Michael Connelly, fidel al seu estil

'Del otro lado', l’última novel·la traduïda de Michael Connelly, és una obra molt representativa de l’estil, la força expositiva i d’aquella capacitat seductora tant pròpia de l’autor nord-americà: un bon personatge, una trama amb gir final, una descripció fluïda i una investigació (que d’això es tracta) metòdica i competent; són els elements essencials amb els queals Connelly (Filadèlfia, 1956) sap narrar els fets i amb els qual (quasi) sempre ens ha fascinat, llibre rere llibre. Humilment el recomano, ja sigui pel pur plaer lector (plaer d’un relat ben escrit i emocionant), per descobrir un dels millor retratistes de la californiana ciutat de Los Angeles o per entendre, d’un sol cop, què és això que denominem el gènere negre. Tres bons motius per regalar-vos 'Del otro lado'.

   

   

 Des de fa ja algunes novel·les, Michael Connelly ha connectat dos dels seus personatges més habituals en una nova saga, sense impedir –això sí– que siguin també protagonistes únics en d’altres llibres seus. El detectiu Harry Bosch i l’advocat Mickey Haller, germanastres i competidors als tribunals, formen un tàndem de luxe des que el nostre escriptor els va unir a 'Veredicte de llautó' ('thriller' magistral, una de les grans novel·les de Connelly on cal destacar la traducció publicada per Club Editor). Una intersecció de personatges que ja dura cinc llibres i que es mantindrà al proper 'The wrong side of goodbye', que s’acaba de publicar als Estats Units. Després d’anys treballant per a l’acusació, ¿seguirà Harry Bosch treballant per a la defensa als pròxims llibres?

Però tot arranca amb un crim / «L’assassinat de Lexi Parks havia estat desmesuradament violent», i segueix: «Bosch mai s’havia acostumat a veure les escenes del crim (...) el resultat de la inhumanitat humana, massa vegades per comptar-les. Sempre va pensar que si s’hi acostumava, perdria alguna cosa al seu interior que necessitava per fer bé la seva feina. Havia de comptar amb una resposta emocional. Era aquesta resposta la que encenia el llumí que iniciava el foc de la implacabilitat. Allò que va encendre el llumí va ser aquest cop les mans de Lexi Parks».

Notícies relacionades

Torna el Festival Embotona't: música, teatre i més en un esdeveniment per a tothom

L’Acadèmia del Cine crea una unitat per a víctimes d’abusos

  

 Fidel al seu estil, és un relat d’estil sobri i magnífic que aborda el tema clàssic de presumpte culpable, de la corrupció dins dels cossos policials, de la integritat professional malgrat ser expedientat i perseguit, de la defensa dels innocents i la persecució dels assassins impunes. Un 'thriller' judicial i d’acció que uneix el millor dels dos subgèneres i que l’autor desplega amb elegància, accelerant-lo vers un final tens, emocionant, ben arrodonit i insospitat. I malgrat ser una novel·la a dos, Harry Bosch pren tot el protagonisme: és el detectiu fetitxe de l’autor, present en 20 dels seus llibres; un investigador de caràcter implacable, seriós, de bon cor i escrupolós amb la recerca de dades (procediment, compilació, indicis, redactat). Però també impotent, en concret quan ha de tractar amb la seva filla adolescent. El resultat és una creació literària amb perfils definits, que ofereix una excel·lent riquesa de punts de vista, un 'trhiller' on Connelly defuig tant la caricatura com la pantomima del clixé previsible. No hi ha cap motiu per perdre’s un llibre així.