19 de juliol: la batalla de Barcelona (VÍDEO)
Un gràfic animat mostra com forces de seguretat i civils van detenir els militars sublevats al preu de 450 morts i 2.000 ferits
Vídeo: 19 d’abril de 1936. La batalla de Barcelona /
Rebran cinc raimes de paper tipus 19. Aquest telegrama (n'hi ha versions lleugerament diferents) és el senyal del director del cop, el general Mola, que esperen els conspiradors per treure les tropes al carrer a Barcelona: el 19 de juliol a les 5 hores. La notícia no és una sorpresa per a ningú. A diferència d'altres punts d'Espanya, les autoritats republicanes i els sindicats estan previnguts i han fet plans per resistir.
El comissari d'Ordre Públic de la Generalitat, el capità Frederic Escofet, i el seu subordinat i cap de la Unió Militar Republicana Antifeixista a Catalunya, el coronel Vicenç Guarner, són els cervells del contraatac. Estan a les seves ordres uns 2.000 agents de la Guàrdia d'Assalt i Seguretat i uns 300 Mossos d'Esquadra. Els informadors de Guarner coneixen la constitució de la junta rebel a Barcelona el 18 de maig, coordinada pels oficials de la Unió Militar Espanyola, i acaben detenint un capità amb documentació comprometedora. Escofet no es queda amb els braços plegats: estableix una xarxa de vigilància, relleva els comandaments de la Guàrdia d'Assalt en qui no confia i planifica la resistència als carrers.
ARRIBA EL 18 DE JULIOL
El cop ha començat i les escoltes telefòniques revelen que el 19 de juliol a la matinada s'estendrà a Barcelona. El conseller de Governació, Josep Maria Espanya, que té a les seves ordres els dos terços de la Guàrdia Civil aquarterats a Catalunya, assegura a Escofet la lleialtat dels comandaments de la Guàrdia Civil (el general Aranguren i els coronels Brotons i Escobar), que concentraran els seus homes a les casernes d'Ausiàs March i Consell de Cent (l'actual redacció d'EL PERIÓDICO) i a la Conselleria de Governació. Escofet demana dues vegades al general al comandament a Catalunya, Llano de la Encomienda, que detingui 70 oficials. El general, que creu en la paraula dels seus homes, s'hi nega. "Era lleial però idiota", dirà d'ell Escofet.
Mentrestant, els dirigents de la CNT es reuneixen. Després d'haver reclamat infructuosament armes a Companys el dia 18 a la nit, Durruti, els germans Ascaso i García Oliver passaran tota la nit al número 276 del carrer de Pujades, a Poblenou, a casa del faista Gregorio Jover. Els camions i les armes que han aconseguit pel seu compte esperen al camp del Júpiter. Quan els militars es moguin des de les seves casernes a la perifèria, les sirenes de les fàbriques donaran el senyal. Els anarquistes aixecaran barricades i els atacaran mentre marxin pels carrers.
Tot està preparat perquè s'enfrontin als carrers totes les unitats de la guarnició de Barcelona (dos regiments d'infanteria, a les casernes del Bruc i el carrer Wellington, dos de cavalleria, als carrers Tarragona i Lepant, dos d'artilleria, a Sant Andreu i l'avinguda Icària, i un batalló de sapadors, a Hostafrancs) contra uns 2.500 agents de seguretat. D'entre els militars, només intervindran a favor de la República l'aeròdrom del Prat, els avions del qual atacaran les casernes rebels, i 80 soldats d'intendència.
MATINADA DEL 19 DE JULIOL: COMENÇA LA SUBLEVACIÓ
A partir de les 4.30 de la matinada del 19 de juliol, els rebels detenen els oficials lleials a les casernes, s'hi sumen tres centenars de civils de la trama civil del cop (més carlistes que falangistes) i marxen sobre el centre. Les seves forces, no obstant, estan en quadro. Una part de la guarnició està de vacances i una altra part de la força sublevada s'ha de quedar vigilant les casernes i els oficials que no s'han sumat al seu esforç. Marxaran, armats, amb tota l'artilleria per repetir el bombardeig del Palau de la Generalitat de l'octubre del 1934, però sense prendre gaire precaucions, per ocupar els seus principals objectius: les cruïlles que controlen l'accés al centre de la ciutat (places d'Espanya, Universitat, Catalunya i Cinc d'Oros), els centres del poder civil (Telefónica, Correus i Telègrafs, Ajuntament, Generalitat, la Comissaria General d'Ordre Públic de la Via Laietana i la Conselleria de Governació, l'antic Govern Civil) i les dependències militars de Drassanes i capitania, on el capità general s'oposa al cop i teòricament segueix al comandament però sense que cap dels seus subordinats li facin cas. Els rebels inicialment obliden en els seus plans la importància de prendre les emissores de ràdio, Ràdio Associació i Ràdio Barcelona. Quan se n'adonin ja serà massa tard.
Els espera la Guàrdia d'Assalt a Diagonal/passeig de Gràcia, Pla de Palau, Correus, la plaça de Catalunya, la plaça d'Universitat i la comissària de Via Laietana, on Companys i Escofet estan al comandament. La CNT resistirà sobretot a les barricades de Sants, el Paral·lel i la Rambla.
A les 12 hores s'acaba la primera fase de la batalla. Un regiment d'artilleria ha sigut rebutjat a l'avinguda Icària (guàrdies d'assalt i sindicalistes han utilitzat com a barricades mòbils bobines de paper premsa), un altre de cavalleria a la Diagonal, un altre regiment d'artilleria al carrer de la Diputació i forces del regiment d'infanteria del carrer Wellington, que ha vacil·lat però finalment s'ha dirigit a prendre Ràdio Barcelona, al carrer de Casp. Els militars controlen, no obstant, les seves casernes a les places d'Espanya, Colom, Universitat i Catalunya i la Bretxa de Sant Pau al Paral·lel, però la Guàrdia d'Assalt els impedeix penetrar a Ciutat Vella, mentre els sindicats els assetgen per la rereguarda.
GODED ES POSA AL COMANDAMENT
El general Goded arriba des de Mallorca en hidroavió per prendre el comandament, una vegada ha controlat l'illa i l'han informat erròniament que el cop progressa a Barcelona. Fins aquest moment dirigia el cop el general al comandament de la brigada de cavalleria, Fernández Burriel. Goded s'adona immediatament que fins al moment les operacions han sigut descoordinades i matusseres, descobreix sorprès que ningú ha arrestat Llano de la Encomienda i ordena la seva detenció i reclama per telèfon a Aranguren que la Guàrdia Civil se sumi al cop, sense èxit. Malgrat els seus esforços, Godes no aconsegueix revertir la situació.
SURT LA GUÀRDIA CIVIL
L'hora de la veritat arriba quan Escofet demana que entri en joc la Guàrdia Civil. Una columna de 800 uniformes verds, capitanejats pel coronel Antonio Escobar, amb el seu bastó de comandament sota el braç, desfila per la Via Laietana a les 14 hores. Companys i Escofet, al balcó, aguanten la respiració. Escobar es quadra, es posa a les ordres del president de la Generalitat i es dirigeix a assaltar els reductes militars a les places de Catalunya i Universitat. Poc abans, uns 200 guàrdies d'assalt han recorregut els túnels del metro per irrompre en plena plaça de Catalunya sortint per les bocanes del suburbà. A partir d'aquest moment la jornada està guanyada.
A la tarda forces de seguretat i civils, que no deixen de multiplicar-se a mesura que s'apropien de les armes dels militars rendits, assalten capitania i arresten Goded, a qui Companys, ja a la Generalitat, convenç per comunicar per ràdio la seva rendició: "La sort m'ha sigut adversa, i jo he quedat presoner. Per tant, si voleu evitar que continuï el vessament de sang, els soldats que m'acompanyàveu quedeu lliures de tot compromís".
L'HORA DE LA CNT
Notícies relacionadesEl seu missatge desactiva la revolta a la resta de Catalunya. Els últims reductes cauen el dia 20: la columna de cavalleria que s'havia refugiat al convent dels carmelites es rendeix a la Guàrdia Civil, però els civils hi entren a sac, executen els frares i decapiten el coronel de la força. Les Drassanes cauen en un assalt encapçalat pels anarquistes, que també s'avancen a la Guàrdia Civil, arriben els primers a la caserna d'artilleria de Sant Andreu i prenen 30.000 fusells.
La CNT/FAI s'apodera del carrer. Juan García Oliver proposa prendre el poder i anul·lar la Generalitat. No obstant, la majoria dels sindicalistes prefereixen integrar-se el 21 de juliol al Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que escapa al control de Companys i exerceix un poder revolucionari durant nou setmanes. Aquest estiu la violència revolucionària acaba amb les vida de 3.400 persones. Escofet, sense el qual el cop hauria triomfat a Barcelona, dimiteix per no convertir-se en "el comissari de desordre públic".
