça lírica del 1909 que transcorria en un diari que es deia 'TBO'.

LA COMPETÈNCIA

Poc després, Suárez va vendre la capçalera al seu futur gendre, Joaquim Buigas, per a Manzanares l’'alma mater' de la revista fins que va morir, el 1963. «Feia els guions, maquetava, dirigia...» i l’humor que ell li imprimia abans de la guerra «no era tan blanc com podia semblar. Hi havia escenes violentes i fins i tot La familia Ulises es menjava el gos. Amb Franco, i amb el relleu de Carles Bech com a guionista, la línia innocent es va accentuar».

El 'TBO', que va arribar al seu punt àlgid el 1965 amb 350.000 exemplars, era líder també el 1920. Però el 1921 va néixer 'Pulgarcito', de Bruguera, la seva acèrrima competència. Manzanares cita l’estudiós Luis Gasca, que assenyala que a la postguerra, mentre que 'TBO' reflectia «un món familiar, un concepte patriarcal de la vida, una submissió de la dona espanyola al marit», 'Pulgarcito' mostrava «l’altra Espanya, la de l’oficinista renegat que odia el seu cap, la de les solteres que fan equilibris per subsistir, la del marit mascle ibèric amant de la festa, la de la fam i les cues de l’autobús».

"MÉS VIST QUE EL TBO"

'TBO' i Bruguera, amb capçaleres com 'Mortadel·lo', són indiscutibles icones de la cultura popular. El 1930, el primer va inspirar la cançó 'Yo quiero un tebeo'; el 1967, la paraula 'tebeo' entrava al diccionari de la RAE i ¿qui no ha dit les frases «és un invent del 'TBO'» o «estàs més vist que el 'TBO'»?

EL DECLIVI

L’humor blanc de Bech els va salvar de la censura franquista, però també va ser, des dels anys 70, causa de la pèrdua de lectors. La resta s’han de buscar en la competència de Bruguera i l’arribada de la televisió i del 600: noves opcions d’oci.
 

Després de diversos intents de modernització, amb sèries trencadores com 'La Habichuela', de joves autors com Esegé, Paco Mir, Tha i TP Bigart, el llavors director Albert Viña, fill d’Emilio Viña, amb qui Buigas es va associar després de la guerra, va vendre el 1983 l’empresa a Bruguera, que després d’intentar reflotar el 'TBO' per a adults va tancar quatre anys més tard, quedant en mans del principal creditor, el Banc de Crèdit Industrial. Va ser a aquest a qui el 1987 el Grup Zeta va comprar Bruguera i va nodrir amb el seu fons Ediciones B, que des d’aleshores el recupera en col·leccions de clàssics i recopilatoris com el de 'Los grandes inventos de TBO'. Les historietes de la revista van sortir el 1988 encartades al 'Dominical' d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i, el febrer d’aquell any, va sortir el primer número de la nova etapa, dirigida per Víctor Mora.

La vida de La familia Ulises no s’havia acabat. Alfons López, el 2007, a la col·lecció 'El TBO de siempre' d’Ediciones B, es va atrevir a recuperar els personatges de Benejam. El títol, símbol d’una època: 'Estraperlo y tranvía'. 

La família Ulises.

0 Comentaris
cargando