Ramon Casas, cara a cara amb els seus coetanis

A manera de joc de miralls, l’exposició Ramon Casas, la modernitat anhelada situa el pintor català cara a cara amb els seus coetanis per emmarcarlo en el context sociocultural que va viure l’artista. Aquest camí de doble sentit que proposa el Museu Maricel de Sitges permet visualitzar les influències, les analogies i els interessos comuns que van existir entre Casas i alguns creadors del seu temps i constitueix la mostra central de la commemoració dels 150 anys del seu naixement. Del 16 de novembre al 19 de febrer, l’exposició, que després viatjarà a Madrid i Palma de Ma-llorca, proposa un retrobament amb l’obra del pintor que més bé va aconseguir captar les ànsies de modernitat de la societat catalana, malgrat les dificultats derivades d’una clientela refractària a aquella visió.

La mostra compta amb una selecció de 178 obres del mateix Casas –que en recullen les facetes de pintor, dibuixant i cartellista– i d’artistes nacionals i internacionals com Santiago Rusiñol, Joaquín Sorolla, Toulouse-Lautrec i Pablo Picasso, entre altres. El recorregut pel context que va envoltar Casas queda potenciat per les aportacions fotogràfiques de Frederic Ballell i Antoni i Josep Esplugas: el seu material permet comprovar també la influència formal i compositiva de la fotografia en l’obra de Casas.

«CASAS NO ESTÀ ESGOTAT»

Notícies relacionades

Ginestà: “Hi ha vegades que ens empassem gripaus per tirar endavant, però alguns s’empassen rinoceronts”

‘El diablo viste de Prada 2’: diccionari de la seqüela més esperada sobre el món de la moda, de la A d’Andy Sachs, a la C de Cerúleo i la M de Miranda

Aquesta selecció d’obres s’agrupa al voltant de cinc àmbits temàtics que repassen la trajectòria de Casas des dels seus inicis, marcats per la decisió de viatjar a París, la ciutat que es convertiria en una referència constant en la seva obra. La mostra també dedica espais particulars a la pintura de crònica social, les composicions de temàtica popular (amb diverses escenes taurines), l’etapa de llibertat artística potenciada a Els Quatre Gats i els retrats de dones sofisticades i elegants que caracteritzen l’ideal femení de Casas.

A més, l’exposició presenta obres inèdites del pintor, com un petit quadro que retrata un garrot vil pintat el 1894 i un quadro del 1900 on es pot observar el pati del darrere de casa seva, a París. En aquest aspecte, el comissari de la mostra, Ignasi Domènech, va remarcar ahir –en la presentació de l’exhibició– la intenció d’aportar una mirada nova sobre l’obra de l’artista per fugir d’una visió antològica ja que, segons va explicar, «Casas no està esgotat».