Al rescat del 'rock català'

El concert ’25 Anys del rock català’ commemora l'aniversari d'una nit per a la història, la del 14 de juny de 1991, quan Sopa de Cabra, Els Pets, Sau i Sangtraït van actuar al Palau Sant Jordi, entregant ara les cançons d'aquests grups i d'altres contemporanis a les veus de la generació següent. Així, 13 artistes d'escenes actuals molt diverses, pop, cançó i mestissatge, donaran la seva pròpia visió d'aquells clàssics aquest dijous a l'Auditori (21.00 hores).

Parlem d'un imaginari, el del ‘rock català’, que, com sol passar amb tot moviment, va ser castigat amb el sever rebuig de la següent quinta. Ernest Crusats (La Iaia), un dels convocats, reconeix que quan era un adolescent veia aquella escena com “poc ‘cool’, amb un punt cutre”, encara que amb el temps reconeix haver modificat la seva percepció. “Ara valoro més la música que s'ha fet abans al nostre país; té una part entranyable”, explica. A l'Auditori s'atrevirà amb ‘Tinc fam de tu’, de Lax’n’Busto, acompanyat per la banda base de la nit: David Soler (director musical), Jordi Casadesús, Santi Careta, Oriol Roca i Xavi Lloses.

DES DE LA DISTÀNCIA

Joana Serrat secunda aquesta idea i creu que “la perspectiva del temps ajuda a entendre millor el fenomen”, si bé considera que “hi ha una part de la crítica, sobre el paper de les institucions, que s'ha d'entendre”. Poc influïda per aquells grups (els seus fars van ser Neil Young i Bob Dylan), cantarà peces de Bars i Duble Buble, un grup amb qui l'uneixen llaços casuals. “El compositor de ‘Clava’t’, Ramon Ferrer, va ser professor de música meu, i temps després vaig arribar a actuar amb Duble Buble com a corista, amb Laura Cruells, de XY, en uns concerts de farà uns 15 anys”, recorda la cantautora de Vic.

Núria Graham, la més jove de l'equip, ni tan sols ha tingut temps de cultivar prejudicis: va néixer el 1996 i reconeix haver escoltat poc els protagonistes d'aquell rock català, amb l'excepció d'Els Pets, “¡els Beatles catalans!”. Però aquest concert li ha permès “descobrir bones cançons”, com la que ella abordarà, ‘Oració’, de Kitsch. Una peça “flipant, molt macabra, que parla de matar nens”.

UNA CATALUNYA DUAL

Notícies relacionades

De «no vull ser pare» a «superpare de l’any»: Bertín Osborne i la paternitat com a negoci

Françoise Sagan torna amb ‘Bon dia, tristesa’

El més gran de la nit serà Roger Mas, de 40 anys, un noi de 14 anys quan aquella escena va viure la seva punta de popularitat. “Moltes d'aquelles cançons han sigut importants en la meva vida”, assegura, i retrata el ‘rock català’ com “una escena de comarques a la qual després es va apuntar el poder”. El fenomen va ser un reflex, estima, d'una Catalunya políticament dual. “Com que la Generalitat de Pujol el va recolzar, la Catalunya urbana socialista s'hi va posar de cul, i aquesta ferida no es va curar fins al primer tripartit”, teoritza l'autor de ‘Les cançons tel·lúriques’, que a l'Auditori abordarà ‘El boig de la ciutat’, de Sopa de Cabra, “una octava per sota, com una balada de Nick Cave, fosca i forestal”.

Sanjosex, Mazoni, Arnau Tordera (Obeses), Joan Dausà, Adrià Salas (La Pegatina), Joan Colomo i membres d'Oques Grasses, Copa Lotus, Teràpia de Shock i Trau prendran part en aquest viatge en el temps organitzat per l'Auditori i la revista ‘Enderrock’. Immersió en un imaginari que, en contrast amb l'actual fragmentació de tendències, va atrapar grans capes de públic. Com observa Joana Serrat, “avui és difícil que sorgeixi un moviment homogeni i que connecti amb tota una generació com aquell”.