EL POLS PER LA MÚSICA EN VIU

El TSJC posa en alerta tots els festivals musicals de Catalunya

Una sentència contra l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú per permetre la celebració del Nowa Reggae amenaça la continuïtat d'altres cites similars

Els consistoris de Reus, Mataró, Olot, Granollers i Sant Cugat, entre altres, ja s'han posat en guàrdia davant possibles actuacions judicials

 

  / NOWA REGGAE

5
Es llegeix en minuts
Nando Cruz
Nando Cruz

Periodista

ver +

El que en aparença és una resolució aïllada contra un festival de reggae es pot convertir en un nou maldecap per als festivals musicals de Catalunya si no es prenen mesures amb urgència. El 14 de març, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar sentència contra l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per haver concedit la llicència que permetia celebrar el festival de música jamaicana Nowa Reggae en la seva edició del 2011. La multa és de 12.020 euros, però estableix jurisprudència i ja ha posat en guàrdia molts consistoris de Catalunya, que podrien haver de cancel·lar els seus festivals si algun veí s’acull a aquesta resolució.

    La història es remunta a principis dels 2000, quan un empresari basc, Miguel Istúriz, va comprar l’ermita de Sant Cristòfol, on va viure els seus últims dies Eugeni D’Ors, i va rehabilitar la vivenda contigua. L’edifici està a escassos metres del Molí de Mar, un agradable parc construït a Vilanova i la Geltrú el 1801 sobre un monticle amb vistes al Mediterrani que des de la dècada dels 80 ha acollit concerts de tots els estils. Des d’aleshores, l’empresari ha fet tot el possible per eliminar les activitats que se celebren al mirador quan ell arriba a la ciutat costanera a estiuejar. El pols d’Istúriz amb la música en viu es remunta a una dècada enrere. El 2008 ja va intentar cancel·lar el Faraday, però no se’n va sortir. En aquells temps, havia aconseguit que l’ajuntament firmés un document segons el qual reduïa totes les activitats musicals celebrades al Molí de Mar a tan sols dues: el Faraday i el Nowa Reggae. Abans n’hi havia en set caps de setmana entre el juny i el setembre.

AL TERCER INTENT / El 2011, Istúriz va denunciar l’ajuntament per autoritzar que se celebressin el Faraday i el Nowa Reggae. Va perdre aquella vista i una segona el 2014, però el 14 de març passat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va revocar la resolució anterior i va anul·lar la llicència al Nowa Reggae. Aquesta sentència obre la porta perquè la denúncia per autoritzar el Faraday caigui també del seu costat. I ja n’hi ha dos més en camí per donar les llicències al Nowa Reggae del 2015 i a la festa de presentació del Vida Festival del 2015.

    En essència, l’ajuntament de Vilanova defensava que les llicències es van concedir a esdeveniments extraordinaris regits per uns límits de volum de 85 decibels a la façana dels edificis veïns que mai es van superar. L’argument que l’acusació hi oposa és que un festival que se celebra cada any no pot ser considerat un esdeveniment esporàdic o excepcional i la llicència està mal concedida. El dictamen estableix jurisprudència. Els ajuntaments de ciutats com Reus, Mataró, Olot, Granollers i Sant Cugat ja estan en guàrdia. Passarà el mateix amb altres quan corri la veu. Perquè l’acusació no és contra el festival, sinó contra l’ajuntament.

    Per ara, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú s’ha vist obligat a cancel·lar qualsevol activitat musical al Molí de Mar. La regidora de Cultura, Teresa Llorens, assegura que els dos festivals se celebraran. El Nowa Reggae haurà de canviar d’ubicació. El Vida només haurà de buscar emplaçament per a la festa del dijous 30 de juny, ja que la resta se celebra a la Masia d’en Cabanyes. Jordi Conejero, responsable de premsa del Nowa Reggae, confirma que hi haurà festival i afegeix: «La sentència ens ha unit més i el pla, a més de fer-lo a Vilanova i la Geltrú i en la mateixa data, és ampliar el cartell». A aquestes altures, la programació estava gairebé tancada i els artistes jamaicans ja havien cobrat la meitat del caixet.

NORMATIVA RESTRICTIVA / Organitzar concerts a Vilanova i la Geltrú aquest any serà un suplici. El 7 de maig, l’associació Can Pistraus portarà Manu Chao per a la festa de presentació del festival El Tingladu. Serà el seu únic concert a Catalunya el 2016. I a cinc euros l’entrada. Però, davant aquest clima de pànic, l’ajuntament tan sols podria acceptar que el concert arribi als 55 decibels en façana de veí, norma que crea problemes a l’organització. Al rerefons hi ha una normativa de so molt restrictiva que fa que la música a l’aire lliure topi amb múltiples obstacles. A pesar de tot, el concert de Manu Chao se celebra en una zona industrial. La vivenda més pròxima està 200 metres darrere de l’escenari.

    Precisament, aquests dies la Generalitat està redactant una nova llei d’espectacles i activitats recreatives. Com apunta la regidora Llorens, «el tema va més enllà de Vilanova i la Geltrú», i la ciutat vol «liderar un moviment de canvis legislatius que permetin autoritzar concerts i altres activitats». «Hem parlat amb l’Associació Catalana de Municipis i amb la Federació de Municipis de Catalunya. Demanem a partits i associacions municipalistes que incideixin en aquesta llei perquè inclogui criteris d’excepcionalitat més flexibles».

Notícies relacionades

«CULTURA O MORT» / Els portals web del Tingladu i Nowa Reggae exhibeixen aquests dies lemes ben explícits: Cultura o mort i La flama segueix encesa. Ràfols lamenta que «uns veïns de la zona més rica de Vilanova puguin acabar amb un festival que se celebra un cap de setmana a l’any». La regidora insisteix en el missatge tranquil·litzador: «Els festivals es faran; l’activitat cultural és el que permet tenir una ciutat cohesionada». El ric teixit associatiu de la localitat està indignat per aquest assumpte, però no vol entrar en guerra directa amb l’ajuntament perquè sap que tant els festivals com la ciutat s’hi juguen molt.

    Per tot plegat, la coordinadora d’entitats juvenils i culturals de Vilanova i la Geltrú ha convocat per dissabte que ve, 16 d’abril, una concentració que, amb el lema No fem soroll, fem cultura, aglutini el màxim de persones en defensa del treball d’aquestes entitats, contra la criminalització de la música i també contra l’esperit de ciutat dormitori que, consideren, subjau darrere la decisió del TSJC. «Sempre es parla del soroll que generem, però no es valora mai la proposta cultural», remata Ràfols.