'Pintxos eta inprobisazioa'

«Acosteu-vos, que no mengem encara», exclama La Basu. És el que sempre passa quan hi ha poc públic en una sala de concerts: que ningú vol estar gaire a prop de l’escenari. Lorea i la seva amiga, les més joves del local amb moltíssima diferència, no tenen cap problema a acostar-s’hi més. El dia anterior ja van estar molt a prop d’aquesta rapera basca. Van ser les seves alumnes en un taller de rap i escriptura que va organitzar el col·lectiu Eskina Femenina a Can Batlló. La Basu, és clar, n’era la professora.

  

 La Basu va començar a rapejar a Euskadi a finals dels anys 90 amb el grup Jungla Urbana. Gran part del seu repertori està rimat en castellà, però aquest estiu va publicar un epé en eusquera i està gravant el que serà el primer disc de hip-hop que publica una dona íntegrament interpretat en eusquera. És trist, però si ets dona, basca i rapera, encara pots ser pionera en alguna cosa a aquestes altures del segle XXI.

    

En 10 minuts es triplica el nombre d’espectadors. ¿Què ha passat? El que passa sempre: eren al bar que hi ha a l’altre costat de la paret atipant-se de 'pintxos'. A diferència de la gran majoria de les sales de Barcelona, a l’Euskal Etxea no s’ha d’escollir entre gastronomia i música en viu. Només per això es mereix anomenar-se centre cultural. Que l’hi diguin a aquest noi amb gorra que s’acosta als seus col·legues amb somriure triomfal. Porta un parell de 'pintxos' de truita acabada de fer. «¿En voleu? Encara està calenteta», diu.

 

UN POBLE A BORNCELONA

El concert d’aquesta nit forma part del cicle EH Sona que s’organitza cada tardor a l’Euskal Etxea. És una iniciativa heroica per diverses raons. Perquè només es nodreix d’artistes bascos. Perquè fa 19 anys que funciona sense grans patrocinadors. Perquè els seus preus són populars (el concert de La Basu costa cinc euros). I perquè se celebra en ple barri del Born, en aquest local que encara no ha caigut en mans d’un restaurant afrancesat o d’una botiga de roba. L’Euskal Etxea és un petit poble basc a Borncelona.

  

  El cicle promociona a Barcelona la cultura basca, però no es limita a les iniciatives folkloristes. Hi ha La Basu rapejant com ensenyava Run DMC. Hi ha DJ Ibai, llançant ritmes tropicals. I hi ha Aneguria, escudera de La Basu, salpebrant la vetllada amb els seus cors i la seva descaradura (si encara no té un programa d’humor a ETB algú n’hi hauria d’oferir un). El més tradicional que es pot sentir avui a l’Euskal Etxea són els vinils amb què Ibai fa 'scratch'. En l’era de l’'autotune', semblen prehistòrics.

  

 Lorea i la seva amiga reciten les sòlides rimes de La Basu. «Dime quién tira del cable, dime quién te ahoga». «No existe drama, me salí del tiesto». «No busco ser amable, ese no es mi juego». Si el rap és la música del carrer, sovint sembla que al carrer només hi ha homes. Per això, La Basu rima contra els tòpics de putes i gàngsters. I les dones, avui més de la meitat del públic, senten que aquestes rimes sí que van amb elles. Aneguria s’anima a improvisar en eusquera. S’encalla, però el que importa és provar-ho: «Som poques les que quedem i si no ho intentem, desapareixem», diu.

  

 La vetllada ja s’ha caldejat a base de 'flow', simpatia i ritmes negres. També hi ajuden els «gora Angela Davis» i el 'sample' del 'Sound of da police', de Boogie Down Productions, després del qual Aneguria pregunta: «A Bilbao hi ha molta 'police'. ¿I aquí?». Ningú ho ha acordat, però tots criden a l’uníson: «¡Massa!». El volum del concert no molesta a la taverna contigua. I tampoc el rumor del 

'pintxòdrom', que està més ple que la sala, altera el guió del concert.

Notícies relacionades

Mollet del Vallès, capital europea del bluegrass

Batalla de galls darrere del Macba

    

És l’última data de la gira i La Basu vol rematar-la amb una bona festa. «No sé si els bascos follen, però les basques, sí», informa Aneguria. Totes dues baixen de l’escenari i munten una coreografia que consisteix a travessar la sala amb els braços aixecats de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta. Sembla el moment 'Saturday night' de tots els casaments. Encara l’armen més quan comencen a repartir amistosos cops de colze punk a la paisanada de l’Euskal Etxea a ritme d’'electroclash' basc. Lorea i la seva amiga estan entusiasmades. El 'pogo' és cultura.