Eva Green: "No em veig rareta, encara que hi ha gent que sí que ho pensa"

És la reina del noir, una actriu que sedueix per ser diferent. De jove ja va demostrar la seva afició pel costat fosc i pervers de la vida. Amb 23 anys va debutar en el cine, sobreeixint d’innocent seducció, al drama eròtic Els somiadors. Tres anys més tard va fer el salt a la fama al costat de James Bond, donant vida a la turmentada femme fatale de Casino Royale. A la sèrie de televisió Camelot va interpretar la diabòlica Morgana. Tim Burton hi va veure el perfecte vehicle per encarnar Angelique, l’amor del vampir Barnabas a Ombres tenebroses. Noam Murro la va posar a liderar la flota dels perses en la continuació de 300. I de les guerres mèdiques va passar a habitar els foscos carrers i ànimes del Dublín decimonònic a la sèrie Penny Dreadful. «No sóc gaire aficionada a interpretar papers normals», riu l’actriu francesa. Una raó de pes per ser la perfecta Miss Peregrine.

–¿Coneixia l’obra de Ramson Riggs abans que li oferissin aquest paper?

–No. La vaig llegir quan Tim Burton me la va enviar, abans que m’enviés el guió. És una obra impressionant, bastant victoriana, amb estranyes fotos molt austeres. Diria que és molt burtoniana. Tim és molt similar a aquests nens, és lògic que sigui ell qui l’adapti al cine. És una història que em sembla perfecta per a ell.

–Tot i el look, és una fantasia molt moderna que parla de l’acceptació de la diversitat en les persones. ¿Creu que és rellevant en aquests moments que vivim?

–Sí, totalment. És un conte de fades molt modern i molt de l’estil de Tim Burton perquè es trasllada als seus primers treballs, on ja convertia personatges peculiars i estranys en verdaders herois, com Eduardo Manostijeras. Tim els transmet una immensa llum i els fa ser bellíssims malgrat que el món que els envolta no els vegi d’aquesta manera. Celebra la teva individualitat, l’essència de la teva persona, això que et fa ser especial, únic i diferent dels altres. Un missatge molt bonic per a aquests temps que corren. 

–Miss Peregrine és una dona misteriosa, intel·ligent i molt dura. ¿Encaixa vostè en aquesta descripció?

–Qui sap, miro de ser-ho, una altra cosa és que ho aconsegueixi. Per a mi és un personatge molt atractiu, una espècie d’estranya i boja Mary Poppins. És una cosa nova donar vida a aquesta mena de figura maternal, una mica terrorífica, que té l’oportunitat de cuidar tots aquests estranys i a la vegada bellíssims nens. A més fa més fuma en pipa i això em va semblar el més cool. 

–¿Se sent peculiar en el món que l’envolta?

–Sempre m’he sentit una mica peculiar, suposo que com tothom en un moment donat de les nostres vides. És cert que de petita era una nena molt tímida, em costava de socialitzar, no m’agradava anar a les festes d’aniversari ni aquest tipus de coses que habitualment fan els nens. Hi ha gent que pensa que sóc una mica rareta, però jo no em veig així. Considero que tots els actors som una mica estranys, per això ens dediquem a aquesta professió.

–¿Per això congenia amb Burton?

–Suposo que sí. Tim és una persona molt sensible i lírica. Des que vaig treballar amb ell a Ombres tenebroses s’ha convertit en un dels meus herois. És un mestre, un artista en tot el sentit de la paraula, un ésser únic. Sempre vaig somiar poder treballar amb ell i haver-ho fet dues vegades suposa tot un triomf per a mi. Estic perfectament preparada per interpretar el que em demani. Aquí interpreto una dona que alhora és un bellíssim ocell, però si em demanés que interpretés un moble ho faria sense pensar-m’ho dues vegades.

Notícies relacionades

Els nens peculiars de Tim Burton

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

–Parlant de mestres, està a punt de començar un rodatge amb Polanski, ¿Què ens en pot explicar?

–La pel·lícula està basada en un llibre titulat Basat en una història real, de Delphine de Vigan. És la història d’una escriptora que té dificultats a l’hora d’acabar el seu llibre perquè pateix l’assetjament d’un obsessiu fan. EH