El geni al laberint

Una de les coses més meravelloses de la música pop és que els camins per arribar fins a un artista poden ser tan diversos com inesperats. I deliciosament recargolats. Jo vaig arribar a Prince, una d’aquelles superestrelles planetàries de qui es diu que canvien les regles del negoci, a través d’una banda barcelonina de pop psicodèlic i culte iunderground'. Per descomptat havia sentit aquí i allà cançons d’aquest extravagant artista de Minneapolis a qui anomenaven geni (impossible no fer-ho si tenies orelles als anys 80), però, amb la beneïda arrogància de l’adolescència, no li vaig dedicar ni la més mínima atenció fins que el meu grup favorit va gravar una cançó que, deien, s’assemblava a una de Prince. Commoció. 

Notícies relacionades

Mor el músic i cantant Prince als 57 anys

L'actuació de Prince a la Superbowl 2007

La cançó, '18º sábado amarillo', donava títol al segon elapé de Los Negativos i, vaja, sí, era innegable, tenia alguna cosa de 'Purple rain'. La melodia, l’arranjament de piano, la bateria… Si els meus ídols locals, com tants dels seus contemporanis, s’acostaven a l’ombra de Prince, ¿jo li havia de girar l’esquena? S’imposava, doncs, un viatge a aquest planeta. I va tenir recompensa, és clar: l’exuberància apocalíptica de '1999', l’encegadora brillantor pop de 'Purple rain', el pastitx psicodèlic d’'Around the world in a day' (vegeu 'Raspberry Beret' i 'Paisley Park', i per elles vam passar per alt la insubstancialitat de bona part de l’àlbum), l’ambició desmesurada de 'Sign o’ the times'... 

La producció de Prince als anys 80 és senzillament aclaparadora (la dècada va ser seva, com va dir David Bowie) i justifica per si mateixa tots els panegírics que la seva mort ha suscitat. Després van venir les turbulències dels 90, la guerra amb Warner, els canvis de nom (a veure quin era més alienígena), les decisions estranyes, els discos irrellevants... Manifestacions d’una personalitat obsessiva que es pot dir que estava decidida a perdre’s en una trajectòria cada cop més incopsable. Un laberint en el qual molts ja no ens vam atrevir a entrar i del qual Prince no va acabar mai de trobar la sortida.