Històries de 'Joc de trons' (18): La petita edat de gel

El món creat per George R. R. Martin té una peculiaritat: estem en un planeta rodó, se suposa que gira al voltant d’un sol, però les estacions no canvien cada tres mesos i de forma alterna en cada hemisferi a causa de la inclinació de la Terra, sinó al seu aire: els estius poden durar més o menys anys (¿quant dura un any?) i els hiverns també. Potser la terra de Martin no estigui inclinada. O el sol giri al voltant d’ella, com en els crèdits de la sèrie.

Notícies relacionades

Històries de 'Joc de trons' (9): foc grec i foc valyrià

Històries de 'Joc de trons' (17): genets de les estepes

Amb tot, com ens va recordar Brian Fagan en els seus llibres El largo verano i La pequeña edad de hielo, el clima de la Terra mai ha sigut estable, ni tan sols des que es va acabar l’última glaciació i es va desenvolupar la nostra civilització. Segons Fagan, aquesta s’ha desenvolupat durant els últims 15.000 anys gràcies a aquest llarg estiu, amb alguns sotracs que han transformat o fins i tot destruït cultures: des de curts refredaments deguts a erupcions volcàniques (l’any sense estiu, 1816) fins a l’anomenada petita edat de gel (entre els segles XIV o XVI fins a 1850). Les causes no estan clares (vulcanisme, activitat solar, corrents marins…), però segur que no va ser l’arribada d’uns zombis congelats. I és que, si alguna cosa està a punt d’arribar, és un estiu ple de CO2.

I aquí un apunt teòric: des de J. R. R. Tolkien, els crítics de literatura fantàstica defineixen com a món primari la nostra realitat i com a món secundari un univers fictici. Així que aquests dies hem repassat com Martin relaciona el món primari i el secundari. I queda clar que la fantasia no corre desfermada al crear aquest univers imaginari (worldbuilding, en diuen també): encara que t’inventis estacions, espècies animals, geografies, cosmologies, els protagonistes curiosament sempre són humans, amb dos ulls, dues cames, dos braços... No sembla gaire coherent, encara que… ¡a veure qui s’atreveix a escriure un Joc d’amebes!