La Banda Municipal interpreta 'Egmont' per partida doble

La Banda Municipal de Barcelona celebra els seus 130 anys amb un gran concert al Teatre Grec que dirigirà avui (22.00) el polifacètic Salvador Brotons, titular de la formació des del 2008. Aquesta banda és una de les institucions musicals més antigues de la ciutat i els seus concerts tenen fidels seguidors. El programa que s’escoltarà gira al voltant de la figura històrica del comte Egmont (1522-1568), amb dues obres inspirades en ell de dos segles diferents. Primer sonarà una peça per a banda de 18 minuts creada pel compositor belga Bert Appermont i estrenada el 2004. Després arribarà la famosa obra que Ludwig van Beethoven va estrenar el 1810 per lloar el valerós noble holandès que li dóna títol.

    Beethoven va crear aquesta peça per a narrador, soprano i orquestra inspirant-se en textos de Goethe. El concert comptarà amb l’actor Àlex Casanovas, com a Egmont, i la cantant Mariona Pallach, com la seva estimada Clara. La banda interpretarà l’adaptació de l’obra estrenada el 1934 i realitzada per Joan Lamote de Grignon, compositor i director que va capitanejar la formació simfònica entre 1914 i 1939. 

DOS ESTILS

Encara que el tema és el mateix, la composició d’Appermont i la de Beethoven són molt diferents. La més recent no inclou text, té una música molt descriptiva i es divideix en cinc parts. Comença amb el casament del protagonista; la segona part mostra les tensions entre Egmont i el rei Felip II; la tercera se centra en la condemna i execució pública d’Egmont, i l’última, en la guerra que s’acosta als Països Baixos.  

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

    La peça de Beethoven consta d’una famosa obertura i nou parts. Comença amb el lied Redoblament el tambor i acaba amb la Simfonia de la victòria, on Egmont entreveu el triomf de Flandes sobre Espanya. El comte Lamoral d’Egmont, que durant anys va defensar els interessos de la Corona espanyola, va intentar en va fer canviar al rei Felip II la seva política religiosa als Països Baixos, on el catolicisme perdia adeptes davant la reforma de Martí Luter. 

    Egmont va morir decapitat a la plaça major de Brussel·les el 1568. Convertit en un màrtir i un heroi nacional de la resistència contra l’invasor, la seva mort va animar les províncies dels Països Baixos a unir-se contra Espanya en una guerra que finalment va acabar amb la independència d’aquestes regions.