El «figurant» de Panamà

Pedro Amodóvar (Calzada de Calatrava, Ciudad Real, 1949) és el maquinista d'un «tren sense frens». La seva tasca és «mantenir-se a la via solucionant» qualsevol problema que apareix pel camí. Així defineix el seu ofici el cineasta amb el qual somien treballar totes les actrius del món. El maquinista acaba de firmar la seva pel·lícula número 20, Julieta, amb la qual ha trepitjat, per cinquena vegada en la seva llorejada carrera, el festival més important del planeta: Cannes. No obstant, conduir el tren sense frens ha sigut aquesta vegada molt més difícil. I la culpa la té la pedra gegant que ha aparegut a la via. No se'n sap gaire cosa, més enllà que es diu Panamà.

Després de la punxada artística de Los amantes pasajeros (una comèdia que no feia riure), Almodóvar ha tornat al seu hàbitat natural: el drama i l'univers femení. Julieta és la seva pel·lícula més seca. La menys barroca. És l'absorbent i brillant retrat d'una dona que havia sigut lluminosa en la seva joventut i que, per una tragèdia familiar, es converteix en un ésser turmentat. Un Almodóvar en estat pur acollit entre aplaudiments a Cannes i que s'ha fet fort a la taquilla francesa, ocupant el més que noble lloc número dos.

A Espanya, però, el públic va punxar. «Els pitjors resultats de la meva carrera», assumeix el director. ¿La culpa va ser de Panamà? ¿Algú ho sap del cert? No. ¿Hi ha pogut influir? Potser sí. «És difícil de saber, però per descomptat que no li ha fet cap bé».

Dies abans que Julieta aterrés als cines espanyols (el 6 d'abril), el cognom Almodóvar va aparèixer als papers de Panamà, la filtració periodística d'evasors en paradisos fiscals més gran de la història. El cineasta va donar la cara en forma de comunicat, però, després d'una meditadís­sima decisió del seu equip, va suspendre les entrevistes amb la prem­sa. Les que van sortir publicades -per exemple, la d'aquest diari- havien estat realitzades amb setmanes d'antelació, quan la paraula Panamà no existia al seu currículum.

Sense sortir a l'arena

Però la pedra va aparèixer a la via del tren. El maquinista sense frens

-que habitualment és exquisit amb el tracte a la premsa- no va sortir a l'arena i va deixar que fossin els seus actors els que parlessin de Julieta. Dies després, això sí, va voler aparèixer a la televisió autonòmica de Castella-la Manxa, on va deixar clar el que ja s'havia subratllat en el comunicat: que El Deseo (nom de la seva productora) és cosa de dos. Que Agustín Almódovar porta l'economia. I Pedro, exclusivament, l'art. És a dir, que va ser el seu germà, el gestor de l'empresa, el que va decidir («mal assessorat») constituir a les Illes Verges Britàniques una societat el 1991, que «es va deixar morir sense activitat» el 1994 perquè «no encaixava» amb la seva forma de treballar.

«La meva ignorància no és una excusa. Sóc absolutament responsable, juntament amb Agustín, i assumeixo les responsabilitats que hi hagi o que puguin sorgir per estar en aquells papers infames», va sentenciar el director davant les càmeres de la televisió manxega.

'Reality show' 

A Cannes també li ha tocat parlar de Panamà. Ho va fer en la trobada amb els reporters espanyols desplaçats al festival, però també en la multitudinària i internacional roda de premsa, on va remarcar que tant ell com el seu germà són «mers figurants» als papers de Panamà. Els extres del film. «La premsa espanyola ens ha tractat com a protagonistes. I això és molt injust. Encara no s'ha arribat al fons de l'assumpte. En fi, si a tu no t'ha impedit veure la pel·lícula [asse­nyalant el periodista que havia realitzat la pregunta], i t'ha agradat, espero que a la resta del públic li passi igual», va afegir el director, conscient, potser, de l'adoració que sent Cannes per la seva filmografia.El festival francès ja el va consagrar com a millor director amb Todo sobre mi madre (amb la qual es va embutxacar un dels dos Oscars de Hollywood que s'ha guanyat a pols) i com a millor guionista per Volver.

«Aplaudeixo la filtració, tant de bo que s'acabi amb els paradisos fiscals d'una vegada, però estic en desacord amb la mercantilització de la informació. I aquest és un assumpte sobre el qual els mitjans haurien de reflexionar», va afegir en relació amb el reality show en què, segons el seu parer, s'ha vist «obligat a participar». Aquesta declaració, sumada a «no sento ni un bri de culpa», no deixa de sonar a un intent d'Almodóvar -bèstia negra de la caverna mediàtica- per tirar pilotes fora i assenyalar amb el dit acusatori a (¿tots?) els mitjans.

Notícies relacionades

‘Fairy ballroom’, explosió de màgia i sensualitat

Delícies per ballar plorant

«Sóc un desastre social»

Entre Cannes, Julieta i Panamà, Almódovar ha trencat una de les seves regles vitals: descansar molt. Coses de l'edat. I de la salut. Julieta la va rodar després d'una operació d'esquena de la qual ja està recuperat però que el va espantar bastant. És el primer cop que s'ha posat a dieta, «severa i real». Si als 80 i 90, Almodóvar va ser un remolí social, ara està en la fase d'estar a gust a casa. L'esquena el molesta. No hi sent d'una orella. Té fotofòbia. No beu. No fuma. «Socialment sóc un desastre», admet al mateix temps que assumeix que, amb tota probabilitat, s'ha aïllat més del compte. Però és que ja no té la vitalitat d'abans, ja no és aquell nen de postguerra que es va enfrontar a uns pares conservadors que li havien buscat un lloc fix al poble. Quan va marxar de casa, el pare el va amenaçar de trucar a la Guàrdia Civil. A ell tant li era. Tenia molt clar que el seu futur era a Madrid, en la llibertat i en el cine.