José González: "M'agrada veure les meves cançons des d'altres òptiques"

Després de tres directes (al Bona Nit Barcelona del 2014 i a l’Auditori i el Primavera Sound l’any següent) amb no gaires mesos de diferència entre ells, José González feia ara més d’un any que no actuava a Barcelona. El cantautor 

folk nascut a Suècia (però de pares argentins, emigrats després del cop d’Estat del 1976) solucionarà la nostàlgia pròpia i dels seus fans de la ciutat amb una actuació aquesta nit al Festival Jardins de Pedralbes (22.00 hores). Serà el tancament de la programació estrictament musical de la cita; dissabte, dia 16, se celebra una segona edició de la 

trobada sonorogastronòmica Sound­Eat!, en aquesta ocasió amb un horari més nocturn (s’allargarà fins a la matinada) i banda sonora ballable a càrrec de Terrence Parker, Tiger & Woods, Polock i beGun.

–Últimament ofereix actuacions en formats diversos. ¿Com actuarà al Jardins de Pedralbes? 

–Serà amb banda a l’ús, com la majoria dels meus concerts. Fa poc vaig actuar sol a Vigo [a l’Atlantic Fest], però no és el més habitual. I això que m’agrada. A Pedralbes serem els sis músics de costum; cant, percussió, guitarres… Tots procedents de Göteborg, excepte el londinenc James Mathé [àlies Barbarossa; teclats] i l’angelí Andrés Renteria [percussions].

–Però està obert a altres formats. Al març va tocar durant un mes pels Estats Units amb yMusic, una formació de música clàssica... 

–Fa dos anys vam actuar junts en el festival Out of Doors del Lincoln Center de Nova York i aquell concert va ser l’incentiu per a aquesta gira. M’agrada molt veure les meves cançons des d’altres òptiques diferents. Amb ells, el focus estava en les harmonies. I això aixeca les peces de formes inesperades.

–La partitura és fixa, però la cançó es mou. 

–Pot canviar molt segons el projecte i unes funcionen més bé que d’altres segons el tipus de músics. Per posar un exemple, amb el grup d’aquesta nit, les que millor funcionen són les que es basen en les veus i en la percussió.

–¿El grup és una democràcia? ¿Tenen converses sobre aspectes musicals o d’ordre de les cançons? 

–Ells acostumen a fer suggeriments sobre quines cançons tocar. I vénen amb idees de com moure el repertori. Però ho fan amb respecte, perquè em veuen com qui té l’última paraula. Igual que ells en els seus projectes personals.

–¿Concep els repertoris amb alguna classe d’estructura narrativa? 

–Solem començar amb cançons introvertides, de textos gairebé agressius, per després anar cap a alguna cosa una mica més romàntica i acabar amb peces amb molt ritme. Les miro d’ordenar seguint criteris d’aspectes temàtics o d’energia. El que ho uneix tot és la guitarra, que sempre és la mateixa, més enllà dels afinats.

–¿És fidel a alguna guitarra en particular? 

–Porto tres de gira, una d’elles realment vella. L’altre dia ho vaig passar malament perquè me les van perdre totes tres en un vol i vaig haver de tocar amb unes altres que no coneixia. Va ser una mica estrany, gairebé com posar-se una disfressa o una cosa per l’estil.

–El seu últim disc, Vestiges and claws (2015), conté composicions molt basades en el ritme i amb aires de blues tuareg. En directe, ¿es deixa portar per aquest ritme? ¿Hi ha cert marge per improvisar? 

–M’agrada que soni improvisat, però en realitat aquesta sensació és més el resultat d’haver assajat molt i haver trobat finalment la millor versió possible de cada cançó per al directe.

–Parlant de versions, les seves apropiacions de Massive Attack, Kylie Minogue i The Knife ja són tan conegudes com els originals. ¿Està pensant a afegir alguna altra adaptació al repertori? 

–La més recent és la de This is how we walk on the moon, d’Arthur Russell; encara és nova per a molta gent. Segueixo fent Heartbeats [de The Knife] i Hand on your heart [Minogue], entre altres coses perquè la gent les espera, però no crec que per ara n’hagi d’afegir altres. En una hora o una hora i mitja tampoc hi ha espai per a tantes cançons… ¡I vull tocar les meves!

–Tornant al tema del blues tuareg, ¿què passarà amb aquelles gravacions amb Bombino que ha anunciat a les xarxes socials? 

–Vam passar un dia junts a Göteborg. Vam gravar a l’estudi, però per ara són tan sols unes bases instrumentals. Hi va haver moments meravellosos. No sé què faré amb això encara, si acabarà en el pròxim disc o si faré un epé.

–Parli’ns una mica més d’aquest pròxim disc. 

–L’única cosa que puc explicar és això de Bombino. No hi ha altres plans per ara. Del gener al març, estaré girant amb orquestra. I espero poder també fer més concerts sol.

Notícies relacionades

De noia Disney a estrella mundial: l’evolució imparable de Sabrina Carpenter

Aragó diu que és a punt per rebre els frescos

–¿Què passarà amb Junip, la seva banda paral·lela? 

–El projecte està hibernat. No hem parat, però tampoc fem res.