Miki Esparbé, un fàstic de tio

Vaig conèixer Miki Esparbé un dia abans de rodar la meva primera pel·lícula. L’havia vist en un curt genial que es deia Doble check. Jo no havia fet mai cap pel·lícula, tenia 21 anys i, de fet, anava bastant perdut. A partir d’aquell rodatge (Barcelona, nit d’estiu) vaig descobrir un actor entregat, positiu, sincer, divertit, professional, actiu, tendre, que va sumar les seves forces per poder aixecar una pel·lícula low cost feta només amb l’energia i el talent d’un equip.

No li podré agrair mai prou tot el que va fer per aquella pel·lícula i per mi. A partir d’aquella experiència, a més a més de tenir un actor de puta mare a la meva opera prima, havia entrat un amic a la meva vida, i així fins ara. Vam repetir a Barcelona, nit d’hivern i aquella experiència va ser encara més enriquidora.

Notícies relacionades

Miki Esparbé: "Mai hipotecaria la casa dels meus pares per fer cine"

Pitbull a Madrid i Barcelona 2026: dates, preus i prevenda d'entrades

En Miki, amb la seva sensibilitat, m’ha ensenyat a dirigir actors, a saber connectar amb ells i a conduir els seus personatges. Tot i que li va de puta mare fer d’aquell noi encantador i divertit de qui totes les noies (i nois) volem enamorar-nos, ell no es queda aquí i és purament camaleònic: em va meravellar fent d’un petat amb poques llums a Perdiendo el norte i de modern hostiable a Requisits per ser una persona normal. I a El rei borni (tant en el teatre com en el cine) ens va crear un personatge inoblidable que era capaç de fer-nos tanta gràcia com pena, amb un meravellós text àcid de Marc Crehuet.

I estic segur que a Rumbos i a Cuerpo de élite em reconfirmarà tot allò que dic. A més a més, em fascina com en Miki agafa el text i no es limita a llegir-lo: és d’aquells actors a qui els agrada aportar, però sempre amb prudència, sense trencar l’esquema que el director té al cap, sempre pensant en com pot sumar el seu personatge al text. Gags, paraules o escenes noves totalment de zero el fan encara més fastigosament desitjable. Ah, i a ningú li queden tan odiosament bé els pitillo com a ell. En fi, un fàstic de tio.