Leonard Cohen, en el crepuscle

En el nou disc de Leonard Cohen, 'You want it darker', abunden les referències a partides de cartes acabades, ampolles de vi esgotades, vells seductors que ja van deixar de ser-ho i desitjos de bona nit. La mística tradicionalment associada al cantautor canadenc, portada a un punt de no retorn, de recapitulació, a través d’una veu més opaca si és possible, però transmissora d’una genuïna emoció.

És el 14è disc d’estudi de l’autor de 'Suzanne' i 'First we take Manhattan', que ha sortit a la venda aquest divendres i que convida a pensar en una carta de comiat. Aquest punt queda obert: Cohen, que el 21 de setembre va complir 82 anys, ha publicat tres àlbums, un cada dos anys, des del 2012, i no hi ha raó per pensar que el cicle s’hagi ­acabat.

Encara que és cert que va deixar de fer gires a finals del 2013, que no hi ha 'tours' a la vista i que dies enrere va declarar a 'The New Yorker' que estava «preparat per morir», si bé després, en roda de premsa a Los Angeles, va corregir les seves paraules i va assegurar proposar-se «viure per sempre». Afirmació que, en el fons, connecta amb la primera: morir per perdurar a través de l’art.

I d’això, d’expressió artística, n’hi ha en torbadores quantitats a 'You want it darker', fins i tot sense modificar les formes de la seva obra de maduresa: cançons reduïdes als seus esbossos melòdics, allunyades de l’aparell instrumental robust de la seva segona era d’èxit, als 80 i els 90 (aquell Cohen filo-pop d’'I’m ­your man' i 'The future'), recuperant les essències expressives dels seus primers temps.

TORNANT A FUMAR

Un disc breu, nou cançons, 36 minuts, com solien durar els àlbums als 70, abans del compacte. A la portada apareix fumant un cigarret, hàbit que ha recuperat en els últims temps, potser perquè a certes edats ja no correspon preocupar-se per nimietats pulmonars.

'You want it darker' és el primer disc de Cohen produït pel seu fill Adam, mentre que Patrick Leonard, còmplice en els dos anteriors, apareix com a coautor de quatre peces (en una altra figura Sharon Robinson). A les notes del disc, Cohen agraeix al seu fill que prengués les regnes de la gravació després de patir una malaltia a l’esquena que el va portar a gravar diverses cançons assegut en una cadira mèdica, de formes anatòmiques.

CORS DE SINAGOGA

Obre el disc la cançó que li dóna títol, amb cors de sinagoga propis d’un rèquiem, entre ressonàncies difuses de gòspel, acollint la veu arrossegada d’un Cohen que sembla respondre a la imminència de la foscor. «Si ets tu qui reparteix les cartes / deixa’m sortir d’aquest joc», reclama, i afegeix: «Himeni ('sóc aquí', en hebreu), estic a punt, Senyor». Dóna pas a 'Treaty', una peça sobre l’amor perdut, en què es confessa «enfadat i cansat» i llança un desig: «tant de bo hi hagués un pacte entre el teu amor i el meu».

AIRES NOSTÀLGICS

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

Els cors femenins, suaus i envoltants, l’acompanyen a 'On the level' i en els «la, la, la» a l’estil 'Dance me to the end of love' de 'Traveling light', aquí acompanyat d’instruments orientals, violí, 'bouzouki' i mandolina, on s’acomiada de la seva «estrella caiguda» amb aires nostàlgics, potser de cara a la seva estimada illa d’Hydra, a Grècia. Una peça destacada, com 'Leaving the table', suau vals amb guitarra country en què insisteix que està «fora de la partida» i sembla parlar a l’antic faldiller. «No necessito amant, aquella terrible bèstia està domesticada, apaga la flama».

L’espiritualitat banya l’espartana 'It seemed the better way' i condueix a un altre punt àlgid a 'Steer ­your way', peça composta per Cohen completament. «Segueix el teu camí més enllà de les ruïnes de l’altar i del centre comercial, de la faula de la creació i de la caiguda». Cordes celestials apuntant a l’estació final, 'String reprise / Treaty', que reprèn la melodia de la vella 'Anthem' rumb a un encantat fos, amb certa bellesa de cementiri. Tot disposat perquè les cançons visquin per sempre.