'La bruja', un terror lent i inexorable

Gairebé un any i mig després de sorprendre al festival de Sundance, on va obtenir el premi al millor director (Robert Eggers), 'La bruja' s’estrena a les nostres sales. Ja es va poder veure en una de les millors pantalles possibles, la de l’Auditori del Melià, en l’últim festival de Sitges; una de les cintes d’obertura més distingides en molt temps.

    Allà la pel·lícula va dividir el públic que esperava més ensurts xocants i el que apreciava l’aposta del debutant Eggers, un terror menys semblant a la tempesta o al tro que a una humitat estesa lentament i inexorablement. «Aquest seria el meu terror ideal», diu l’actriu protagonista, Anya Taylor-Joy, en castellà amb accent argentí (la seva primera llengua). «No és un terror típic, és més una atmosfera. I a més a més, parlem d’una pel·lícula visualment preciosa. El director de fotografia [Jarin Blaschke] és un geni».

   

 En aquesta 'opera prima' que no ho sembla, Eggers mostra amb estil pictòric la cara més salvatge de la Nova Anglaterra del segle XVII. Una família puritana, aïllada de tot i de tothom, observa fenòmens estranys al seu voltant i pateix una calamitat rere una altra. La paranoia s’instal·la en la família i al pati de butaques. ¿Bogeria o realitat? Sigui com sigui, realisme segur.

Recreació de l’ambient

Format com a dissenyador de producció, Eggers va buscar la manera d’acostar-se tant com fos possible a l’època que descrivia: va trobar els boscos ideals al nord d’Ontario (Canadà), va importar des d’Anglaterra les taules de roure tallades a mà per crear la casa i va fer parlar els actors en anglès arcaic.

    «No va ser un gran desafiament –diu Taylor-Joy–, perquè les paraules són precioses. Tampoc vaig tenir problemes amb l’accent. El nen de 6 anys que fa del meu germà petit tenia un accent molt fort del North Yorkshire, i si em veia amb problemes, només havia d’asseure’m una estona a parlar amb ell».

    Tots els actors del film broden la seva paranoia. També els pares, encarnats per Ralph Ineson i Kate Dickie (Dagmer Cleftjaw i Lysa Arryn a 'Juego de tronos'). Els fills petits també resulten convincents, tant, que a Sundance alguns van témer per la seva salut mental.

Notícies relacionades

Més vendes en un Comic Barcelona que ha registrat 110.000 visites

Sols i amb una discapacitat

    «És veritat», diu Taylor-Joy. «A Sundance molta gent va pensar que havíem arruïnat la seva vida. Però l’ambient va ser relaxat. Ells no solien estar en les escenes de terror. Quan ells reaccionen a alguna cosa amb por, és perquè jo estic darrere de la càmera fent ganyotes tontes; això és tot el que ells van veure».

    Quan ens atén, Anya és morena, però en realitat és com la veiem a 'La bruja'. Ella no només accepta, sinó que anhela, els canvis d’imatge: «Vull ser una actriu camaleònica, no fer el mateix tota la vida». I qui diu canvi d’imatge diu de pressupost. Després de La bruja es va posar a les ordres de Luke Scott, fill de Ridley, per a 'Morgan', un 'thriller' de ciència-ficció per al qual no s’ha escatimat en mitjans. «Per descomptat, és una cosa diferent al 100%. Però m’encanta estar en situacions noves. Quan acabo un projecte, vull ser més forta o més intel·ligent o més el que sigui que quan el vaig començar». Ben aviat la podrem veure també en un biopic sobre l’Obama universitari ('Barry') i a la pròxima pel·lícula del ressorgit amb força Shyamalan ('Split'). Futur perfecte.