Primavera Sound 2016: totes les estrelles del cartell

És ben sabut que el Primavera Sound és un festival de cartell horitzontal, exigent també en la lletra menuda i sense gaire passió pel reclam obvi, però aquest any resulta més fàcil que d’altres distingir-ne alguns caps de cartell. Per exemple, és fàcil imaginar massificació extra el dia de l’actuació de Radiohead (divendres, Heineken, 22.15 hores), l’última visita dels quals a Barcelona es remunta al juny del 2008, quan es va construir tot un minifestival al seu voltant, el Daydream.

    La banda capitanejada per Thom Yorke torna a la ciutat amb el millor disc en bastant temps: A moon shaped pool, en què recuperen el pols melòdic i l’atenció al detall de temps pretèrits per a una narrativa de dissolució emocional; costa poc entreveure-hi, líricament parlant, les cicatrius deixades per la ruptura de Yorke amb la que va ser la seva companya durant gairebé un quart de segle.

    Els admiradors del pop de sempre somien amb la visita de Brian Wilson (dissabte, Heineken, 20.00 h), que interpretarà el clàssic Pet sounds dels Beach Boys del 1966, simplement un dels cinc millors discos de la història; o dels tres, per què no. Algú dirà que sense la resta de Boys no serà el mateix, però Pet sounds va ser gairebé un disc en solitari de Mr. Wilson.

    Un altre nom capital és PJ Harvey, la venerable rockera britànica que va tocar el cel amb Let England shake (2011) i que ara ha tornat amb un àlbum, si no tan perfecte, igual d’inquiet: The Hope Six demolition project, en què desvia la seva mirada d’Anglaterra als Estats Units i es pregunta sobre els seus objectius com a potència i la seva idea del progrés. Amb melodies infeccioses, perquè el missatge entri bé.

    A més, aquest Primavera acull el retorn de LCD Soundsystem, només quatre any després d’una suposada ruptura després de la qual es va publicar un disc en directe (en vinil, gens barat) del seu suposat últim concert, al Madison Square Garden l’abril del 2011. Dimarts van oferir un concert (només per a fans, fora els periodistes) a la sala Barts, i avui dijous el repeteixen (Heineken, 1.10 h).

    Altres grups que comptaran, segurament, amb assistències de les que asseguren cops de colze són Sigur Rós (dissabte, H&M, 0.00 hores), el grup islandès de postrock, o Air (avui dijous, H&M, 21.10 hores), el duo gal de pop chic i chill; tots dos sense cap disc nou per presentar, però amb sobrat fons de catàleg per seduir i arrossegar, cadascú a la seva manera personal.

UNA BONA GRESCA / No descartin que s’armi una bona gresca amb Los Chichos, clàssics de la rumba i del casset de gasolinera que animaran el Fòrum sense guitarres de garatge ni beats d’última fornada. Actuen dissabte a Adidas Originals (21.35 hores), empastats entre els rapers PXXR GVNG, autors de Tu coño es mi droga, i la banda de metal extrem Venom.

Notícies relacionades

Primavera Sound, el gegant pop

Primavera Sound 2016: cinc joies ocultes

    Aquests noms destacats són només algunes estrelles de brillantor especial en un firmament infinit. El Primavera és un festival al qual es pot assistir a cegues a una multitud d’actuacions, si no a totes, sense sentir-se estafat: qui actua té alguna cosa curiosa, o personal, o simplement bona per oferir.

    Entre els infinits noms a considerar seriosament hi ha The Avalanches, genis del retalla i enganxa musical que oferiran els seus primers directes (divendres i diumenge) en gairebé una dècada; l’incisiva banda postpunk Savages; l’autor del millor disc de rap del 2015, Vince Staples; icones del pop arty com Jenny Hval i Julia Holter, o el gran John Carpenter, que presentarà en directe (pràcticament no ha aparegut en un escenari) els seus temes de pel·lícules imaginàries i tant de bo també dels seus clàssics reals.