Festival de músiques avançades

Un Sónar d'extrems

El festival va viatjar en la primera jornada del hip-hop suburbial de Lady Leshurr al recital del pianista clàssic James Rhodes

fcasals34320169 barcelona 16 06 2016  icult   s nar de d a actuaci160616183224

fcasals34320169 barcelona 16 06 2016 icult s nar de d a actuaci160616183224 / ALVARO MONGE

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Les grans figures, amb permís del conferenciant Brian Eno, encara estaven per arribar, però els fans del Sónar, que ho són del festival com si es tractés d’una estrella pop, es van bolcar ahir a la tarda en la programació de la primera jornada de la mostra paint igual propostes de hip-hop, folk electrònic, dub, r’n’b i psicodèlia oriental. ¡Ah!, i el recital d’un pianista clàssic que va invitar al debat apassionat sobre quins són els límits d’un festival que llueix l’eslògan de «música, creativitat i tecnologia».

El SónarVillage, l’espai a l’aire lliure de Fira Montjuïc que constitueix una cosa així com la plaça del poble de la mostra, va ser tot ulls per a l’actuació de Lady Leshurr, britànica de Birmingham amb arrels caribenyes, portadora d’un 'flow' de xoc i formes lliures sobre abruptes bases de hip-hop i grime desdibuixat en 'Boom bam' i la seva sèrie de 'Queen speech', disposada també al càlid diàleg amb el reggae sense perdre punta. Actuació curta i al gra. Divertida i supersònica en les seves rimes, veu de suburbi que molts van reconèixer pels vídeos de Youtube que acumulen fins a 29 milions de visionats.

DUB CONTAMINAT

Una cara llenguda del festival que va contrastar amb la sensualitat fosca i claustrofòbica del britànic Kevin Martin, és a dir, King Midas Sound, l’home de Techno-Animal, aquí amb la col·laboració de l’austríac Fennesz, acompanyats tots dos per una veu masculina i una  de femenina i alternant-se sobre bases mandroses de dub amb pol·lució electrònica, no llunyanes del vell trip-hop de Massive Attack (primera època). I lluny també de les cançons agradables i simpàtiques, encara que de modesta transcendència, de Jamie Woon, cantautor de guitarra acústica i veu amb punts de falset i sentiment soul. Una ració de folk-pop lleuger amb fons electrònics i desviaments funky d’entretemps, apuntalada en cançons atractives com 'Celebration' i 'Sharpness'.

Però el Sónar aconsegueix l’efecte que tot el que toca es converteix en material Sónar, és a dir, en un producte modern, innovador o 'cool', com si de sobte als artistes programats els aparegués un halo de llum envoltant-los el cap. Va passar ahir amb el recital de James Rhodes, pianista londinenc l’hàbitat natural del qual són les sales de concert clàssiques, ja que el seu repertori consisteix, precisament, en autors com Bach, Beethoven, Prokóvief, Xostakóvitx, Stravinsky, Debussy, Ravel… A tots ells va esmentar entre peça i peça, clàssica per descomptat, en el seu recital a l’auditori SónarComplex, amb 700 persones ocupant el pati de butaques.

ARPEGIS CURATIUS

Rhodes té una dura, potser morbosa, història al darrere, revelada en el seu llibre autobiogràfic 'Instrumental' i associada als abusos sexuals que va patir quan era petit, a les addiccions i a l’atenció psiquiàtrica. Diu que Bach li va salvar la vida, i al Sónar es va mostrar agraït a la seva heterodoxa manera: samarreta negra, sabatilles estridents, tocant sense partitura i exhibint sentit de l’humor. Sorprès pel seu fitxatge pel festival («Lang Lang devia estar ocupat», va ironitzar), va defensar amb passió els mestres clàssics. «Són medicació musical. No necessitem drogues», va assegurar.

Notícies relacionades

I en un altre extrem estilístic, el grup turc Insanlar amb les seves llargues cançons encaminades a situar l’oient en un estat de trànsit psicodèlic. Amb efectius mixtos, electrònica en contacte amb un llaüt, percussions i bateria, van elaborar una música suaument hipnòtica que mira tant a la tecnologia com al folk, atents a una consigna de caràcter universal: Insanlar significa humanitat.

Del hip-hop del gueto a viatge còsmic, el Sónar va saldar la seva primera jornada fent honor a la seva històrica amplitud de mires, programant també artistes com l’equatorià Nicola Cruz, posant el festival a ballar amb els seus 'samplers' de ritmes andins i flautes de pan, i la nord-americana Kelela, defensant un r’n’b de tacte digital. Protagonistes de distant perfil per a una 23a edició del Sónar que culminava la seva primera jornada amb el concert de Fatboy Slim patrocinat per Damm, amb invitacions gratuïtes, al recinte nocturn, Fira Gran Via l’Hospitalet. Allà es dirigirà el gruix del públic avui i demà per veure figures com Jean Michel Jarre, Anohni i New Order.