'¿Qui és Flavia Albia?', per Lindsey Davis

En el punt en què comença a dirigir-se directament a nos­altres a Los idus de abril [la primera de la tres novel·les que ha protagonitzat], les senyes de Flavia Albia són molt clares: filla del ciutadà romà Marco Didio Falco i de la patrícia Helena Justina, neboda de dos senadors en exercici, viuda de l’exlegionari T. Léntulo. Se li ha concedit la ciutadania romana, té 28 anys i viu sola a l’Aventí. No té fills.

Algun d’aquests fets potser són lleugerament inusuals. Però el que seria perfectament normal a la Roma de l’any 89 dC és que sigui una persona arribada des de lluny; encara que és cert que el fet de venir de Britània sí que li donaria un cert aire exòtic. És adoptada, cosa que l’afecta emocionalment però no modifica el seu estatus. El que sí que podria importar en una societat esnob és aquest interrogant que gravita sobre els seus orígens. La van trobar abandonada, quan encara era un nadó, enmig de les fumejants restes de la rebel·lió de Boadicea contra Neró, així que ningú pot saber de qui era filla. I la meva intenció (no importa el que facin altres autors en aquests casos) és que continuï sent un misteri.

Per Albia, i fins i tot per Falco i Helena, la gran ironia és que encara que han passat tota la seva vida responent a preguntes per a altres persones, ara han d’acceptar que alguns misteris no podran tenir mai resposta. Aquest n’és un. En el nostre món actual estem acostumats que l’ADN pugui dir a tothom qui és exactament, i fins i tot saber a través de la ciència forense d’on van venir els seus ancestres, però no podem oblidar que en el passat les coses eren molt diferents. Així que Flavia Albia és una persona que ha après a acceptar el desconegut.

Sota la guia de la molt llegida Helena, a Albia sempre l’han animat a aprendre. Disposa d’una educació clàssica, així que entén quines són les aspiracions en el món romà, encara que la seva formació ha sigut també la millor possible, en el sentit que li han ensenyat a preguntar i a jutjar-ho tot per si mateixa. Així que quan observa el món que l’envolta, el seu punt de vista és el d’un observador extern. Ella veu el món que jo vaig definir, la societat essencialment romana de Falco, a través d’una nova mirada.

Albia també és una dona. Com a informadora té una raó de ser: treballa sobretot per a dones amb problemes que no tenen cap altre recurs que ella. Encara no ho ha fet gaire. El seu primer client va ser una dona, encara que va morir en els primers moments de l’acció. Però sabem que és així com ella se’n surt en una societat masculina. És una cosa que influeix en les seves opinions, sobretot en relació amb els homes amb qui es troba.

Notícies relacionades

Lindsey Davis, l'emperadriu de la novel·la històrica, fitxa per Ediciones B

Mary Beard: "És important no admirar els romans"

ELS HOMES / S’ha trobat, per descomptat, amb un home, un amb el qual sembla destinada a un nou moment de felicitat. Albia no és una figura tràgica: ja ha conegut la felicitat, encara que es va truncar prematurament. En què es convertirà en aquesta nova vida –suposant que això succeeixi– és part d’un assumpte familiar típicament romà. La major part de l’imperi es va basar en aquest tipus de col·laboració, diguin el que diguin els llibres escrits per l’elit d’aquells temps. Albia i Tiberius tindran aquest tipus de complicitat. De fet, a causa d’una sèrie de desgraciats esdeveniments durant les primeres setmanes del seu matrimoni, haurà de ser Albia qui porti el pa a casa.

Perquè aquesta és una altra de les seves característiques: és treballadora, seriosa i competent.