28 set 2020

Anar al contingut

NOVETATS DE TARDOR

Tornar a casa per llegir

Descobreix els llibres que marcaran el retorn a les llibreries

Ernest Alós

Tornar a casa per llegir

Només amb una setmana, la primera d’agost, en va tenir prou el text de l’obra de teatre Harry Potter i el llegat maleït per convertir-se en el llibre més venut de tot l’any als Estats Units i al Regne Unit. Aquí haurem d’esperar el 28 de setembre per saber si les traduccions publicades per Empúries i Salamandra reprodueixen aquest èxit, tot i que no ho tindran fàcil. Ildefonso Falcones reapareix sense esperar ni tan sols que s’acabi el mes d’agost amb la continuació de La catedral del mar, Els hereus de la terra (Rosa dels Vents / Grijalbo, 31 d’agost), i els grans grups mantenen un parell d’asos amagats a punt per a la sorpresa. Però si parlem de lectures interessants, no només de mercat, a la tardor les taules de novetats de les llibreries es presentaran plenes d’ofertes per trobar al·licients al retorn a la normalitat.

FICCIÓ TRADUÏDA
Seguint la brúixola de Mathias Enard
Mathias Enard, un gran conegut en els medis literaris de Barcelona, s’ha consagrat amb el premi Goncourt amb Brúixola, una novel·la sobre l’orientalisme (Empúries / Random House, 31 d’agost), que obre amb tots els luxes la temporada literària. La gran novel·la de l’any, en la senda de Donna Tartt, pot ser la titulada Tan poca vida, de Hanya Yanagihara (Lumen, 15 de setembre), mil pàgines sobre l’evolució de la relació de quatre amics des dels 80 fins a l’actualitat. La revelació, l’enlluernador debut d’Emma Cline, titulat Les noies, en català i en castellà a l’editorial Anagrama (31 d’agost). El record emocionat, el de Henning Mankell, l’última novel·la publicada del qual, Botas de lluvia suecas, arriba per aquests verals la primera setmana de setembre (Tusquets, 6 de setembre). El final de l’estiu també ens porta la distopia La fi del món. 2084, amb què l’escriptor algerià Boualem Sansal (Edicions 62 / Seix Barral, dia 21 de setembre) fa que Houllebecq resulti tímid. Més: La setena funció del llenguatge, de Laurent Binet, amb la mort de Roland Barthes en clau de paròdia de novel·la policíaca (Edicions del 1984 /Seix Barral, 11 d’octubre), més la segona novel·la, després de Nos vemos allá arriba, en què Pierre Lemaitre va més enllà del gènere negre: Tres días y una vida (Salamandra, 1 de setembre).

LITERATURA EN CASTELLÀ
Reflexionant sobre el final d’ETA
En castellà, la gran novel·la del retorn promet ser Patria, escrita per  Fernando Aramburu (Tusquets, 6 de setembre), un balanç dels anys de violència d’ETA.  Mentrestant, els milers de lectors fidels de l’escriptoraClara Sánchez tindran ben aviat la continuació de Lo que esconde tu nombre, Quan arriba la llum (Columna / Destino, 31 d’agost), dies abans de la publicació de La casa del reloj, d’Álvaro Pombo (Destino, 6 de setembre). Elvira Navarro descobreix Los últimos días de Adelaida García Morales (Random House, 22 de setembre). Des d’Amèrica arriba la prometedora escriptora xilena Paulina Flores amb Qué vergüenza (Seix Barral, 13 de setembre) i dels misteriosos calaixos de l’herència de Roberto Bolaño en sorgeix un altre text inèdit, El espíritu de la ciencia ficción (Alfaguara, 3 de novembre). I una curiositat: les perdudes i recuperades quatre conferències sobre el tango de Borges (El tango, Lumen, 8 de setembre). Mentrestant, arriba el segon volum de Los diarios de Emilio Renzi, de l’escriptor i crític literari argentí Ricardo Piglia: Los años felices (Anagrama, 14 de setembre).

LITERATURA EN CATALÀ
Ramon Solsona i les centrals del Pallars
Transcorreguts sis anys des de la publicació de la seva última novel·la, Ramon Solsona torna amb l’obra titulada Allò que va passar a Cardós (Proa / Tusquets), una novel·la coral emmarcada en la construcció de les centrals elèctriques de la comarca del  Pallars a la d ècada dels anys 60. També Carme Riera comença el curs amb obra nova: la revisió de la figura de l’arxiduc Lluís Salvador a Les darreres paraules (62, 9 de setembre). Mentrestant, seguiran arribant noves veus com la de Silvana Vogt (La mecànica de l’aigua, 1984, 31 d’agost) i Marta Orriols (Anatomia de les distàncies curtes, Periscopi, al setembre) i aportacions a la història de la literatura catalana com la publicació de la correspondència entre Josep Pla i Gaziel (Columna, 16 de novembre), l’antologia de textos LlullxLlull, a L’Avenç (setembre), o la primera traducció íntegra del Cançoner de Petrarca, a càrrec de Miquel Desclot (Proa, 22 de novembre). I altres novetats que val la pena destacar: Argelagues, de la periodista cultural Gemma Ruiz (21 de setembre, editada per Proa); Passió, mort i resurrecció de Manel García, d’Antoni Vives (Proa, 5 d’octubre); La nit contra tu, de Ferran Sáez (Proa, 19 d’octubre); El navegant, de Joan Lluís-Lluís (Proa, 8 de novembre), i la revisió d’El món d’Horaci, de Vicenç Pagès Jordà (Empúries, 19 d’octubre).

NOVEL·LA HISTÒRICA
Els refugiats del ‘Saint Louis’
Armando Lucas Correa, una estrella de la premsa hispana als Estats Units, pot ser una de les sorpreses de la temporada amb La niña alemana (Ediciones B, 2 de novembre), la història dels jueus que van fugir de Hitler el 1939 a bord del Sant Louis, el vaixell que Cuba va fer tornar a Alemanya. També ve precedida d’expectatives Febre a la matinada, de Péter Gárdos, la història real d’un supervivent del camp de Berger-Belsen a la recerca d’esposa (62 / Alfaguara, 7 de setembre). Mentrestant, Jesús Sánchez Adalid explica les arrels de conflictes actuals amb En tiempos del Papa sirio (Ediciones B, 26 d’octubre) i Luis Zueco segueix la seva trilogia medieval amb La ciudad, situada a Albarracín (Ediciones B, 2 de novembre). Adolfo García Ortega imagina una visió alternativa dels orígens del cristianisme a El evangelista (Galaxia, 31 de setembre). I la infatigable Sarah Lark tanca la seva última trilogia neozelandesa amb La leyenda de la montaña de fuego (Ediciones B, 26 d’octubre).

LA TARDOR DE LA MÚSICA
Bruce Springsteen i una gran banda
Un dels gèneres més ben representats en aquesta rentrée seran les biografies i memòries de músics de pop i rock. La llista és inacabable, però l’estrella és una: Bruce Springsteen, amb les seves memòries, Born to run, que es llançaran simultàniament a tot el món el 27 de setembre. En català a Malpaso i en castellà, a Random House. Però a partir d’aquí el cartell està més atapeït que el del Primavera Sound: l’autobiografia de Morrisey (Malpaso, octubre); la biografia de Prince per Mick Wall (Alianza, novembre); les memòries de Chrissie Hynde A todo riesgo (Malpaso, octubre); les de Moby, Porcelain (Sexto piso, novembre); els Diarios de Kurt Cobain (Reservoir Books, 10 de novembre), i les memòries de Patti Smith, My Train (Lumen, 13/10). També ens arribarà un nou llibre de James Rhodes, que ensenya a tocar Bach en sis setmanes a Toca el piano (Blackie, 16 de novembre). 

I MEMÒRIES SENSE MÚSICA
De John le Carré a Johan Cruyff
Descontent amb la biografia que se li va dedicar, John le Carré, escriptor, viatger i exespia, té molt a explicar en la seva autobiografia, Volar en cercles (62 / Planeta, 8 de setembre). Altres memòries que apareixeran aquesta tardor seran de lectura imprescindible per als cruyffistes: 14. L’autobiografia (6 d’octubre, 62 /Planeta). Sense oblidar Andrés Iniesta. La jugada de mi vida, les memòries del blaugrana posades negre sobre blanc per Ramon Besa i Marcos López (Malpaso, setembre). I atenció als records d’infància i joventut del Gran Wyoming, Al suelo, Monzón (Planeta, 18 d’octubre), o al prometedor Cómo ser Bill Murray (Blackie Books, 16 de novembre). Però si ens posem seriosos, ens esperen dos títols commovedors: el llibre d’un metge, Paul Kalanithi, que sabia que el càncer se l’enduria. El seu testimoni ha sigut tot un best-seller als Estats Units (Recuerda que vas a morir. Vive, Seix Barral, 27 de setembre) i No tindreu el meu odi (62/Península, 6 de setembre), el relat d’Antoine Leiris, el periodista que va perdre a la seva dona en l’atemptat de la sala Bataclan.

NOVEL·LA NEGRA
Tornen Kerr i, novament, Rowling
Rosa Ribas i Sabine Hofmann tanquen la trilogia protagonitzada per la periodista Ana Martí amb Azul marino (Siruela, setembre). La supervendes britànica Sophie Hannah recupera Hércules Poirot a Ataúd cerrado (Espasa, 6 d’octubre). El periodista Fernando Goitia torna al paisatge devastat per l’huracà Mitch a La sacudida (Ediciones B, 7 de setembre) i Arthur Gunn (àlter ego de Claudio Cerdán) es presenta amb un thriller ple de tensió titulat El club de los mejores (Ediciones B, 28 de setembre). I grans clàssics contemporanis del gènere segueixen entregant producció: La marca de la sangre, obra de Patricia Cornwell (23 de novembre, Ediciones B); Dennis Lehane, que tanca la trilogia protagonitzada per Joe Coughlin amb el volum Ese mundo desaparecido (Salamandra, 13/10); la tercera novel·la policíaca de J. K. Rowling/Robert Galbraith, El oficio del mal (Salamandra, 3/11); un nou Bernie Gunther a càrrec de Philip Kerr (La dama de Zagreb, RBA, setembre), i el pas de Michael Connelly al nou segell Alianza de Novelas amb un altre títol de Harry Bosch: Del otro lado (13 d’octubre).

FANTASIA I CIÈNCIA-FICCIÓ
L’autor xinès que ha arrasat als EUA
El novel·lista xinès Cixin Liu ha fet història al guanyar als Estats Units el premi Hugo del 2015 amb l’obra titulada El problema de los tres cuerpos (Nova, 28 de setembre), una història que enllaça la revolució cultural i els alienígenes. Al pati veí de la novel·la fantàstica, l’arribada de Brandon Sanderson com a convidat especial de l’Eurocon que se celebra a Barcelona al mes de novembre estarà precedida d’un bombardeig de novetats per part de Nova de l’autor més prolífic del gènere, coronat amb la segona novel·la de la sèrie juvenil Alcatraz (7 de setembre) i la cinquena novel·la de la sèrie Mistborn (el 26 d’octubre). Joe Abercrombie tornarà al novembre amb Filos mortales, una nova història en el seu món de la Primera Llei (Runas, mes de novembre). I els videojocs ja tenen la seva història: La gran historia de los videojuegos, de Steven L. Kent, (Nova, 14 de setembre).

PER ENTENDRE EL QUE PASSA
Harari i Chomsky miren cap al futur
Després d’haver impressionat amb la seva original síntesi de la història de la humanitat a Sapiens, l’historiador israelià Yuval Noah Harari mira ara cap al futur posthumà a Homo deus (62 / Debate, 6 d’octubre). Al novembre sabrem si tot és una falsa alarma o no, però per preparar-nos podem anguniejar-nos amb Trump. Ensayo sobre la imbecilidad, d’Aaron James (Malpaso, 31 d’agost). O escoltar la resposta de Noam Chomsky a la pregunta ¿Quién domina el mundo? (Ediciones B, 13 d’octubre).

I TAMBÉ EL QUE VA PASSAR
Els nazis anaven molt decidits
L’únic llibre essencial de Svetlana Aleksiévitx que faltava per publicar, Últims testimonis, la història dels nens supervivents de la segona guerra mundial, arriba el 8 de setembre (Raig Verd/Debate). I el 17 de novembre, els volums 3 i 4 dels assajos complets de Rafael Sánchez Ferlosio (Debate). En el camp de la història destaquen Los Románov, de Simon Sebag Montefiore (Crítica, 20 de setembre), i té l’èxit assegurat El gran delirio. Hitler, droga y el III Reich (Crítica, 4 d’octubre), on Norman Ohler revela quines bases químiques van contribuir a fer que Alemanya fos capaç de fer el que va fer.