'Bèsties fantàstiques i on trobar-les': ¿i on és la màgia?

Potser la millor qualitat de Bèsties fantàstiques i on trobar-les –almenys la que més rèdits li donarà a la taquilla– és que se les apanya per deixar clares les seves afinitats amb la saga de Harry Potter sense renunciar a un segell únic. Per un altre costat, descriure aquest film com a únic no té gaire sentit, ja que ha sigut dissenyat com la primera entrega d’una pentalogia. I es nota.

Les tribulacions que Newt Scamander pateix mentre protagonitza la seva vistosa versió d’una partida de Pokémon Go transcorren al ritme propi del típic relat d’orígens de Marvel. És a dir, la pel·lícula està tan ocupada establint les bases de la nova franquícia, construint el seu univers, que ocasionalment s’oblida de funcionar com a aventura –la falta d’un malvat genuïnament intimidant no hi ajuda–. I, així mateix, està tan plena de subtrames, totes en pugna per minuts de metratge, que perd cohesió.

De fet, a estones Bèsties fantàstiques resulta frustrantment episòdica i sense envergadura dramàtica. I malgrat que aquests episodis són visualment impressionants i les bèsties del títol imposen, les nombroses seqüències d’acció que protagonitzen encallen el relat. I, malgrat estar habitada per tantes criatures meravelloses, la pel·lícula no transmet màgia. Potser entregues posteriors sí que n’oferiran, acompanyada d’una història absorbent. I potser llavors els personatges seran realment memorables. De moment, només tenen ganxo, encara que, això sí, prou perquè no vegem l’existència mateixa de Bèsties fantàstiques merament com una cínica estratègia comercial.