Jota i jo

Ja fa molts anys que Jota i jo som amics. Amics d’aquells especials, família. Hem arribat a aquest punt gairebé per força, per la seva insistència. Jota aconsegueix tot el que vol. Una vegada em va deixar anar una d’aquelles frases contundents que em podria haver pres malament si, en realitat, no hagués contingut una miqueta d’amor: «Jo vaig lluitar per ser el teu amic per interès, jo només m’envolto dels millors». Aquest és Jota, un tio fred però ple d’afecte. Un ésser exigent quan sap que tens molt a oferir. Un fora de sèrie, una persona que pensa coses grans; aparentment sec però amb una desmesurada necessitat de comunicar i emocionar. Tot el que té de contingut en la vida real ho té d’excessiu en el seu treball. Com una presa de contenció que rebenta davant de tots a la gran pantalla.

Jota i jo compartim moltes coses. Hem nascut en barris d’extraradi de Barcelona. Tots dos som molt familiars, ens preocupen molt les relacions amb els nostres pares; tot el nostre treball en realitat va d’això. Tots dos tenim una necessitat profunda que ens comprenguin a casa, com si tinguéssim un gran secret. Som una mica com dues flors del descampat, o així ens hem sentit moltes vegades, cadascú amb els seus motius, i l’únic que hem buscat sempre ha sigut l’acceptació en els nostres clans. Aquest és el ­motor principal del nostre treball. Que ens estimin a casa, que ens ­estimin els pares. I d’aquí, al món. 

Notícies relacionades

A classe amb J. A. Bayona

El triomf del ‘total black’

Jota ja ha fet tres pel·lícules perquè l’estimin a casa seva, i en aquesta, la del monstre, és on més parla de si mateix, del nen que era i de com s’enfrontava a les coses que no comprenia. I parlant del nen que era ell ens parla al nen que érem nosaltres. Ens explica com amb la creativitat i la fantasia es pot superar tot; el dibuix i l’art com a refugi, com a salvació i eina de comprensió. Explica el truc de com ell i jo hem aconseguit que ens estimin a casa nostra i més enllà. El nostre treball ens ha convertit en éssers útils i estimats; ens ha fet persones més enllà del des­campat. 

Jota, ho has aconseguit. T’estimo molt.