Una conspiració entre Belfast i Argentona

Els boscos d’Argentona (Maresme) no només amaguen camins de senderistes o torrents ocasionals. Entre la seva vegetació, a tocar de l’autopista, s’alça la finca senyorial Bell Recó, que aquests dies és l’escenari de conspiracions i manipulacions morals. El que va ser la residència de la família Navas, reconeguda per ser propietària de la llicència per produir el velcro a Espanya i Portugal durant el franquisme (i  en anys següents), ara és un edifici per fer-hi casaments, batejos... i rodatges.

El silenci, gairebé absolut a la sala, només és trencat pels equips de ventilació. Uns 15 tècnics estan concentrats en el set de rodatge mentre analitzen a les pantalles l’escena que es grava a l’habitació adjacent. L’elegància del vestíbul de la llar es veu alterada pel desordre que hi impera. Les pintures murals semblen xiuxiuejar entre elles l’escena que contemplen des de dalt dels sostres. Un «hem tallat, gràcies» trenca la tensió. O, més ben dit, trasllada l’equip del 1959 fins al present 2016.

La cineasta Isabel Coixet roda amb un peu a Belfast (Irlanda del Nord) i l’altre a Argentona la seva nova pel·lícula, The bookshop (La llibreria). «Una història sobre la mesquinesa i la maldat d’una comunitat» que s’encarrega de fer la vida impossible a tot aquell que porti una vida fora de la rígida moral britànica de l’any 59. Al film, l’afany desafiador queda en mans de la protagonista, Emily Mortimer, i del gentleman Bill Nighy, que en confiança a la seva habitació explica a la premsa que no va voler deixar escapar de cap manera el paper que li va proposar Coixet.

Moguda per la curiositat 

Moguda per la curiositat La directora barcelonina confessa que la devoció que sent per les llibreries va ser el que la va conduir a trobar-se amb un llibre que li va picar la curiositat pel títol: La llibreria. Un títol tan pla en aparença com la sinopsi de la trama. La novel·la de la desapareguda Penelope Fitzgerald narra «la història d’una dona que vol obrir una llibreria i complir un somni, però això posa en marxa tota una comunitat que se les enginya per fer-li la vida impossible», explica la responsable de l’adaptació cinematogràfica.

Resulta curiós, però Coixet assegura que, després d’haver rodat més de 20 històries, mai s’havia sentit especialment identificada amb cap dels protagonistes que ella mateixa construïa. De fet, apunta: «A Ningú no vol la nit, jo sempre m’identificava amb l’esquimal en lloc de fer-ho amb el personatge que interpreta Juliette Binoche». Però a The bookshop sembla que l’assumpte ha canviat del tot. «Em vaig identificar molt amb el personatge», diu. Principalment, «per totes les situacions que travessa, fins a no arribar a creure com una conspiració silenciosa i de petites putades li fan la vida cada vegada més difícil».

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

Al fer el paral·lelisme entre obrir una llibreria el 1959, en els dies del llançament de la controvertida Lolita de Vladímir Nabokov, i rodar una pel·lícula el 2016, Coixet confessa que, en alguns moments, la temptació de «tirar la tovallola» és similar en els dos contextos. «En el procés de fer la pel·lícula sobre una llibreria he hagut de sentir coses com ‘¿però això a qui li importa?’ o ‘¿i per què no has canviat el final?’», recorda. Però, malgrat aquests irritants comentaris, la directora no pensa aturar la producció, que compta amb un pressupost de 3,4 milions d’euros.

L’equip la recolza. Tots es mostren encantats amb ella i amb la història. Charlotte Vega, que actua per segona vegada en una de les seves pel·lícules, valora com «un luxe i un honor» la confiança que li aporta en la seva interpretació. «Quan vaig veure el repartiment vaig tenir una mica de por i respecte, però al final ha sigut increïble rodar amb Emily Mortimer», afegeix l’actriu de 22 anys. Ara, falta resoldre si la por que intenten imposar els que tenen una mica de poder en el petit poble anglès de Hardborourgh acaba per fer abaixar la persiana de la llibreria.