15 escriptors opinen sobre el Nobel a Dylan

PERE GIMFERRER

«Diuen que és un compositor de lletres de cançons, però... ¿algú hauria trobat malament un premi Nobel a Jacques Prévert? Em penso que no. ¿A Georges Brassens? Tampoc. ¿La diferència és que un és francès i Dylan més modern i dels EUA? A veure si recordem que la poesia dels trobadors tota va ser escrita per ser cantada. I ningú els discuteix».

ENRIQUE DE HÉRIZ

«Quan poso Dylan, la meva filla rondina: «Ja està el papa matant el gat». Gat és el que ens han donat amb el Nobel. Amb el xantatge que si al veure-li el bigoti exclamem que no és llebre quedarem retratats com rancis i antiquats. Amb el que costa que s’assimili bona literatura amb esforç intel·lectual, va l’acadèmia i beneeix la playlist

BEL OLID

«Que els Nobel són una farsa fa temps que ho sabem. Però cada any ens donen l’excusa per proposar els nostres autors preferits i descobrir-ne de nous. I aquest any han posat damunt la taula un debat apassionant: ¿què és literatura? Així que gràcies a Dylan per les cançons i a l’Acadèmia Sueca per fer-nos reflexionar sobre temes profunds en aquesta època de banalitat». 

JORGE CARRIÓN

«Si tenim en compte que els primers premis Nobel del segle XX avui no tenen vigència, és possible que al segle XXII considerin que el guardó a Dylan va suposar una transició a una manera més oberta, que és possible donar el Nobel a qualsevol artista de la paraula. També es pot considerar que és un retrocés als orígens, quan la literatura era oral». 

VICENÇ PAGÈS JORDÀ

«Vaig cantar que la resposta era en el vent, em va decebre 'Slow train coming' i em vaig anar allunyant de Dylan fins que en vaig desconnectar quan va oferir un concert davant el papa Wojtyla. Ara, quan forma part de l’arqueologia de la cultura popular, l’Acadèmia sueca malgasta amb ell un Nobel de literatura: el jurat es premia a si mateix, però amb unes dècades de retard».

JOSEP MARIA FONALLERAS

«Em sembla perfecte. La polèmica sobre si és escriptor em sembla estèril. Encara que soni estrany que rebi un Nobel de literatura, podem recordar que Cohen, a qui jo hauria preferit, va rebre el Príncep d’Astúries de les Lletres i Raimon, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Això sí: en la seva justificació, l’Acadèmia ha posat més èmfasi en la música...»

CARLOS ZANÓN

«Dylan va tornar la poesia, sense restar-li valor artístic, a l’àmbit majoritari i popular. Va actualitzar i electrificar el joglar. Va dotar el rock’n’roll de valor literari, un llenguatge potent, flexible i influent. Va fer que tothom escrivís diferent cançons, poemes i narrativa. Prefereixo Morrisey o Lou Reed, però sense Dylan se’ns esborren la meitat de noms del panel del segle XX».

MARTÍ DOMÍNGUEZ

«He tingut discos de Dylan des que era un adolescent. Tot i això, crec que és un error aquesta concessió del Nobel, sobretot si tenim en compte que, per la qüestió de les quotes, significa que dos escriptors de la talla de Philip Roth i Don DeLillo no el rebran mai. Això em fa mal, perquè crec que se’l mereixen molt més que Dylan. Per mi ha sigut injust». 

CARE SANTOS

«D’alguna manera s’ha d’ordenar el món. I Bob Dylan és cantautor, músic, compositor de cançons, però no és escriptor. Hi ha altres premis que no són literaris i altres escriptors de primera línia que sí que mereixien aquest premi i seguim esperant que el rebin. La meva impressió és que l’Acadèmia ha decidit que aquest any tothom havia de parlar del Nobel». 

JOAN-LLUÍS LLUÍS

«És difícil decidir quin cantautor escriu millor, perquè és una classificació en què no pensa ningú. Cohen em sembla literàriament més profund que Bob Dylan. Dit això, el Nobel atribuït a Dylan em satisfà enormement perquè així potser és una mica més fàcil defensar que la cançó no és només un estil musical, sinó un gènere literari complet».

CRISTINA FERNÁNDEZ CUBAS

«Estic tan sorpresa amb la notícia que encara l’estic paint. El que predomina en mi és l’estupefacció que una institució tan vetusta com l’Acadèmia sueca hagi sigut capaç de marcar-se una modernitat d’aquest nivell, que té, no cal dir-ho, una bona dosi de provocació. I que quedi clar que a mi Dylan m’agrada i no li nego els mèrits poètics». 

MIKEL SANTIAGO

«¿Que què penso del Nobel a Dylan? N’hi ha prou de dir que 'Tangled Up in Blue' ha sigut la inspiració per a algun personatge dels meus thrillers. El paio és un poeta genial i un pont que explica la música (i sí, també) la literatura actual ¡i a més segueix viu! Era hora que un bard del folk rock trepitgés l’alfombra de l’Acadèmia sueca. Jo ho celebro. ¡Rock on!»

LORENZO SILVA

«No diré que Bob Dylan no tingui mèrit literari. O que no mereixi rebre el premi Nobel de literatura. Qui sóc jo per dir tal cosa. El que jo dic és que prefereixo un Nobel com el de l’any passat, un Noble que difon una immensa creadora que no era una estrella planetària, com Svetlana Aleksiévitx, i que té com a única arma la paraula».

JAUME SUBIRANA

Notícies relacionades

Bob Dylan, guanyador del premi Nobel de literatura 2016

Bob Dylan, un nobel de literatura que serà difícil de poder llegir (en paper)

«Ha sigut una bona notícia, per a la literatura i per a l’Acadèmia. M’ha sorprès el bosc de celles arquejades; em pregunto si hauria passat el mateix amb un novel·lista, un autor desconegut o algú d’un país en guerra al tercer món. A vegades està bé acceptar que la literatura pot ser (i vol ser) més coses que el que nosaltres creiem o del que ens agrada». 

TONI SALA

«Jo a Bob Dylan li hauria donat el premi Nobel de literatura, el premi Nobel de medicina, el premi Nobel de la pau a més del de física i el de química. En sóc un incondicional. Per una altra part, no acabo d'entendre què té a veure la paraula Acadèmia amb la paraula Literatura».