José González, un fosa suau a Pedralbes

José González va donar un paper més destacat al ritme en la seva última obra, Vestiges and claws, llançat fa un any i mig, i en directe això s’aprecia encara una mica més. Sense deixar de ser el sigil·lós cantautor que opera al voltant d’una sensualitat metafísica, ara enriquida per trames de percussió i digitació guitarrística amb vistes al Sahel, com vam poder observar aquest dimarts al recital final de la quarta edició del Festival de Pedralbes, que abaixarà el teló aquest dissabte amb la proposta musicogastronòmica de SoundEat!

N’hi ha pocs com el cantant i guitarrista suec, d’arrels argentines, per crear climes alhora envoltants i exigents, d’una aparent calma que amaga tensions amb aire transcendental. A l’auditori de Pedralbes es va fer el silenci durant l’hora i un quart que va durar el recital. Breu, sí, potser perquè aquelles cadències suaus i hipnòtiques poden perdre intensitat si s’allarguen massa.

Notícies relacionades

José González: "M'agrada veure les meves cançons des d'altres òptiques"

De noia Disney a estrella mundial: l’evolució imparable de Sabrina Carpenter

FOLK DEL DESERT / Va aparèixer sol per obrir el recital amb Crosses, del seu primer disc, Veneer (2003), i tot seguit van irrompre cinc còmplices per a acompanyar-lo a What will, del nou disc, amb una malla de palmes i percussions que, sumades als seus cicles d’arpegis amb la guitarra de cordes de niló, el van acostar al folk tuareg. Aquella música del desert tendent a les seqüències de trànsit, que es va fer notar en l’ànim d’altres peces noves, com With the ink of a ghost, però no només aquí. També en el desenvolupament final de Killing for love i en la seva versió de This is how we walk on the moon, d’Arthur Russell, modificada respecte de la gravació.

Era el González càlid i confessional de sempre, encara que amb un altre aire, valent-se del suau flux rítmic per dialogar amb el seu destí. El bateria i el percussionista van quedar en un pla més discret a Leaf off / the cave i en les seves versions de Hand on your heart (Kylie Minogue), Teardrop (Massive Attack) i Heartbeat (The Knife), que van esquitxar el repertori, camí d’uns bisos que van recalar a Junip (Line of fire) i van arribar al seu trajecte final amb The forest i Down the line. Fosa suau tant del recital com de Pedralbes.