'No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas': lúcida i contagiosa

Amb la seva anterior pel·lícula, 'Ahora o nunca', Maria Ripoll va demostrar que sabia utilitzar els motllos clàssics de la comèdia romàntica per configurar una pel·lícula de contagiosa vitalitat a través d'una narrativa 'non-stop' plena de gags vertiginosos i d'un sentit del ritme enginyós.

Amb 'No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas', adaptació de la novel·la de Laura Norton Laura Norton, s'insereix dintre dels codis de la 'romcom indie' d'alenada juvenil camuflada darrere un embolcall de luxe per convertir-se en un addictiu i encertat retrat generacional: el d'una noia immersa en una crisi personal, desorientada a nivell professional i emocional incapaç de reaccionar i prendre decisions per si mateixa, que prefereix seguir estancada en la seva zona de confort i recriminar al destí la seva mala fortuna abans que acceptar que els problemes només se solucionen si se'ls planta realment cara.

Notícies relacionades

Verónica Echegui: "Riure's d'un mateix és símptoma d'intel·ligència"

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

És Sara (una Verónica Echegui que desprèn llum i fragilitat) una d'aquestes antiheroïnes modernes, intel·ligents i tocades per una sensibilitat especial que necessiten un estímul per sortir del seu capficament i alliberar-se de les cadenes de les seves pròpies inseguretats. Tota la pel·lícula es filtra a través dels seus pensaments, de la seva personalitat, i a partir de la seva mirada accedim al seu petit microcosmos, coneixem la seva excèntrica família i ens dejixem portar pel frenesí que genera el seu magnètic infortuni.

Maria Ripoll sap jugar amb una àmplia varietat de tons que ens porten des de la comèdia de situació, més física i esbojarrada, fins a la melancolia i la tendresa inherents a la seva protagonista. És, al capdavall, una comèdia romàntica fruit del seu temps, amb la seva closca d'estètica 'hipster' d'era d'Instagram que, no obstant, amaga al seu interior molt desconcert i buit generacional. A ritme de cançons pop i plomes de colors.