Maduresa amb vigor a Vic

Quan les formes es transformen però preval l’actitud, surten obres com Meridiana, d’Enric Montefusco, que no es distancia tant de l’esperit de Standstill malgrat que ara el mur d’electricitat hagi baixat d’altura obrint espais a instruments com l’acordió i el violí. Vam poder comprovar-ho en la seva estrena a l’auditori Atlàntida, de Vic, divendres, dins del Mercat de Música Viva.

La primera cançó del disc, Adiós, va obrir i tancar el nucli central del concert amb la seva advertència obsessiva, «t’invoco», deixant anar un reguitzell de retrets que tant es poden llegir en clau emocional com política. «Tú, que me has hecho daño», «tú, que me habías engañado», «tú, que me habías convencido»... Primer seguint un dolç ritme de vals, després en versió enfadada, amb tenses percussions de Ramon Rabinad. Malgrat aquestes formes més acústiques, Meridiana, el seu debut en solitari, que sortirà el 14 d’octubre, conserva claus expressives reconeixibles: una intensitat i una corpulència.

Montefusco va introduir arpegis de guitarra clàssica a Meridiana, peça en crescendo dramàtic que apel·la a un imaginari social desafavorit, camí de la tornada emfàtica, envoltat en palmes, de Todo para todos, i de la burlesca Flauta man, forçant aquí la veu com en una cançó hardcore. Atmosferes convulses, com a Uno de nosotros, apuntalada en el piano de Pere Jou (Quart Primera), i èpica popular triomfant: Obra maestra, tocada per la trompeta d’Aleix Puig, del Brossa Quartet. I una revisió d’Adelante, Bonaparte, de Standstill.

DE LA CIÈNCIA A LA MÀGIA / Vigor i posicionament vital al Mercat. També, a la seva manera, en el retorn de Gossos amb Zenit. Els de Manresa van lluir maduresa combinant el millor dels seus múltiples registres, des de l’harmonia vocal emotiva fins a la guitarra impulsiva. Natxo Tarrés va recordar que, fa 23 anys, tocaven pels carrers del mateix Vic. Més tard va arribar la Gossosmania, l’últim espasme del rock català dels anys 90. I ara, cançons que mostren el seu fons més inspirat, de Com abans a Pluja d’estrelles, que el grup va recórrer de la mà de repesques com el popular reggae Corren.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

A l’Atlàntida hi va haver espai per a això i per a molt més. La fusió d’emotivitat metafísica i soroll electrònic de Connectome, amb Guillem Roma, disposat a viatjar «on acaba la ciència i comença la màgia». El trànsit de Nico Roig cap a un imaginari progressiu i còsmic a Vol.71. I el cantautor britànic Dan Owen, marcant perfil amb una veu prematurament rasposa al servei de peces emotives.

VETERANS I EMERGENTS / A fora, l’altre Mercat, el de portes obertes, en una plaça Major on Trau, amb Jordi Bastida (Els Pets), va destapar el brillant pop de Déu vos guard, amb ascendent sixties i resolutives melodies, camí de la festa amb Lax’n’Busto i The Gramophone Allstars Big Band. I a l’escenari de la plaça dels Màrtirs, sota el paraigua de l’Esmuc, talents emergents com La Cris, una veu amb fibres de r’n’b assaltant una sèrie d’ocurrents «pucherillos musicals o des-concerts», va explicar ella, en un comunicatiu one-woman show. Amb la vista posada en el Mercat del futur.