ALTRES ESCENARIS POSSIBLES

Batalla de galls darrere del Macba

Centenars de joves rapers queden per improvisar rimes a la plaça de Joan Coromines

Dissabte van celebrar una nova eliminatòria autogestionada en què el vencedor aspira a guanyar el campionat nacional

jjubierre36101920 raperos macba161030193531

jjubierre36101920 raperos macba161030193531

3
Es llegeix en minuts
Nando Cruz
Nando Cruz

Periodista

ver +

Zeus s’obre pas per arribar al centre de la rotllana on ha de competir en la fase eliminatòria de la Gold Battle. Té l’adrenalina disparada. Baixa les grades i se saluda amb els altres tres rapers a qui s’enfrontarà. Aquí hi ha gent per omplir tres vegades Sidecar. Molts grups de rock amb tres discos no actuaran mai davant  de tant de públic.

Hi ha tants joves a la plaça de Joan Coromines, al darrere del Macba, que es necessitaria un micro per sentir bé les bases instrumentals i les rimes. No hi ha pressupost. Això no ho munta Red Bull. És la cinquena classificatòria d’una competició autoorganitzada. Per fer efectiva la inscripció cal pagar dos euros. Titus, un raper classificat en una eliminatòria anterior, crida els concursants. L’ordre se’l juguen a pedra, paper o tisora.

Hi ha uns 80 rapers inscrits. A la primera ronda cauen com mosques. Zeus, també. Entre el públic hi ha algunes noies, però l’estadística és depriment: no competeix ni una rapera. Les primeres batalles s’encallen un cop rere l’altre en les rimes fàl·liques: la meva polla això, la meva polla allò… No falten insults racistes, perquè hi ha concursants d’origen llatinoamericà, magribí i fins i tot un negre. I, és clar, el truc fàcil és atacar pel color de la pell.

Amb ràbia a dins

Al fons, el mural de Keith Haring proposa: «Tots junts podem parar la sida». A la rotllana, els insults homòfobs també serveixen de munició. Ningú s’enfada. Esmolen l’enginy i disparen tòpics nocius, però s’abracen a l’acabar la batalla. Algun porta tanta ràbia a dins i rima a tanta velocitat que no quadra el ritme ni per casualitat. Però es comencen a sentir veus amb caràcter. Sweet M, de flow sempre relaxat. I Khaay, el de la bufanda. Sempre arriba últim, deixa anar la seva metralla i passa de ronda.

ADRIANA DOMÍNGUEZ

Els que no concursen participen a la seva manera. Entre Xibeques i bosses de Cheetos, comenten les rimes. «¡Fer servir el mateix patró dos cops! ¿Però què és això?», denuncia un. Una noia exclama: «¡Aquesta rima se m’acabava d’acudir a mi!». Cada cop se sent més olor d’herba de la bona.

Cal improvisar amb gràcia. I no és fàcil. Si sospiten que portes les rimes de casa t’acusen de 'llibreter'. Mentre sigui improvisat, tot s’hi val: rimes sobre Albacete, sobre 'La que se avecina', sobre Oliver Twist, Doraemon o Mary Poppins. Momocky és negre i ha d’encaixar que el comparin amb un cosí de l’exfutbolista Kanouté. Kata Alca eleven el llistó tant que mereixen passar tots dos. Però només en poden quedar 16. La pressió popular fa que s’ampliï a 32.

El nivell augmenta a mesura  que la llista s’escurça. Llàstima, cauen Blast i Kondak. «Seré com el Leicester fent free. Guanyaré quan ningú apostava per mi», diu un. «Tens un bon flow però menys estructura que el discurs de Rajoy en el debat d’investidura», opina un altre. Titus demana un descans i va a orinar contra el mur. Habemus semifinalistes: Momocky, Alca, Khaay i Brandao.

Momocky contra Brandao

Ja és de nit. Arriba el moment clau i cada vegada hi ha menys gent. Per fi se senten bé les rimes. Mentre Momocky es bat amb Alca, es munten rotllanes paral·leles per seguir rapejant. La primera semifinal és tan igualada que el públic demana rèplica, però al final Momocky guanya. Brandao derrota Khaay en l’altra.

Notícies relacionades

Han passat tres hores i Brandao es disposa a escorxar Momocky. S’acosten rimes sobre moros i negres. També alguna especialment cruel i enginyosa sobre ser més inservible que el podòleg d’Irene Villa. Titus és contundent: «Vull sang bruta». Les dones segueixen aparcades a un costat. Un home arribarà a la final i al desembre es batrà amb altres homes a la final regional que tindrà lloc a l’Espai Jove La Fontana. I un home guanyarà la final nacional.

Són gairebé les nou. Un minut després que Momocky es proclami vencedor, les grades queden desertes. Ningú diria que aquest espai públic acaba d’acollir una mostra de cultura juvenil urbana autoorganitzada des d’internet. L’endemà tots els duels estan penjats a Facebook.

Temes:

Música