NOVETAT EDITORIAL

Phil Collins, una vida sense descans

L'ex Genesis publica dijous 'Aún no estoy muerto', unes sucoses memòries no exemptes d'autocrítica

fcasals32923462 in this feb 2 2016 photo musician phil collins poses for 161017182009

fcasals32923462 in this feb  2  2016 photo  musician phil collins poses for 161017182009
fcasals35939331 phill collins  phil with prince charles at drums161017181936
fcasals35939320 phill collins  phil with tape collection 1970s161017181948
fcasals35939321 phill collins  y sus padres  grev phil and grandmother161017181930
fcasals35939356 phill collins  con  sus hijos161017181923

/

3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Phil Collins es va retirar de les gires en solitari el 2005; del grup Genesis el 2007, i dels estudis el 2010. Però encara no havia dit la seva última paraula: en l’autobiografia 'Aún no estoy muerto' (editorial Aguilar), que surt a la venda dijous que ve, dia 20, utilitza gairebé 500 pàgines per explicar la seva «veritat sobre les coses», en un relat àgil, trufat de sucoses anècdotes sobre la seva agitada vida i exitosa carrera musical, i no exempt d’algunes dosis d’autocrítica. Aquí repassem sis aspectes clau d’aquestes memòries.

EL CONFLICTE

El llibre gira, en essència, al voltant del conflicte d’un home incapaç de conciliar la seva addicció a la feina i als desafiaments amb l’ideal d’una família estable. «Mentre vaig anar de gira sense parar per tot el món durant quatre dècades, amb Genesis i en solitari, sempre portava a sobre una ficció: que podia mantenir una sòlida existència familiar al mateix temps que m’ocupava de la meva carrera musical», explica. Va canviar una vida a la companyia d’assegurances del seu pare i el seu avi patern, la tradició familiar, pel vertigen.

L’INSTRUMENT: LA BATERIA

«Em dic Phil Collins i sóc bateria», diu en les primeres pàgines de les seves memòries, tot i que ha tingut moltes altres feines. Als tres anys va rebre un tambor de plàstic com a regal de Nadal i va néixer en ell una passió que també va ser addicció. Fins als 12 no va tenir la seva primera bateria de veritat, comprada a mitges amb la seva mare. És la que apareix tocant a la portada del disc de versions 'Going back', publicat l’any 2010.

L’EPIFANIA: AMB ELS BEATLES

Un jove Collins va exercir com a extra de l’escena final a l’Scala Theatre de 'Qué noche la de aquel día', el debut cinematogràfic dels seus primers ídols, The Beatles. Però finalment no va aparèixer en el muntatge, segons creu per no haver demostrat suficient entusiasme com a fan. «Però no és que jo estigués intentant fer-me l’interessant; és que estava astorat completament per estar escoltant, mirant, sentint els Beatles».

EL XOU: LES DISFRESSES DE PETER

Un mes abans del llançament de 'Foxtrot', segon disc de Collins amb Genesis, el grup toca a l’Estadi Nacional de Dublín. Sense dir res als seus companys, Peter Gabriel apareix a l’escenari amb un vestit (de la seva dona, Jill) i un cap de guineu. Aquesta serà la seva disfressa menys extravagant. A l’espectacle de 'The Lamb Lies Down on Broadway', diu Collins, «a la meitat del repertori noto que al meu costat una cosa molt gran s’omple d’aire. És un enorme penis inflable. Evidentment, què havia de ser… El que veig a continuació és el Peter, amb el seu vestit de Slipperman, arrossegant-se pel seu interior».

LA CANÇÓ: ‘IN THE AIR TONIGHT’

Notícies relacionades

Aquesta cançó és important per molts motius: és el seu primer single en solitari, és un clàssic dels anys 80 (encara avui s’usa sovint per ambientar l’època) i delimita la seva catàrtica forma de compondre. Versos com «si em diguessis que t’estàs ofegant / no et donaria un cop de mà» neixen «del ressentiment i la frustració» amb la seva primera dona, Andrea Bertorelli, que va tenir una aventura mentre ell anava de gira. «Esborra aquest somriure / sé on has estat/ tot ha sigut un reguitzell de mentides», canta en el mateix tema. «Estic tornant el foc», escriu Collins en les seves memòries, «negant-me a suportar-lo sense dir ni piu, pegant amb tot el que tinc».

‘MEA CULPA’: CONTRICCIÓ

A finals dels anys 90, Collins va perdre el 50 per cent d’audició en una orella a causa d’un vessament auditiu. Lluny d’enfonsar-lo, aquesta nova realitat semisorda, més relaxada, li dóna calma. «He arribat a sentir-me irritat amb aquest Phil Collins que és el meu àlter ego, aquest que surt a actuar, a fanfarronejar, a acumular aplaudiments i (cada vegada més) crítiques (…) Té famílies dividides i parelles amargades i fills distants. No em cau bé aquest paio». A prop del desenllaç, conclou: «La música em va fer, però també em va desfer», aparentment escarmentat. Però després de fer les paus amb la seva tercera exdona, Orianne Cevey, ara anuncia els seus plans de girar per Europa l’estiu que ve.No, definitivament, Phil Collins no està mort, ni n’aprèn.

Temes:

Llibres Música